La modernització europea de Catalunya

Enguany fa quaranta d’anys de l’adhesió de Catalunya a la Unió Europea. Una fita que ha suposat la transformació del país. A través dels fons comunitaris, s’ha millorat la competitivitat de diferents sectors productius i s’ha reforçat la cohesió social. 

Poc després d’haver-se menjat el raïm per l’adveniment del nou any, Catalunya va preparar el confeti, les serpentines i els dolços per celebrar un aniversari ben especial. El Principat i la Unió Europea complien quatre dècades de matrimoni, d’una unió robusta i ben ferma. «L’ingrés a la comunitat europea va significar per a Catalunya l’entrada en un espai de pau, llibertat i progrés compartit», van subratllar des del govern de la Generalitat de Catalunya a través d’una declaració institucional.

«Catalunya reivindica —ara més que mai— el seu compromís amb una Europa de les regions, capaç d’integrar la diversitat dels seus territoris i que situï la proximitat a la ciutadania en el centre del projecte europeu», van proclamar. «Quaranta anys després, el Govern de la Generalitat de Catalunya reafirma la seva vocació europeista, la seva voluntat de contribuir de manera activa a la construcció d’una Europa més federal, més forta i més unida, i el seu compromís amb un projecte que ha sigut un motor de transformació, justícia i esperança per a milions de persones», van concloure per mostrar la seva fidelitat al projecte de la Unió Europea.

Perquè, en efecte, la pertinença de Catalunya a la Unió Europea ha donat grans fruits i ha estat palanca de modernització del país. Els fons europeus han contribuït a desenvolupar els sectors productius i econòmics catalans, així com han permès avançar en termes d’igualtat, inclusió i cohesió social al llarg d’aquests quaranta anys.

Un exemple han estat els diners aportats a través de la política agrària comuna (PAC). En 2024, la Generalitat de Catalunya va abonar 301 milions d’euros a 36.081 explotacions agràries catalanes. D’aquesta quantitat, 243 milions d’euros provenien d’ajudes directes sufragades mitjançant el Fons Europeu Agrícola de Garantia Agrària (FEAGA). La Unió Europea va desemborsar, a més, 56 milions d’euros en ajuts a la sostenibilitat agrària i ha destinat poc més de dos milions d’euros en subvencions per a la reestructuració dels cultius vitícoles.

Descarbonització i foment de la biodiversitat

Paral·lelament al suport desplegat al sector agrícola, la integració europea ha permès rebre fons per a garantir la biodiversitat a Catalunya, combatre el canvi climàtic i avançar en la transformació energètica cap a fonts menys contaminades i renovables. Amb una aportació 217 milions d’euros per part del club comunitari, s’ha finançat la implantació de zones de baixes emissions, l’electrificació del transport públic, la creació de carrils bici i l’adequació d’entorns escolars perquè siguin accessibles i segurs.

L’aposta per les renovables i per modificar els usos energètics s’ha visibilitzat a l’àrea metropolitana de Barcelona. A la corona metropolitana de la capital catalana, la Unió Europea s’ha implicat en la instal·lació de plantes fotovoltaiques. Si el desemborsament total ha estat de 7,1 milions d’euros, els recursos comunitaris n’han cobert el 41%, és a dir, 2,9 milions d’euros. Amb la meta de fomentar l’estalvi energètic i l’eficiència a través de l’energia renovable, el projecte s’ha centrat en la instal·lació de 70 plantes fotovoltaiques —dues per municipi, llevat de Barcelona—, en les cobertes dels edificis públics i en pèrgoles situades a la via pública.

A través de la via dels fons Next Generation, Europa s’ha implicat en el projecte Urban-Nat Lleida. Aquesta iniciativa té com a objectiu adaptar la ciutat al canvi climàtic i millorar la biodiversitat urbana. La Unió Europea n’ha aportat el 76% dels recursos econòmics, és a dir, ha injectat 3,7 milions d’euros dels gairebé cinc milions d’euros destinats al desenvolupament d’aquesta proposta. Les principals accions són la creació de nous espais verds i de sendes farcides d’arbres, la recuperació ambiental de la Seu Vella o la naturalització d’espais com ara el carrer del Riu Ebre o l’avinguda del Doctor Fleming.

La potència modernitzadora dels fons europeus ha abastat programes de mirada mediambiental i de preservació del territori del país. És el cas de Life medCLIFFS, amb un pressupost de gairebé milió i mig d’euros. Amb una contribució europea del 60%, això és, de 843.814 euros, la iniciativa cerca protegir la biodiversitat del litoral de Girona a través de l’eliminació de la seva flora exòtica i invasora. Per a fer-ho possible, s’han desenvolupat actuacions de conservació de la Costa Brava i del Parc Natural del Cap de Creus, prioritzant l’eliminació d’espècies invasores que amenacen el paisatge natural.

La cohesió social com a prioritat

La dotació d’oportunitats a tothom és una línia estratègica inserida dintre del model social europeu. En sintonia amb aquesta filosofia, la Unió Europea ha finançat el 60% del programa Noves Oportunitats. Amb un pressupost total de 31,4 milions d’euros, el club comunitari n’ha aportat 12,5. L’objectiu és facilitar la inclusió laboral dels joves de 16 a 24 anys amb dificultats per integrar-se al mercat de treball o en la formació postobligatòria.

Els recursos europeus han servit, al seu torn, per a digitalitzar els centres educatius i oferir als alumnes les eines tecnològiques necessàries per al món del demà. Mitjançant el bazuca econòmic dels Next Generation, les institucions comunitàries han invertit 198 milions d’euros per a instaurar el programa STEAM als centres eductius de Catalunya. Aquesta iniciativa ha permès dotar-los de material tecnològic i audiovisual.

Sense sortir de l’espai d’adquisició de coneixements, la petjada de la Unió Europea ha estat present en les línies per a incrementar la competitivitat del sistema de recerca de Catalunya, per exemple, en l’impuls de l’administració digital del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya o en l’ampliació dels serveis de gestió i dades per a millorar el posicionament, la viabilitat i l’impacte de la recerca catalana. A través del fons REACT-UE, s’han invertit poc més de 12,7 milions d’euros per a assolir aquestes metes.

La pertinença al club comunitari ha provocat el suport econòmic en inversions sanitàries, com ara en la millora dels centres d’atenció primària de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), amb 2,1 milions d’euros; Roquetes (Baix Ebre), amb 2,6 milions d’euros, i el del barri tarragoní de Torreforta, amb 2,6 milions d’euros. Tota una mostra dels avenços i de les aportacions europees —només en els darrers temps— per a la modernització, l’impuls econòmic i la cohesió social de Catalunya.

 

[Font: www.eltemps.cat]