John Irving: «Netanyahu s’ha aprofitat de l’estupidesa de Trump»

L’escriptor torna a l’orfenat de 'Les normes de la casa de la sidra' per rescatar 'Reina Esther', la seva última novel·la i la seua protagonista, una jueva que «pateix l’antisemitisme des dels tres anys», segons Irving. L’autor d’El món segons Garp creu que s’ha de fer fora Trump de la presidència dels EUA: «Estem en mans d’un dictador i hi hauria d’haver un impeachment». 

John Irving 

Escrit per Àlex Milian

John Irving presenta en català Reina Esther, en aquest cas una «novel·la històrica» que vol despertar l’empatia del lector cap a la protagonista, Esther, una futura fundadora de l’Estat d’Israel que «pateix l’antisemitisme des dels tres anys». Una altra obra d’Irving on la lliçó és que «si vols ser intolerant, millor ser intolerant contra la intolerància», segons va explicar l’escriptor en una roda de premsa telemàtica als mitjans de l’Estat.

La novel·la explica com una família tolerant —i gens religiosa— acudeix a l’orfenat de Saint Cloud (l’escenari de Les normes de la casa de la sidra, (1985) que Lasse Hallström va dur al cinema el 1999) per acollir una noia adolescent que pugui fer d’au-pair de la seva filla més petita, i allà creuen els seus camins amb els d’Esther.

John Irving explica sovint que, quan s’enfronta a una nova novel·la, sap més sobre el final de la història que sobre el començament. En aquest cas, Irving volia situar Esther a Israel el 1981 amb uns 75 anys. Per què? Perquè ell va ser a Israel aquell any. «En el moment que acaba la novel·la, el 1981, vaig ser a Israel i tenia tota la simpatia per aquells primers sionistes que havien tingut la necessitat de fundar l’Estat d’Israel». Però Irving viatjava amb editors jueus i coneixia escriptors jueus que ja criticaven l’expansionisme d’aquell estat embrionari: «Jo anava en companyia de jueus no practicants d’esquerres que eren crítics amb la presència de jueus a Gaza i Cisjordània i ja eren crítics a com podia contradir aquella presència amb la possibilitat dels dos estats».

Per això creu que la història d’Esther (que, evidentment, també guarda paral·lelismes amb la història bíblica de la Reina Esther) conté presagis del que passarà, del que està passant. «Quan vaig tornar a Israel l’estiu de 2024 —diu Irving— i vaig treballar amb els primers lectors del primer esborrany del llibre, el contacte amb els lectors jueus i els editors amb vincles allà em van fer veure que el conflicte era molt més persistent del que jo havia imaginat abans».

La resposta d’Irving ha estat incloure en aquella història que acaba el 1981 una mena de predicció sobre el futur d’Israel i Palestina: «Si fas un presagi del que la història mostra, millor».

El 2024, Irving va veure com els seus «amics israelians estaven ocupats amb les protestes contra Netanyahu». Actualment, opina que «La guerra de l’Orient Mitjà és la guerra de Netanyahu i aquell destraler feixista de Donald Trump li ha permès. Netanyahu s’ha aprofitat de l’estupidesa de Trump i de la seva tendència autoritària».

John Irving ha negat que marxés dels Estats Units coincidint amb la primera victòria de Donald Trump («vaig marxar un any abans i per amor») però continua vivint a Toronto (està casat amb una canadenca), té la nacionalitat canadenca i no pensa tornar als Estats Units. «No tinc intenció de tornar-hi, però tinc tres fills als EUA i els meus nets i germans. No he deixat de preocupar-me per ells ni d’estimar-los». Per tant, la política de Donald Trump el preocupa i molt: «Hi ha covards en el partit Republicà que van ser elegits per protegir la Constitució i ara són al Congrés i al Senat comportant-se amb un autoritarisme propi del feixisme. Espero que els legisladors parin de permetre-li tots els excessos perquè és un feixista. Em pertorba dir que potser hi ha gent als EUA que no està formada per reconèixer el feixisme. I em costa d’entendre que el feixisme estigui tornant també a Europa. Orban i Trump són amics i no em sorprèn. És desafortunat que Führer Trump hagi abusat de les seves prerrogatives».

Irving espera «que els legisladors facin el seu treball: estem en mans d’un dictador i hauria d’haver-hi un impeachment».

John Irving té la intenció de continuar escrivint, però adverteix que potser les pròximes novel·les seran més breus i senzilles. «Sempre he escollit la novel·la més difícil que se m’acudia com la següent que escriuria. Per tant, a mesura que em faig més gran, les novel·les haurien de ser cada cop més breus i exigiran de mi que aprengui menys coses». Ho diu més com una ocurrència que com un presagi.  De moment, la seva anterior novel·la, L’últim telecadira, va ser la més llarga (956 pàgines en la versió catalana) i Reina Esther en té 500.

[Foto: Katherine Holland - font: www.eltemps.cat]