RESSENYA. El professor de Filologia Catalana i Lingüística
General de la UIB Jaume Corbera publica 'La Unió Europea, un mosaic
lingüístic' · El llibre classifica les varietats "únicament" amb
"criteris lingüístics" per "grups de 'parlars'".
El títol de l'obra (La Unió Europea, un mosaic lingüistic.
Palma, Edicions Documenta Balear, 2013) podria fer pensar que es tracta
d'un de tants treballs sobre un tema que ja ha estat estudiat per
diferents autors. En realitat, Jaume Corbera, amb un llarg currículum
de publicacions sobre les llengües d'Europa, ens ofereix una novetat. En
molts sentits. Ho podem deduir ja quan el mateix autor remarca que la
intenció d'aquesta obra és mostrar la diversitat lingüística "sense
prejudicis previs, sense partir de la distinció entre llengua i
dialecte, sinó partint de la diferenciació únicament condicionada per
criteris lingüístics (és a dir, científics [...]), i criteris
històrico-socials. Per això els capítols se succeeixen per famílies
lingüístiques, per branques d'aquestes famílies i per grups de
'parlars'" (pàg. 16).
El llibre cobreix, doncs, l'ampli ventall d'expressions
lingüístiques, en què el coneixement de les peces, petites i grans, que
formen el mosaic lingüístic complet de la Unió Europea, porta el lector a
entendre bé quina és la identitat plural que la fonamenta.
Precisament, perquè la naturalesa d'aquest mosaic sigui ben entesa,
l'autor posa de relleu com les llengües-parlars es relacionen mútuament,
com constitueixen una mena de família en què les diferències la van
articulant i definint.
Aquesta manera de presentar el món lingüístic europeu és una de les
aportacions més destacables d'aquesta obra. De fet, l'autor segueix una
pedagogia que mostra com les llengües-parlars d'Europa constitueixen,
paradoxalment, la llengua pròpia d'Europa. Consegüentment, el respecte a
la pluralitat lingüística és l'antídot més eficaç per a poder defensar
els drets lingüístics individuals i col·lectius, de tots els ciutadans i
pobles europeus. És la millor crítica que es pot fer als intents
d'homogeneïtzació o d'uniformització lingüística que, en nom de la
globalització o d'una concepció esbiaixada de la igualtat que inclou la
marginació de moltes llengües, la majoria d'Estats europeus practiquen.
Encara una altra novetat -"important", subratlla el mateix professor
Corbera- que ens brinda aquest llibre: "de cada grup de parlars, en podeu
sentir i llegir una mostra [...]. Sempre m'ha semblat que la millor
manera de conèixer mínimament un parlar és sentir-lo i veure'l escrit,
les dues coses. Per això he arreplegat cançons de cada grup [...] en què
la veu destaca per damunt de l'acompanyament musical [...]. Totes les
cançons duen el text escrit, la qual cosa també permet veure la
diversitat de grafies (hi són representats 4 alfabets diferents), i la
traducció en català" (pàgs. 17-18). Un CD que trobem dins de la solapa
del llibre ens ho reprodueix.
Estem, certament, davant d'una òptima guia que ens duu, amb bona mà,
al món dels parlars-llengües d'Europa. En concret, gràcies al professor
Jaume Corbera que és, a la vegada, un savi i un militant a favor dels
drets lingüístics dels catalanoparlants i dels altres idiomes d'Europa.
Aureli Argemí, president emèrit del CIEMEN
[Font: www.nationalia.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário