La Chunta es fixa l'horitzó d'un Aragó sobirà en una Espanya "federal o confederal"

El partit aragonès presenta el document marc +ARA, on reclama la hisenda pròpia, l'oficialitat de l'aragonès i el català i la preservació d'un estat social fort · Dirigents del partit expliquen que el document és "constituent" i que planteja que la "sobirania" ha de residir "en el poble d'Aragó" · El partit vol cercar "grans acords" per fer realitat l'horitzó nacional propugnat

La Chunta Aragonesista ha presentat el document marc que ha de guiar l'acció del partit durant els propers anys, un text que fixa com a objectiu el "reconeixement de la plena capacitat de decisió política d'Aragó". En altres paraules, un Aragó sobirà -que no independent- que assoleixi un encaix satisfactori en un nou Estat espanyol "plurinacional, compost, laic i republicà", que sigui "federal o confederal" i on s'accepti "el dret a l'autodeterminació".

El text és el fruit d'un procés en què la comissió redactora ha incorporat les aportacions del propi partit i també les de persones de referència en diversos àmbits de la societat civil aragonesa. El resultat és un document que ha de tenir un recorregut llarg i que tot just ara el partit vol "traslladar a la societat", en paraules del president de CHA, José Luis Soro, a l'acte de presentació del text abans-d'ahir.

Per tal d'escatir quins són els fonaments de +ARA, Nationalia ha parlat amb Juan Martín, secretari general de la CHA, i amb Miguel Martínez Tomey, membre de la comissió redactora. Martín subratlla el "caràcter constituent" que té la proposta, a la qual li veu dos grans eixos: l'institucional i el social. En aquest segon aspecte, el secretari general del partit explica que la voluntat de la CHA és començar ara a traslladar el document sectorialment, per tal d'aconseguir "grans acords" en matèries socials i laborals, de participació ciutadana i de democràcia. Possiblement, diu Martín, aquests són els aspectes que la CHA podrà començar a treballar d'una manera més immediata.

Una reforma institucional profunda

Com que la translació del document a la realitat anirà "en funció del context polític", no és pas cap secret que les qüestions de caràcter més institucional restaran per a un moment on el PP no tingui la majoria ni a les Corts aragoneses ni al Parlament espanyol (la CHA ara té 4 dels 67 escons del legislatiu aragonès). I és que la proposta de la CHA planteja un canvi profund en aquest sentit. En paraules de Martínez Tomey, el que es vol és un canvi de paradigma, en què "els aragonesos tinguin els poders i dipositin en mans de l'Estat espanyol allò que vulguin ells. La sobirania resideix en el poble d'Aragó, i no al revés".

Com es concretaria això? El document de la CHA preveu l'establiment de relacions bilaterals entre Aragó i Espanya, la creació d'una hisenda aragonesa "en un marc de sobirania econòmica" i l'eliminació de les províncies espanyoles. Igualment, el paper proposa derogar la Llei de llengües -que el PP i els seus socis del PAR han modificat fa poc- i assegurar "l'oficialitat, dignificació i normalització" de les llengües aragonesa i catalana. Molt simbòlicament, el punt final de +ARA propugna "la derogació formal dels Decrets de Nova Planta".

Segons Martínez Tomey, aquesta reformulació del paper d'Aragó a Espanya té a veure amb el fet que, "com a comunitat nacional", els aragonesos "no es poden quedar quiets perquè els hi estan erosionant aquesta parcial devolució de poders" feta amb l'adveniment de l'estat autonòmic. Una redefinició, en definitiva, que "no es en clau rupturista, però sí trencadora".

Aragó/Aragón

Dades generals

Població: 1.347.905 h. (2010)

Superfície: 47.719 km²

Institucions: Diputació General d'Aragó

Ciutats importants: Saragossa, Osca, Terol

Administració estatal: Espanya

Llengües territorials: castellà, aragonès, català*

Llengües oficials: castellà

Data de la festa nacional: 23 d'abril (Sant Jordi)

Cultura religiosa: cristianisme catòlic

*El nacionalisme aragonès considera la Franja com a territori d'Aragó. Per contra, part del nacionalisme català la considera territori de Catalunya i/o dels Països Catalans.

[Font: www.nationalia.cat]]