La iniciativa pren com a punt de partida les dificultats que es van produir durant el judici a Roger Español
Una sala d'instrucció de la Ciutat de la Justícia
El Consell de l'Advocacia Catalana recollirà, a través dels 14 col·legis que l'integren, la recollida i sistematització de les incidències que els professionals detectin en l'ús del català als jutjats. L'objectiu és identificar els obstacles existents i promoure mesures que garanteixin l'exercici efectiu dels drets lingüístics en l'àmbit judicial. La iniciativa pren com a punt de partida les dificultats que es van produir durant el judici a Roger Español. El Consell ha fet una crida als advocats perquè comuniquin per escrit i concretant les dades de l'actuació o procediment al seu respectiu col·legi professional qualsevol situació que dificulti o impedeixi l'ús del català durant una actuació judicial. La informació recollida permetrà conèixer l'abast i la naturalesa d'aquestes incidències i traslladar-les, de manera sistematitzada, a les institucions competents.
El Consell ha considerat que el cas del
judici a Roger Español evidencia la necessitat de continuar treballant perquè
el dret a utilitzar el català als tribunals no depengui de les circumstàncies
de cada procediment, sinó que es pugui exercir amb plena normalitat.
El Consell de l'Advocacia ha recordat que el
català és una llengua oficial a Catalunya i que l'ordenament jurídic reconeix
"expressament" el dret de totes les persones a utilitzar la llengua
oficial que escullin en les seves relacions amb l'administració de la justícia.
Ha afegit que l'Estatut estableix que aquest dret s'ha de poder exercir en
totes les actuacions judicials, sense patir indefensió ni dilacions indegudes
per raó de la llengua utilitzada.
En aquest sentit, el Consell ha afirmat que
garantir aquest dret implica que els jutjats disposin dels recursos necessaris
perquè l'ús del català sigui efectiu en la pràctica. Ha considerat especialment
necessari revisar el funcionament dels serveis d'interpretació per assegurar
que els professionals assignats tinguin les competències lingüístiques
adequades per a les actuacions en què intervenen.
La normativa processal preveu mecanismes per
donar resposta a situacions en què no és possible disposar d'un intèrpret
judicial, inclosa, en determinades circumstàncies, l'habilitació d'una persona
coneixedora de la llengua. En l'àmbit penal, la llei preveu aquesta
possibilitat de "manera excepcional" quan no sigui possible la
intervenció d'un intèrpret judicial de les llistes corresponents. En cap cas,
però, aquests mecanismes han de substituir la necessitat de disposar d'un
servei d'interpretació adequat i amb garanties, segons el Consell de l'Advocacia.
Aquest ens ha considerat també necessari
reforçar la informació que reben les persones que participen en actuacions
judicials. Per això, ha proposat que, abans de l'inici de vistes o
declaracions, es faci constar de manera clara que les persones que hi intervenen
poden utilitzar qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya, així com reforçar la presència als edificis
judicials de cartells, plafons o altres materials informatius que recordin que
es pot utilitzar el català amb normalitat.
Crida al
Departament i al TSJC
En el marc d'aquesta campanya, el Consell de l'Advocacia ha apel·lat al Departament de Justícia i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) perquè contribueixin a reforçar les garanties que permetin exercir amb normalitat el dret d'utilitzar el català als jutjats. "El Consell considera que la coordinació entre les institucions responsables de l’Administració de justícia és essencial per identificar les dificultats existents, millorar els recursos disponibles i evitar que situacions com la viscuda en el judici de Roger Español es repeteixin", ha afirmat.
[Imatge: Betevé - font: www.racocatala.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário