El govern espanyol diu que «una de les seves prioritats màximes» és l'oficialitat del català a la UE

Sampedro assegura que és "qüestió de temps" que es donin les condicions per avalar-la

Reunió del Consell d'Afers Generals de la UE, el 27 de maig del 2025 

El secretari d'estat de la Unió Europea espanyol, Fernando Sampedro, ha assegurat que és "qüestió de temps" que es donin les "condicions" per aprovar l'oficialitat del català a la UE. En unes declaracions abans del Consell d'Afers Generals (CAG), Sampedro ha recalcat que el fet que no estigui en l'agenda de la reunió formalment, "no vol dir que no continuï sobre la taula i entre les prioritats màximes" del govern espanyol. El secretari d'estat ha destacat que Irlanda ocupa la presidència de torn del Consell de la UE i que és un país que també té dues llengües oficials i que "coneix molt bé la situació". Per a Sampedro, és "un tema d'oportunitat i de temps" i que "quan es donin les circumstàncies" ho sotmetran a votació. 

El CAG reuneix els ministres d'Afers Exterior dels 27 i és on s'hauria de votar que s'incloguessin el català, el gallec i l'euskera entre les llengües oficials a la UE. Aquest dimarts fa un any des de l'última vegada que el govern espanyol va demanar debatre-ho en una reunió de ministres d'Afers Europeus a Brussel·les. 

En totes les ocasions que ho ha plantejat, el debat s'ha tancat sense sotmetre a votació la mesura. Principalment, pels dubtes legals i pressupostaris de diversos estats membres, encapçalats per Alemanya i entre els quals també hi ha Finlàndia, Suècia o Àustria. Per aprovar-ho, cal la unanimitat dels 27.

Sampedro ha remarcat que en continua parlant amb tots els estats membres i ha recordat la declaració conjunta entre el president alemany, Friedrich Merz, i l'espanyol, Pedro Sánchez. En l'escrit, els dos governs van acordar obrir un diàleg bilateral per trobar una resposta a la petició de l'executiu espanyol.

El dirigent ha indicat que aquest dilluns va parlar amb el seu homòleg a Alemanya, i ha subratllat que ambdós creuen que "quan es donin les circumstàncies" podran tornar-ho a posar sobre la taula.

"Espanya aspira a aquest reconeixement perquè 20 milions d'europeus, 20 milions d'espanyols, no poden ser discriminats respecte d'altres estats membres que sí que tenen reconegudes diverses llengües", ha subratllat.

 

[Foto: Consell de la UE - font: www.racocatala.cat]