L’exquisidesa de l’escriptura

'August' (Lleonard Muntaner) és una novel·la pòstuma de Christa Wolf, traduïda ara al català per Anna Soler Horta

Christa Wolf

Escrit per Anna Rossell

Filòloga, escriptora, crítica literària i gestora cultural

Publicat el 2012, mesos després de la mort de l’autora, el relat-novel·la curta August (Lleonard Muntaner), de Christa Wolf, ens submergeix en un període de la història d’Alemanya que canvià radicalment la vida de milions d’alemanys. A finals del 1944 l’avanç de l’Exèrcit Roig sobre els territoris alemanys de l’est (Silèsia, Prússia Oriental, Pomerània i els Sudets) forçà la fugida massiva de la població. Entre dotze i catorze milions d’alemanys van haver d’integrar-se en les zones d’ocupació aliades en condicions extremes de fam i pobresa. 

Aquest és el marc històrico-social d’August, traduïda al català per Anna Soler Horta. Tanmateix, la narració no esmenta explícitament la guerra ni els anys en què ubica la vida que relata. Les referències, exceptuant la toponímia, són indirectes. I és precisament aquest mode no explícit de narrar, sols donant a entendre, el que permet assaborir cada paraula, gaudir d’un text d’alta sensibilitat i qualitat literàries. 

Christa Wolf (1929 Landsberg a. d. Warthe, Prússia Oriental – 2011 Berlín) narra la història d’August, un nen de vuit anys que a finals de la Segona Guerra Mundial arriba en un tren de persones refugiades, bombardejat, a Mecklemburg. Ha perdut els seus pares i és internat en un castell reconvertit en sanatori on conviuen nens i adults refugiats amb personal sanitari i un mestre. Allà viurà experiències de malaltia i de mort, però també d’amistat, aprenentatge, humanitat, i naixerà la seva inclinació amorosa per Lido, una jove més gran, que l’ajuda i tracta amb tendresa. La tècnica narrativa —veu omniscient, estil indirecte lliure, monòleg interior i diàleg mínim— apropa el lector als personatges propiciant empatia. El protagonista, August, és qui va estirant el fil narratiu. El coneixem al principi com a conductor d’autobús turístic que fa el seu darrer viatge abans de jubilar-se. Ara, a l’Alemanya reunificada, els llocs que recorre li retornen els records de la seva vida i Wolf els desgrana per a nosaltres. La infantesa d’August té punts en comú amb la biografia de Wolf, que també fugí amb la seva família de Prússia Oriental, s’establí un temps a Mecklemburg i visqué a la RDA fins la seva mort a Berlín, on sempre residí.  

L’escriptura de Christa Wolf és delicada, minuciosa, exquisida: poques pinzellades, sovint una de sola, basten per situar-nos en moments i llocs, per donar compte dels canvis político-socials del país. El seu preciós i precís laconisme avala la qualitat de la seva ploma. Coneixem els personatges a través de petits gestos, del detall, i el seu protagonista, indirectament, per com el tracten els demés o pel que els demés pensen d’ell.  

El relat, un regal al seu marit amb motiu del seixantè aniversari del seu casament, és un gest d’afecte vers al seu marit, però també de reconeixement al socialisme en què Christa Wolf va creure malgrat les seves dissensions i les conseqüències que va haver d’afrontar per aquesta causa. De 1963 a 1967 fou candidata al Comitè Central del SED (Partit Unificat d’Alemanya, marxista-leninista), va participar sempre en els espinosos debats oberts al seu país tot prenent partit en contra de mesures adoptades pel SED, per exemple l’any 1965 per la política cultural restrictiva o el 1977 contra l’expatriació del cantautor Wolf Biermann, motiu pel qual fou expulsada de la junta directiva de la Societat d’Autors de la RDA. 

Malgrat tot Christa Wolf fou una de les escriptores més reconegudes de la RDA i obtingué premis prestigiosos en les dues Alemanyes. Com molts altres intel·lectuals dels seu país, va creure fins el final en una possible reforma del socialisme. Fou una de les oradores en la manifestació de l’Alexanderplatz, Berlín, el 4 de novembre del 1989; al manifest Pel nostre país, en què 31 ciutadans de la RDA varen signar contra la reunificació de les Alemanyes, es pronuncià a favor de la RDA i contrària a «la venda dels nostres valors materials i morals». Les seves obres han estat traduïdes àmpliament al català.

[Foto: Irene Eckleben/Bundesarchiv/Wikimedia Commons - font: www.nuvol.com]