Una selecció de vint títols de narrativa, poesia i assaig que no seran els més venuts de Sant Jordi, però que donen una imatge bastant real de la diversitat de la literatura en català publicada recentment (inclosa una reedició, una obra completa, el Sant Jordi i la primera obra en català d'una escriptora alemanya).
Per Àlex Milian, Xavier Aliaga
EVA BALTASAR. Peixos (Club Editor, 2026)
L’escriptor rossellonès Joan-Daniel Bezsonoff (Perpinyà,1963) ha bastit una obra molt coherent amb novel·les que s’han mogut entre la biografia, la reconstrucció fictícia de la família i la ficció. A La llengua dels amics narra les històries al voltant del català —com a llengua familiar i social en competició amb l’omnipresent francès—- que reflecteixen com n’és d’important parlar, escriure i mantenir la llengua a la Catalunya del Nord per la salut de la llengua en tot l’àmbit lingüístic. I com és d’enriquidor i sa llegir-ne i aprendre’n tantes com sigui possible. És dur utilitzar el terme assaig —tan pervertit per textos pretensiosos i avorrits— per qualificar una meravella tan propera i divertida com La llengua dels amics, però és la que fem servir.
JOAN CARRERAS. Estaria molt bé (Proa, 2026)
Després d’una novel·la lapidària i plena de simbolismes sobre l’agonia de la mort, Torno a casa (2021), l’escriptor Joan Carreras (Barcelona, 1962) torna a un registre literari més reconeixedor en la seua llarga carrera amb una història que sorprèn, Estaria molt bé, una delicada i commovedora immersió en la vida d’una colla de dones en la seixantena. Novel·la sobre secrets i confidències, sobre la convivència entre el pes del passat i del present i les ganes de viure, que podria fer arribar a Carreras a un públic més ampli.
La mallorquina Maria Escalas (Palma, Mallorca, 1969), instal·lada al Maresme, s’ha encarregat d’explicar la història de Llers, el poble de l’Alt Empordà on l’exèrcit republicà va instal·lar —i va fer esclatar— totes les reserves d’explosius i municions que no podia emportar-se a l’exili ni volia deixar a l’enemic. Una història real que Escalas ha ficcionat en la mesura del necessari per poder explicar millor la història de Llers i de tants altres pobles en els últims moments de la Guerra Civil. De vegades, una ficció és la millor manera d’explicar la Història amb majúscules —o la manera més honesta d’exposar-la tal com va ser—, i això ha fet Escalas.
EUDALD ESPLUGA. Imaginar la fi (Raig Verd, 2026)
El filòsof Eudald Espluga (Girona, 1990) signa un atrevit assaig de filosofia, història cultural, tecnologia digital i innovació empresarial per desemmascarar els empresaris de les empreses tecnològiques que semblen vetllar per la humanitat (viatges a la Lluna, xarxes socials) i s’estan preparant per a ser els colonitzadors del futur mitjançant una IA feta a la seva mida. Espluga compara també els relats sobre l’apocalipsi que transmet el cinema, les sèries i la literatura de ciència-ficció per comparar-la amb l’Apocalipsi de Sant Joan i les noves lectures que es fan de l’últim i misteriós llibre de la Bíblia.
NATZA FARRÉ. L’última vegada que et dic adeu (Angle, 2026)
La periodista Natza Farré (Barcelona, 1972) conta en L’última vegada que et dic adeu la commovedora història de la petita de sis germans que ha de conviure amb un germà addicte a l’heroïna. Un relat dur, en primera persona, que afronta a còpia d’elegància i tendresa el component sòrdid del relat sense ensucrar la commoció que suposa per a una família de classe mitjana haver de fer front a un problema d’aquesta magnitud. Que va marcar de per vida una autora que agafa el text com a eina testimonial d’una època.
VICENT FLOR. Terres bàrbares (Edicions 62, 2026)
Vicent Flor (València, 1971), antropòleg, sociòleg i gestor cultural, autor d’un grapat d’assajos sobre la identitat valenciana, va debutar com a novel·lista el 2022 amb la novel·la El carrer de baix (Premi Joanot Martorell), en què ficcionava i feia literatura a partir d'experiències personals colpidores. Quatre anys després fa un salt de qualitat amb una segona novel·la, Terres bàrbares, que explica una història de ficció sobre un periodista que descobreix un sòrdid secret familiar relacionat amb la lluita antifranquista.
CARLOTA GURT. Els erms (Anagrama, 2026)
Carlota Gurt (Barcelona, 1976) va guanyar el Premi Anagrama de Novel·la 2025 amb Els erms, un text que és un pas de gegant respecte del seu debut novel·lístic, Sola. A partir de la seua poderosa cal·ligrafia literària i d’uns personatges inoblidables —una singular influenciadora, Ramona, i un director de la presa de Sau amb una motxilla enorme de complexos, Faust—, Gurt dissecciona amb precisió i creativitat les seues criatures i, a través seu, la societat que les hauria d’emparar. Amb la sequera com a gran metàfora existencial i col·lectiva.
POL GUASCH. Relíquia (Anagrama, 2026)
El pare de l’escriptor Pol Guasch (Tarragona, 1997) es va suïcidar sense deixar una nota esclarint-ne els motius. Així arrenca Relíquia, el darrer llibre d’un dels autors joves importants de la literatura catalana, una obra de recerca dels llaços entre dol i escriptura, un canvi important de registre cap al testimonial respecte d’unes primeres novel·les ficcionals i climàtiques, Napalm al cor i Ofert a les mans, el paradís crema. Aprenentatge per afrontar un llibre que no oblida la recerca estètica i la condició d’artefacte literari parit des de la intenció poètica. Escriptura sobre el dol feta des de l'amor.
ENRIC IBORRA. La vida somnàmbula (Afers, 2026)
L’estudiós de la literatura Enric Iborra (València, 1960), arreplega en La vida somnàmbula escrits fragmentaris sobre el fet literari en alguna intersecció entre el dietari sense datar i l’assaig de divulgació que, tot just per això, es llegeix amb la fluïdesa i l’interès d’una bona novel·la. Una obra d’erudició no petulant que és una cadena d'assaigs sobre el bon llegir —i el bon escriure— i, alhora, una incitació a la lectura assenyada, sense grans misticismes. Un llibre que porta a altres llibres.
JOSEP LOZANO. Spagnoletto (Afers, 2026)
Josep Lozano (Alginet, 1948), un dels autors fonamentals de la narrativa valenciana contemporània, autor del long-seller Crim de Germania (1980) i altres obres fonamentals com El mut de la campana (2003), ha reprès dues dècades després la publicació de novel·les encadenant dues obres en l’Editorial Afers, La fràgil memòria (2023) i, enguany, l’ambiciosa Spagnoletto, la biografia novel·lada sobre el pintor de Xàtiva Josep de Ribera en la qual feia dècades que treballava. Un desplegament de documentació actualitzada però també de capacitat de narrar i ficcionar part de la vida del geni. Tot un esdeveniment literari.
STEFANIE KREMSER. Acció de gràcies per una casa (Edicions del 1984, 2026)
Stefanie Kremser (Düsseldorf, Alemanya, 1967) ja va convertir l’habitatge en un gran tema, i en el fil conductor de les seves històries i reflexions sobre la vida, a Si aquest carrer fos meu (2020). Ara, a Acció de gràcies per una casa, Kremser fa una mena d’assaig autobiogràfic («no és autoficció perquè no és ficció», aclareix Kremser), però aquesta vegada en català —abans havia escrit en alemany i en portuguès—, un repte que no pot ser frivolitzat en el seu cas: «És una responsabilitat màxima perquè el meu marit és Jordi Puntí». Una prova que la força de la literatura no rau només en les històries que s’expliquen ni en el coneixement profundíssim d’una llengua (s’ha de dominar, òbviament), sinó en la manera de contar-les.
PERE JOAN MARTORELL. Nit sense ales. (Pagès Editors, 2026)
MIQUI OTERO, IRENE PUJADAS & JORDI PUNTÍ. Sembla mentida (Quaderns Crema)
Sembla mentida que hagi de ser un programa de ràdio, en aquest cas El Suplement de Catalunya Ràdio, qui doni aire a la narrativa breu. Però aquest volum de relats de Quaderns Crema surt precisament de l’espai que el programa va donar a tres escriptors (Miqui Otero, Irene Pujadas i Jordi Puntí) per transformar experiències dels oients en literatura. La iniciativa copiava un programa en què participava Paul Auster i consistia a transformar l’anècdota en conte i acompanyar-ho d’un fil musical vinculat al relat. En total, dotze contes de cada autor a l’editorial que va reivindicar amb més força la narració breu en els vuitanta.
DAMIÀ PONS I JOSEFINA SALORD. Joan Fuster i les Illes (Publicacions de la Universitat de València)
Recull d’articles de diversos especialistes sobre les relacions de l’escriptor de Sueca amb els intel·lectuals de les Balears o la seva obra, des de Ramon Llull fins a Vicenç M. Rosselló passant per Antoni M. Alcover, Miquel Dolç, Josep Melià, Nicolau M. Rubió. Editat per Damià Pons (Campanet, Mallorca, 1950). Josefina Salord (Ciutadella, Menorca, 1955) ha coordinat, per la seva banda, els estudis sobre Fuster i els menorquins que es van presentar en unes jornades de l’Institut d’Estudis Menorquins. És d’agrair que l’edició inclogui també els articles de Fuster que parlen sobre les Illes o els seus autors, i textos d’autors mallorquins, menorquins o eivissencs sobre l’autor de Nosaltres, els valencians.
ANTONI PLADEVALL. Aquesta nit passarà la guilla (Proa, 2026)
Antoni Pladevall (Taradell, 1961) és osonenc i doctor en Filologia Clàssica i catedràtic d’institut. Porta els mites i les literatures grega i romana tan tatuades a l’ADN com els mots de la Plana de Vic, i barrejar-ho és el que el fa sentir còmode a l’hora d’escriure: traslladant, molt subtilment, històries universals a un paisatge proper on es troben la ciutat i el camp. Aquesta vegada ho fa en forma de relats, històries breus i d’impacte senzill però permanent. Aquesta nit passarà la guilla és una de les ofertes de relats més sòlida d'aquest Sant Jordi.
CARLES REBASSA. Prometeu de mil maneres (Univers, 2026)
Una llengua ben viva i una història d’amor homosexual encesa són dos dels elements principals de la novel·la guanyadora del Sant Jordi, de Carles Rebassa (Palma, 1977). Precisament Palma —una ciutat de racons foscos— és l’escenari per on navega aquest Prometeu modern, un jove que es bateja amb aquest nom quan rep el foc d’en Carles, el noi de la bicicleta, amb qui després coincidirà al bar on treballa, i que serà la flama principal de l’argument. Amb l’agreujant d’una mort que complicarà la trama.
EMMA ZAFÓN. La mare (Empúries, 2026)
La periodista i escriptora Emma Zafón (Llucena, Alcalatén, 1987) va fer el salt a la ficció amb la novel·la Casada i callada (2023), que era un bon debut però prioritzava amb molta evidència el seu tarannà d’eina de combat, de denúncia de la situació de les dones en l’entorn rural. Amb La mare Zafón torna a la mateixa temàtica feminista, en un escenari semblant, però la dimensió literària guanya densitat, així com la complexitat d’un artefacte que és un tribut a les mares com a pal de paller de les estructures familiars, dones sense les quals —aquesta és la premissa— l’edifici trontolla i corre risc d'enfonsar-se.
Dins de la nova edició revisada de l’obra completa de Vicent Andrés Estellés, el mes de desembre passat el segell Tres i Quatre publicava un volum XIII bastant singular amb introducció de Jordi Oviedo. Hi ha poesia, amb la inclusió de poemes esparsos bastant heterogenis pel que fa a la cronologia, l’extensió o la temàtica —imprescindibles per tindre la visió completa del mestre—, però hi ha l’al·licient de la inclusió de les proses dramàtiques de l’escriptor de Burjassot, materials per a entendre la continuïtat estilística entre els textos.
CLEMENTINA ARDERIU. Jo era en el cant (Edicions 62, 2025)
La reedició de l’obra poètica de Clementina Arderiu (1913-1972) en un volum manejable, amb els diferents pròlegs de Sam Abrams a anteriors edicions i un prefaci/perfil biogràfic de la seva neta, Cèlia Riba, és una oportunitat fantàstica. Sigui per l’ombra de Riba o pel menysteniment de gènere, la qualitat d’Arderiu encara no és prou coneguda, tot i que la seva obra conserva una modernitat temàtica i un ritme vivíssim com pocs, gràcies a la seva perfecció formal. Cal celebrar que Edicions 62 hagi recuperat aquesta obra i la posi al mateix nivell que altres ofertes que l’editor Jordi Cornudella ha presentat enguany, com la poesia completa de J. V. Foix en dos volums (Obra poètica en vers i Obra poètica en prosa), Joan Alcover, etc.
[Foto: ELI DON / ACN - font: www.eltemps.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário