Entrevista a Pedro Irles, creador de contingut per a xarxes
Pedro Irles rebent el premi a Creador de Contingut Revelació
Tu ets de llengua materna castellana. Com ha estat el procés d’adoptar el valencià com a llengua habitual?
L’últim atac de l’Ajuntament d’Alacant, això de voler fer la ciutat zona històricament castellanoparlant, va ser l’última gota per a fer el pas, però jo ja feia temps que estava en eixe procés de canvi. Vaig començar xerrant valencià per Whatsapp i em va ajudar molt. Portava tot el dia el traductor obert per a buscar les coses que no sabia dir i la meua parella estava fent el mateix procés. Al principi és rar perquè estàs tot el dia parlant per WhatsApp en valencià i després en persona en castellà perquè no tens la seguretat de fer-ho. Després va començar a xerrar-me en valencià i jo contestava en castellà fins que va arribar un dia que vaig pensar que no tenia sentit. El que em passava era que tenia molta vergonya de fer-ho malament perquè jo mai havia parlat valencià. L’havia escoltat perquè sempre he tingut present la qüestió, sempre he escoltat música, he intentat veure pel·lis en valencià, però mai l’havia xerrat amb normalitat amb ningú.
Quina presència tenia el valencià quan anaves a escola?
Jo tenia dos hores a la setmana de valencià i coneixement del medi, que també eren dos o tres hores a la setmana, però en l’adolescència sí que escoltava molta música en valencià. Estava tot el dia amb Obrint pas, amb La Gossa Sorda, però em feia molta vergonya. Quan vaig fer el pas de parlar valencià vaig fer un mes o dos d’immersió lingüística total: les pel·lis eren en català, els pòdcasts en català, els llibres en català… Tenim la base, però ens falta la constància i el tindre’l present, que és un dels grans problemes que tenim a Alacant, que és molt difícil trobar espais en valencià. Encara tracte de consumir més contingut en català, però el que més m’ha ajudat és tatuar-me al cap la frase que el pitjor valencià és el que no es parla i perdre eixa por de fer-ho malament.
Amb la resta d’amics i de família també has fet aquest procés? Com van rebre aquest canvi de llengua?
Tinc la sort que la gent que tinc al voltant és gent molt guai i encara que parlen en castellà em diuen «parla’m en valencià, que no passa res, i xerrem tu en valencià i jo en castellà». En eixos espais tenia menys vergonya de fer-ho perquè no em sentia jutjat i això també m’ha ajudat molt. Pràcticament amb tots els amics més propers parle en valencià.
I, a més, fas el contingut en valencià ara.
Sí. Des del moment de l’Ajuntament d’Alacant.
El que més m’ha ajudat a parlar la llengua és tatuar-me al cap la frase que el pitjor valencià és el que no es parla i perdre la por de fer-ho malament
I què se n’ha fet dels seguidors que et seguien en castellà? N’has perdut, de seguidors?
Al principi vaig rebre molts comentaris com «Ara ho faràs tot en valencià? No t’entenc». Fins i tot algú em deia que posara els subtítols més llargs per poder entendre’m. Jo crec que majoritàriament s’ha rebut bé. Crec que he perdut més seguidors per xerrar de la qüestió nacional que per xerrar en valencià. També hi ha missatges que m’agraden molt, tinc algunes persones que em diuen «soc de Cadis i no he viscut al País Valencià ni a Catalunya i amb els subtítols t’entenc perfectament». Jo no he tingut molts problemes i, a més, crec que he guanyat en presència i en comunitat. Abans tenia un munt de visites, tenia vídeos d’un milió de visites, però a mi no em servia per a res, jo no veia això al carrer i ara, com que parle molt més del País Valencià, d’Alacant, i ho faig en valencià, crec que ha vingut molta gent que em té més present i m’arriba més el reconeixement. Estic molt content, la veritat. Crec que he guanyat en tots els aspectes.
Fas un contingut molt polític i no se’n veu gaire.
Clar, i crec que és molt important perquè a Alacant l’esquerra té molt amagada la llengua i m’he trobat amb molta gent que no està polititzada, que té problemes en el seu dia a dia d’habitatge o del que siga i està molt agraïda. Al final, quan ajudes la gent i parles de les seues coses li és igual que parles en valencià o en castellà. I si, a més a més, veuen que el que l’està ajudant ho fa en valencià, igual li agafen una mica més d’estima, i jo això ho estic veient.
Al País Valencià hi ha molts polítics del PSPV i, fins i tot, de Compromís que quan s’adrecen la gent, sobretot del sud del País Valencià i d’Alacant, es passen al castellà.
Això és un problema i crec que més que una cosa ideològica és una cosa de por perquè a mi se m’ha apropat gent del PSPV i m’ha xerrat en valencià i la majoria de gent de Compromís xerra valencià en el seu dia a dia. Crec que hi ha una mica de por de perdre vots i de no arribar a la gent i per allí va també una mica el meu treball, que és demostrar que això no és així, que a la gent li és igual que ho faces en valencià o en castellà. Jo no crec que hi haja molta gent a Alacant o a tot el sud del país, que deixe de votar-te perquè ho faces en valencià. I si eixa gent existeix, que existeix, és gent que mai et votarà per molt que ho faces en castellà.
Et va sorprendre la reacció que hi va haver contra la proposta de PP i Vox a l’Ajuntament d’Alacant?
Em va sorprendre perquè vaig trobar-me gent que mai haguera imaginat defensant el valencià. Vaig quedar molt content amb la reacció al carrer, però és veritat que no va ser una cosa massiva. A xarxes, molta gent que no parla valencià o que no té la qüestió present estava defensant-lo perquè, al final, era una cosa que no tenia cap sentit. A Alacant no hi ha cap problema amb la llengua, bàsicament perquè el valencià està totalment amagat i això la gent ho sap. Estàs atacant una llengua que és nostra perquè la gent sí que l’entén com a seua i li té una estima encara que no la defense a mort, no la xerre o no l’aprenga. Jo crec que va ser un error molt gran de PP i Vox perquè va despertar molta gent. Jo he canviat de llengua i la gent parla de mi perquè estic allà a les xarxes i tinc visibilitat, però jo conec un grupet de quatre o cinc persones que mai m’haguera imaginat parlar en valencià amb ells i ara han canviat també de llengua.
El pla de la “lliure elecció de llengua” a les escoles tampoc els va sortir bé. Molta gent, fins i tot de zones castellanoparlants, van votar pel valencià.
Sí, sí, totalment. Jo crec que, a més, la gent que no està molt polititzada cap a l’espanyolisme, cap a la dreta espanyolista, veu el valencià com una cosa que és nostra i que és positiva i que pot ajudar en molts àmbits a nivell educatiu. Jo crec que no existeix eixe odi que volen dir-nos que hi ha a Alacant o al sud del país. No és veritat.
És difícil fer vida en valencià a Alacant?
Alacant en cent anys ha passat de ser una ciutat on es vivia plenament en valencià a ser una ciutat on fer-ho suposa un esforç constant. A Alacant és més fàcil viure en anglès que viure en valencià. Jo mateix he patit això. Per exemple, en una terrassa no m’han volgut atendre en valencià i als dos segons estaven atenent la taula del costat en anglès. El problema no és tant si la gent el sap o no, sinó si té espais reals on utilitzar-lo amb normalitat. Quan algú decideix parlar en valencià ha d’estar tota l’estona adaptant-se o canviant de llengua o, fins i tot, tindre una discussió perquè no trobes un entorn on siga segur utilitzar-lo. I tot això passa perquè jo crec que s’ha patit molta violència per parlar valencià a Alacant.
Hi ha una revifada de la consciència lingüística a Alacant i a tot el País Valencià?
Jo crec que hi ha un grupet interessant de gent jove al País Valencià que no xerra valencià amb normalitat, perquè és el que té a casa, que és com hauria de ser, sinó que, com jo, l’està començant a xerrar per una decisió clarament política i per una reivindicació. Crec que la deriva política actual a nivell global ens porta a defensar la nostra identitat, la nostra cultura. L’extrema dreta s’ha apropiat d’això i nosaltres ens hem de defensar perquè, si no, al final, se’ns menjaran.
Quin paper jugueu els creadors de contingut en valencià?
En un panorama on el castellà és clarament hegemònic, els creadors de contingut en valencià tenim un paper important. Estem generant referents i fent la llengua visible en espais on realment massa sovint no està present. Quan un vídeo en valencià ix d’aquest cercle, d’aquest límit que posen les xarxes socials i arriba a gent que pràcticament només consumeix contingut en castellà, és una tasca de normalització molt potent. Jo he vist compartir vídeos de Cabrafotuda o meus a gent que mai m’hauria imaginat consumint contingut en valencià. Però també hem de ser conscients que tenim límits. Fem una labor important de difusió i normalització, però crear contingut no substitueix que el valencià tinga presència real en la vida quotidiana.
Els creadors de contingut e català hauríem de comunicar-nos més entre nosaltres, ajudar-nos i fer una comunitat perquè ara mateix semblem tres o quatre comunitats
Tu t’hi guanyes la vida, amb això?
Ara mateix sí. Des de fa dos mesos em dedique plenament a això, m’he tirat a la piscina a veure què passa. De moment està funcionant i jo estic molt content perquè, a més, és el meu objectiu. Crec que necessitem més exemples de gent que arribe a viure de crear contingut en valencià. L’altre dia tenia una xerrada en un institut del costat i els joves s’hi interessen molt perquè veuen una porta d’apropar-se al valencià per a poder viure de les xarxes. És molt important que hi haja gent com Cabrafotuda o Alegria del poble, que crec que també està vivint d’això.
Quina relació teniu amb els creadors de continguts de Catalunya, de les Illes Balears…?
Ací estem una mica aïllats, sobretot la gent del sud, però tenim projectes com l’Aferrada, que es va fer a Palma, on ens trobem tots i jo crec que generen sinergies molt guais. També hi ha els Premis Crit, que són el més que ve. Hi ha molt bona relació en general. Jo tinc més contacte amb gent del sud. Hem fet una comunitat molt xula i una o dues vegades a l’any tenim l’oportunitat d’apropar-nos a la gent del Principat, de les Illes i crec que hi ha molt bona sintonia.
Aprofitem prou aquest espai comunicatiu comú de deu milions de parlants que tenim?
Jo crec que podríem fer-ho millor. Al Catalunya hi ha un moviment molt gran, hi ha estructura, hi ha molta gent vivint de les xarxes en català. Crec que hauríem de comunicar-nos més entre nosaltres, ajudar-nos i fer una comunitat perquè ara mateix semblen tres o quatre comunitats. Cadascú té les seues realitats, però hem de fer més equip.
Sem comentários:
Enviar um comentário