Gràcies al muntanyer Santi Pocino i al geògraf Jordi Ortiz, la Fundació Reeixida ha editat un mapa dels cims del conjunt dels territoris catalanoparlants. «Volem que aquest mapa sigui un convit per conèixer la nació sencera, a relligar la catalanitat, a entendre i descobrir els Països Catalans fins als seus confins», expressa Pocino, sobre una obra que aixopluga més de 700 elevacions muntanyoses.
Estampa de la Pica del Canigó
Escrit per Moisés Pérez
A les allargassades terres catalanoparlants, d'aquelles que van de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, s'hi compten multitud d'elevacions muntanyoses. Hi ha la Pica d'Estats i el Pic Verdaguer, a la comarca dels Pallars Sobirà; hi ha el Penyagolosa, a l'Alcalatén, i l'Aitana, a l'encreuament de la Marina Baixa, l'Alcoià i el Comtat; el Puig de sa Coma des Carboners, a Mallorca; el Canigó, a la Catalunya Nord, o el Comapedrosa, d'Andorra. Es tracten de cims emblemàtics, envoltats d'històries i llegendes, d'anècdotes dels excursionistes que hi han ascendit.
Amb l'objectiu d'oferir una cartografia dels territoris que comparteixen llengua i cultura, la Fundació Reeixida ha impulsat i ha editat una mapa dels cims dels més destacats dels Països Catalans. «Volem que aquest mapa sigui un convit per conèixer la nació sencera, a relligar la catalanitat, a entendre i descobrir els Països Catalans fins als seus confins», explica Santi Pocino, muntanyer i coautor d'aquest treball junt amb el geògraf Jordi Ortiz.
L'elaboració d'aquest mapa va néixer, segons explica Pocino, de «l'autocrítica per no conèixer des de Catalunya les muntanyes del País Valencià, la Catalunya Nord o la Franja de Ponent». «Ens creiem la catalanitat completa, però, realment, sabíem poc, per exemple, de la geografia muntanyosa del País Valencià», confessa. La idea d'impulsar aquest mapa també va sorgir gràcies al contacte de Pocino amb l'antic Espai País Valencià de Barcelona. «Havíem fet alguna excursió per les muntanyes valencianes, especialment quan hi havia activitats del Correllengua», indica.
Amb Pocino com a encarregat de seleccionar els noms i contrastar dels topònims, el seu company Ortiz va assumir la tasca d'endreçar la informació. «Ortiz ja tenia experiència arran de la seva participació en el llistat de cent cims, que va elaborar la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya», apunta. «Vam embarcar-nos en aquest projecte a través de la Fundació Reeixida, de la qual en soc membre, i ho vam fer perquè no ens constava que hi hagués cap mapa dels cims dels Països Catalans. Creiem que era una molt bona idea per la gran tradició excursionista que hi ha al conjunt dels Països Catalans», assenyala.
En la recerca i la tria dels cims, s'ha prioritzat les formes catalanes i originals dels cims «enfront de l'espanyolització i l'afrancesament» que han patit alguns dels topònims, especialment a la Franja de Ponent i a la Catalunya Nord. «Hi havia una feina cartogràfica molt ben feta per part de l'Institut Cartogràfic de Valencià o de l'entitat pròpia de les illes Balears. Al seu torn, ens ha servit molt l'índex toponímic de l'Institut d'Estudis Catalans i la base de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya», ressalta. «En el cas de la Franja de Ponent, sí que hi hem vist més problemes», lamenta.
«Els treballs de Joan Becat ens han estat molt útils per a la Catalunya Nord, on veiem un cert fenomen de retorn a les denominacions originals, és a dir, en català», incorpora. Aquest mapa, de fet, permet veure els confins de la llengua catalana a través dels topònims muntanyencs. O com subratllen des de la Fundació Reeixida: s'observa com «la llengua es fusiona amb les elevacions del relleu».
«Desitgem que el present mapa, en què hem treballat des de fa un parell d'anys, esdevingui una empenta i un despertar de la curiositat per recórrer-se, trescar i enfilar-se pels cims dels Països Catalans», confien des d'aquesta fundació centrada en la recerca i la divulgació nacional. «Hi ha un vast territori, un hàbitat cultural que sobrepassa esquarteraments administratius, on dirigir-nos, on orientar recerca i reptes tot retrobant la identitat. La identitat dels paisatges canviants, la dels accents i parlars de la llengua, com també la identitat dels topònims empeltats a la geografia que ens agermana», reivindiquen. Aquesta cartografia hi contribueix a albirar-ho.
[Foto: Òmnium Cultural - font: www.eltemps.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário