Per què el govern israelià vol tancar la seva ràdio

Els crítics veuen l'intent de Netanyahu de clausurar la ràdio de l'exèrcit israelià, molt popular al país, com un nou front en l'ofensiva de l'executiu contra la llibertat d'expressió

Bandera israeliana a les oficines de Galatz a Jaffa

Durant setanta-cinc anys, la ràdio de l’exèrcit israelià ha exercit un rol clau en la vida quotidiana del país, emetent reportatges crítics i tertúlies de gran abast, a més d’incomptables programes d’entreteniment. També ha servit de camp d’entrenament de periodistes joves, alguns dels quals han acabat esdevenint figures destacades de la premsa israeliana.

Però ara el govern del primer ministre Benjamin Netanyahu pressiona per tancar la popular emissora pública –finançada per l’estat i gestionada per l’exèrcit–, coneguda popularment amb el nom de Galatz.

Netanyahu al·lega que una ràdio militar és més pròpia d’una dictadura com la de Corea del Nord que no pas d’una democràcia. No obstant això, els crítics consideren que l’intent de clausura forma part d’una ofensiva més àmplia contra els mitjans de comunicació crítics amb el govern. D’ençà de l’atac del 7 d’octubre de 2023, el govern ha intensificat la campanya de pressió contra els mitjans de comunicació del país, una ofensiva que sembla agafar força a mesura que s’acosten les eleccions generals previstes per a final d’any.

Galatz –l’abreviatura de Galei Tzahal, que en hebreu significa “Ones de les Forces de Defensa d’Israel”– és una unitat de les Forces de Defensa d’Israel integrada per soldats i civils, que emet tant per a les tropes com per al públic en general.

El ministre de Defensa, Israel Katz, va acusar al desembre Galatz d’haver “donat veu als membres d’Hamàs” i d’haver “atacat els soldats i les FDI”.

“Soldats i civils declaren que sovint senten que l’emissora no els representa, que no els dóna veu i mina la moral de la nació”, va escriure un comitè designat per Katz en el seu informe sobre l’emissora. 

El Moviment per un Govern de Qualitat a Israel –un grup de defensa dels drets civils sense ànim de lucre–, el Sindicat de Periodistes i els treballadors de Galatz han impulsat campanyes públiques per aturar-ne el tancament. El Tribunal Suprem d’Israel va suspendre el decret que n’ordenava el tancament al desembre i el govern té fins el 15 de març per a respondre a la sentència. 

Un soldat israelià entra a les oficines de Galatz el mes passat, mentre un operari tapa un grafit amenaçador contra els jueus seculars.

L’advocat Boaz Ben Zur, que representa els treballadors de Galatz, ha qualificat les declaracions de Katz de “forassenyades, imprudents i incendiàries”.

“Ens trobem en una zona grisa quant a l’estat de la democràcia israeliana”, va declarar fa poc al Canal 12 d’Israel. “Som testimonis d’una ofensiva que ha arrasat el sistema judicial, els mitjans de comunicació i [més] institucions, que cerca d’afeblir tots aquests contrapesos de manera sistemàtica.”

Mentrestant, el ministre de Comunicacions, Shlomo Karhi, promou una reforma més àmplia del panorama mediàtic israelià. “L’esquerra té el monopoli del discurs mediàtic”, va dir el mes passat al portal Walla: “La reforma obrirà [la premsa israeliana] al mercat de les idees.”

Entre més mesures, Karhi ha proposat de crear un nou consell per regular els mitjans de comunicació, la majoria dels membres del qual –incloent-hi el president– serien nomenats directament per ell.

Els crítics alerten que el consell podria agreujar les ingerències polítiques en la premsa israeliana i empènyer encara més mitjans de comunicació a tancar. Aquest mes, la fiscal general Gali Baharav-Miara va demanar al Tribunal Suprem de convocar una audiència urgent sobre el projecte de llei de Karhi “arran de la preocupació pel perjudici a la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa”.

Galatz i la seva emissora germana, Galgalatz, van ocupar la segona posició en el rànquing d’emissores amb més audiència l’any passat; tan sols les emissores de Kan, la cadena de ràdio pública, van tenir més oients. Galgalatz, que emet música i informació viària, va ser l’emissora més escoltada a tot el país; Galatz, la tercera.

Periodistes de Galatz i de més mitjans han defensat la cadena. “El govern israelià exigeix que se silenciï l’opinió i la crítica”, va declarar fa poc Rino Zror, periodista de l’emissora, al canal parlamentari Knesset Channel.

Aya Yadlin, professora de la Facultat de Comunicació de la Universitat Bar-Ilan, avisa “d’una campanya més àmplia per a silenciar les veus crítiques i independents i afeblir els mitjans”.

La democràcia israeliana, segons que explica Yadlin a The Washington Post, es troba en retrocés. “Una branca del govern prova de desmantellar els organismes de control i repartiment del poder d’unes altres branques, amb l’objectiu de concentrar el poder en un únic centre neuràlgic”.

I afegeix: “No crec que a una emissora de ràdio militar li pertoqui d’encapçalar el rànquing d’audiència en un país democràtic, però tancar una institució mediàtica tan poderosa, que donava veu a les crítiques sobre la guerra i la gestió de l’alliberament dels ostatges, no pot llegir-se sinó com un intent de silenciar les veus crítiques.”

Notícies, sàtira i rock and roll

Galei Tzahal va començar a emetre el 1950, dos anys després de la fundació de l’estat d’Israel. Tot i emetre música i programes d’entreteniment, tant el govern com l’oposició consideraven l’emissora un instrument de propaganda nacionalista.

L’actriu i comediant Rivka Michaeli, una de les primeres grans figures de l’emissora, es va afegir a l’equip de Galatz durant la guerra entre Israel i Egipte del 1956. Els locutors, explica a The Washington Post, hi parlaven amb més naturalitat que els seus homòlegs de Kol Israel, la ràdio oficial de l’estat, i els programadors de l’emissora estaven més al cas de les darreres tendències musicals.

Amb el temps, Galatz va afegir un noticiari a la programació habitual. “Es va convertir en una emissora de referència i va guanyar més i més oients”, diu Michaeli, de vuitanta-set anys.

Aviat, Galatz va esdevenir un dels grans planters de periodistes d’Israel. Per l’emissora no tan sols hi han passat periodistes destacats, sinó també artistes capdavanters i diputats del parlament, incloent-hi Ilana Dayan, que dirigeix el programa Uvda (“Fet”), l’equivalent israelià del 30 minuts.

Soldats a l’entrada de les oficines de Galatz, aquest gener.

“Galei Tzahal és el lloc que més m’ha marcat”, diu Dayan en una entrevista. La periodista, en aquest sentit, recorda la volta que, com a soldat de dinou anys, retransmetia en directe una manifestació per la pau a Jerusalem i algú va llançar una granada contra la multitud. Va estar en antena trenta-sis hores seguides: “Va ser aleshores quan em vaig adonar que volia fer això a la vida.” “Galatz és el lloc on es van formar els millors locutors israelians, on es van crear els programes de ràdio més interessants de sàtira, rock and roll i entreteniment, com també els millors noticiaris i documentaris.”

Dayan, de fet, hi continua emetent un programa setmanal d’actualitat. “En certa manera, hi ha els qui veuen la popularitat i el substrat militar de Galatz com un dels actius més potents de l’establishment militar israelià: dóna rock and roll als joves i ells t’ho repagaran amb la seva vida”, explica Dayan.

“Un híbrid estrany”

Històricament, els detractors de l’emissora han estat especialment crítics amb el fet que les Forces de Defensa d’Israel s’encarreguin de formar els futurs periodistes que se suposa que, com a professionals, hauran de fer-los retre comptes. En el passat, més ministres de Defensa i caps de l’estat major ja havien sospesat la possibilitat de tancar l’emissora.

“Hauria de ser evident que una premsa veritablement lliure i independent no pot existir sota el paraigua de l’exèrcit”, va escriure el 2021 Noa Landau, ex-treballadora de Galatz i subdirectora de Ha-Àrets, abans que Netanyahu tornés al govern.

Dayan descriu Galatz com un “híbrid estrany”, però matisa que “té una vitalitat indubtable”.

Tampoc no se’n pot negar l’abast. Shai Yadgar, que se’n va anar a viure a Nova York fa dos anys i mig, escolta cada matí els programes d’actualitat de Galatz.

“Estic molt vinculat a Israel i molt pendent de tot allò que hi passa”, explica Yadgar a The Washington Post. “Escolto Galatz sobretot pels locutors, per la feina que fan, per la seva capacitat de fer preguntes incisives i d’entrevistar persones de tot l’espectre polític.”

I afegeix: “Seria un desastre que Galatz tanqués o si els mitjans de comunicació israelians es veiessin obligats a lluitar pel dret d’existir lliurement, de poder fer la seva feina periodística sense pressió.”

Shira Rubin ha contribuït a aquest article.

[Fotografies: Heidi Levine/The Washington Post - font:  www.vilaweb.cat]