Com previndre la saturació de gent als monuments que tothom vol visitar

Plaça de la Reina, a València, amb la catedral de fons

Escrit per Maria Jose Viñals

Catedràtica de universitat, Universitat Politècnica de València

i María Concepción López González

Catedràtica de EU d'Expressió Gràfica Arquitectònica, Universitat Politècnica de València 

Actualment, Florència no seria el mateix sense la catedral de Santa Maria del Fiore, ni Segovia sense el seu aqüeducte, ni Granada sense l'Alhambra, ni Ciutat de Mèxic sense el Museu del Temple Major. No només canviaria el paisatge de les ciutats, sinó el seu posicionament en la ment de la gent. I això es degut a que aquests monuments no no més garanteixen la preservació de la identitat individual i col·lectiva de cada un dels llocs on s'ubiquen; també són importants actius econòmics per eixes localitats. Anem a certs llocs a veure certs monuments.

Per tot això, gran part de la societat assumeix la importància que té conservar els bens patrimonials. Que els ciutadans siguen conscients de la necessitat de cuidar i mantenir el patrimoni cultural, junt amb l'accés públic i la posada en valor de molts monuments, ha afavorit l'activitat turística en el seu entorn.

Tanmateix, un fluix excessiu de visitants pot arribar a ocasionar danys als bens i també a les condicions de confort i benestar durant la visita. És a dir, la seua popularitat excessiva pot convertir-se en un risc més que afegir a la pèrdua o degradació dels propis recursos patrimonials. Així, per a garantir la conservació dels monuments i la qualitat de l'experiència turística, és imprescindible comptar amb ferramentes que ens permeten planificar i gestionar les visites.

El cas de València

En la Universitat Politècnica de València (Espanya) estem portant endavant una investigació destinada a la creació d'un mètode que, mitjançant tecnologies digitals, contribuïsca a una gestió preventiva de la conservació dels bens patrimonials. El projecte també estudia la planificació i gestió de la capacitat de càrrega dels edificis històrics i dels entorns urbans on es troben.

Amb aquest objectiu, utilitzem com exemple d'estudi tres edificis significatius de València, catalogats com Bens d'Interès Cultural (BIC): la Catedral, l'església de Sant Joan de l'Hospital i el Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi. Els tres es troben al centre històric de la ciutat, una zona de gran trànsit tant de ciutadans com de visitants. La investigació buscava esbrinar quin era el nombre màxim de persones que podien albergar estos tres edificis i el seu entorn.

En el moment d'estudiar els edificis, en primer lloc, vam tindre en compte la superfície que estava disponible per a la visita. A més a més, vam portar endavant un registre dels visitants que havien accedit a estos edificis amb l'objectiu de acarar els valors d'humitat, temperatura i CO₂ associats. Vam elegir estos elements perquè tenen un impacte sobre els materials constructius, sobre les obres d'art i també sobre el confort de les persones durant les visites.

En el cas dels espais urbans circumdants, no existien fins aquest moment dades del nombre de transeünts que circulava pels carrers. Per recaptar-los, es van instal·lar càmeres que no registraven imatges sinó que només realitzaven comptatges. Això ens va permetre conèixer, per primera vegada i en temps real, el nombre de persones que transita per estos carrers i els dies i hores puntes. Així vam saber quins són els moments als quals la concentració de persones pot resultar incòmoda i inclús insegura pels visitants, en relacionar-la amb les xifres aportades per l'estudi de la capacitat de càrrega dels monuments.

Previndre en compte de curar

Actualment s'està refinant el disseny d'un sistema d'alarma per avisar els gestors culturals i turístics quan se detecte congestió puntual o saturació tant en l'interior dels monuments com als espais urbans. Gràcies a les dades extretes dels sensors i les càmeres s'està treballant en mapes de calor i gràfics predictius que anuncien quines són les possibles situacions no desitjades. D'aquesta forma, se té una visualització immediata, fàcil i evident de les condicions ambientals i del nombre de persones que se comptabilitzen en cada moment.

Aquest sistema pot exportar-se a edificis patrimonials i entorns urbans de qualsevol ciutat o àrea geogràfica, des de Roma a Atlanta. Els coneixements generats poden aplicar-se a la planificació dels entorns urbans turístics amb un important nombre d'elements patrimonials que tinguen una gran afluència de visitants.

La massificació de turistes en les ciutats històriques pot abordar-se amb mesures i instruments que faciliten una millor planificació i gestió dels bens patrimonials i els seus entorns urbans. I en això, les tecnologies digitals són una ferramenta imprescindible.

[Foto: Mazur Travel/Shutterstock - font: www.theconversation.com]