Mor l'escriptor barceloní Luis Goytisolo, autor d''Antagonía', a 91 anys

Va ser acadèmic de la RAE i va ser distingit per premis com el Nacional de Literatura o el de les Lletres Espanyoles  

Escrit per Berto Sagrera 

S'ha mort l'escriptor barceloní Luis Goytisolo, autor d'Antagonía, a 91 anys. Si bé la notícia l'ha donat a conèixer aquest dilluns vespre la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) —de la qual n'era acadèmic des del 1995—, el traspàs va tenir lloc aquest diumenge, 12 de juliol, a la localitat de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà). Va ser distingit, entre altres, pel Premi Nacional de Literatura l'any 1992 i pel Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 2013. 

Nascut el 17 de març del 1935 a Barcelona, era germà del poeta José Agustín Goytisolo (traspassat el 1999) i del també escriptor Juan Goytisolo (traspassat el 2017). L'any 1958, acabat de llicenciar en Dret, va guanyar el Premi Biblioteca Breu amb la seva novel·la Las afueras, que va ser seguida de Las mismas palabras (1962). El 1973 va publicar Recuento, el primer llibre de la tetralogia Antagonia, dedicada a la seva esposa, María Antonia Gil Moreno de Mora. L'obra es va completar amb Los verdes de mayo hasta el mar (1976), que va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona; La cólera de Aquiles (1979) i Teoría del Conocimiento (1981). Va continuar en els vuitanta amb altres novel·les com Estela de fuego que se aleja (1984), que va obtenir el Premi de la Crítica; i La paradoja del ave migratoria (1987), entre altres. 

Col·laborador de premsa i la RAE

Goytisolo va ser col·laborador habitual de premsa (El País, ABC, Diario 16) i membre del jurat d'importants premis literaris, entre que en els noranta va rellevar el traspassat Carlos Barral en la direcció de la revista literària Letra Internacional. El 1992 va publicar la novel·la Estatua con palomas, guardonada amb el Premi Nacional de Literatura de Narrativa, i en la qual l'autor jugava amb el temps, la Roma de Trajà i l'Espanya actual. Va ser arran d'aquesta obra que va pensar en la creació de la Fundació Luis Goytisolo per a l'estudi de la narrativa hispànica contemporània, amb seu a El Puerto de Santa María (Cadis). Cada any, des del 2003, la fundació celebra un Simposi Internacional de Narrativa Hispànica Contemporània.

El 24 de març del 1994 va ser elegit acadèmic de la RAE per a la vacant del poeta Luis Rosales (butaca C), i hi va ingressar el 1995 amb un discurs titulat "L'impacte de la imatge a la narrativa espanyola contemporània", en defensa de l'autonomia del llenguatge davant de la influència de la imatge. Li va respondre, en nom de la corporació, Francisco Ayala. Va ser vocal de la junta de govern de l'acadèmia entre els anys 2000 i 2002, i censor entre el 2000 i el 2008.

Altres novel·les i premis

Altres obres destacades de Goytisolo van ser Ojos, círculos, búhos (1971), Devoraciones (1976), Fábulas (1981), Estatua con palomas (1992), Mzungo (1996), Placer licuante (1997), Escalera hacia el cielo (1999), Diario de 360 grados (2000), Liberación (2003), Oído atento a los pájaros (2006), El lago en las pupilas (2012), Coincidencias (2017) i Chispas (2019). Així mateix, va ser autor dels assajos Naturaleza de la novela (2013) i El sueño de San Luis (2015), del qual va donar el manuscrit a la Biblioteca Nacional d'Espanya. El 2016 va publicar El atasco y demás fábulas, una recopilació d'apunts, reflexions i aforismes escrits al llarg de quaranta anys. També va escriure i dirigir documentals televisius, com les sèries Índico i Mediterranio, emeses per Televisió Espanyola.

L'any 2014, el seu germà Juan Goytisolo li va treure el Premi Cervantes, el més important de la literatura espanyola, i va dir el següent: "El meu germà Juan se'l mereix, i, per qüestió d'edat, se l'havien de donar abans a ell. Va passar també amb el Nacional de les Lletres, que en Juan el va guanyar el 2008 i jo el 2013". El 2018 sí que va rebre el prestigiós Premi Carlos Fuentes a la Creació Literària en l'Idioma Espanyol, lliurat per l'aleshores de Mèxic, Enrique Peña Nieto. Pel que fa a la seva militància en el Partit Comunista d'Espanya (PCE), l'any 2014 va reconèixer en una entrevista que mai no va creure en el marxisme i que només es va fer militant comunista a finals dels anys 50 per "combatre el franquisme", motiu pel qual va ser empresonat durant quatre mesos a Carabanchel.

 

[Foto: ACN - font: www.elnacional.cat]