Plataforma per la Llengua impulsa un simposi que mostra el poder de la pràctica esportiva com a eina de normalització per a les llengües amb menor presència social. ImpliCat, una de les seves iniciatives, busca fomentar l’ús del català entre el jovent a través de l'esport rei.
La sociolingüista gal·lesa Elin Haf Gruffydd Jones a les jornades de Plataforma per la Llengua
Escrit per Armand Terés
El futbol és
un dels fenòmens amb més impacte cultural i comunicatiu, un àmbit que exerceix
una enorme influència en la nostra societat i que és capaç de posar d’acord
inclús a aquells qui no s’avenen. Durant la Primera Guerra Mundial,
a finals del 1914, soldats britànics i alemanys situats al front occidental van
embeinar les seves armes a manera de treva i van abandonar les seves trinxeres
per celebrar les dates nadalenques i jugar una sèrie de partits de futbol
improvisats.
El futbol és més que una simple dinàmica
esportiva, és un element capaç d’unir cultures, de transmetre valors, de fer
front a injustícies i de transformar escenaris socials de tota mena. La
història d’aquesta disciplina ens demostra que no es tracta d’un simple esport:
el futbol també és cultura, és societat, és inclús política. Aquest fenomen
mundial ha esdevingut, entre moltes altres coses, una eina de normalització
lingüística, un element clau en la difusió de les llengües minoritzades.
Si bé el català continua sent una llengua
àmpliament estesa, el seu ús social es troba en un retrocés que evidencia la
seva situació de minorització. El català és llengua habitual de només el 32,6%
de la població del Principat, segons dades de l’Idescat publicades el 2023. Per
primera vegada en almenys dues dècades, ha baixat per sota d’un terç de la
població, consolidant una dinàmica regressiva en la seva pràctica lingüística.
Aquesta davallada, especialment visible en àrees urbanes, reflecteix
dificultats del català per mantenir-se com a llengua d’ús quotidià, així com la
necessitat d'adoptar mesures per transformar els hàbits lingüístics de la
població, sobretot entre els joves, per tal de defensar la presència del nostre
idioma en l’àmbit quotidià.
Els 16 i 17 de març passats, el Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona va esdevenir l’escenari de la SGÔR, II Simposi Internacional sobre Llengües Minoritzades i Futbol, un debat internacional impulsat per la Plataforma per la Llengua. Sota el lema «La llengua ens fa guanyar», el Simposi va acollir dues jornades en què esport i llengua van representar una unió capaç de fer front a les problemàtiques socials causades per la minorització lingüística de certes llengües sense estat.
ImpliCat, una
lluita per la conservació del català
L’acte de clausura les jornades va centrar-se en el projecte més ambiciós de Plataforma per la Llengua. Es tracta d’ImpliCat,
la xarxa de municipis actius pel català, que treballa activament per impulsar
el coneixement i la normalització de la nostra llengua en un context de regressió
idiomàtica en la regió catalana. Entre l’ampli ventall de serveis que ofereix
aquest projecte destaquen l’assessorament en polítiques lingüístiques
municipals, tallers i formacions sobre la llengua i processos participatius
enfocats en la normalització, com podrien ser debats, fòrums ciutadans i
consultes digitals.
En el marc de les jornades SGÔR, centrades en
la promoció lingüística a través de l’àmbit de l’esport, ImpliCat proposa un
programa adreçat als clubs esportius per instaurar el català com a llengua
vehicular de les seves pràctiques esportives i institucionals. En cas que el
català ja sigui la llengua habitual d’aquestes entitats, l’objectiu és
aconseguir que es normalitzi i es faci servir en el dia a dia dels entrenaments
i partits, tant per part dels entrenadors, com dels jugadors i els directors
esportius.
L’obertura de l’acte va anar a càrrec de
Josep Maria Recasens, el coordinador de Relacions d’Administracions Públiques
de Plataforma per la Llengua, que va explicar als assistents l’objectiu de la
sessió: idear un seguit de propostes destinades als ajuntaments catalans per
impulsar la llengua a través de l’esport.
Plataforma per la Llengua actua, en aquest cas, oferint orientació i acompanyament als ajuntaments per tal de fer una diagnosi i estudi de l’ús i percepció de la llengua catalana als diferents municipis.
«Volem que la gent jove faci de la llengua catalana la seva llengua vehicular, i l’esport pot ser un element clau per assolir aquest objectiu», afirma Recasens.
El català i el gal·lès, dues llengües amb
reptes creixents
Elin Haf Gruffydd Jones, sociolingüista
gal·lesa i presidenta d’ELEN (Assemblea General de la Xarxa Europea per la
Igualtat Lingüística, per les seves sigles en anglès) va prendre part en les
jornades SGÔR, fent una aportació clau en les primeres instàncies de l’últim
acte. El seu idioma, el gal·lès, és considerat una de les llengües minoritzades
del Regne Unit a causa de l’escàs nombre de parlants en el territori. Segons
dades oficials, l’idioma gal·lès el parla només un 20% de la població del país.
«En el context de retrocés lingüístic al qual ens enfrontem les parles
minoritzades, la solidaritat entre aquestes és una eina molt important, podem
servir d’inspiració mútua entre comunitats per fer front a aquesta problemàtica»,
va subratllar en la seva intervenció.
Per tal de combatre la davallada de l’ús de
llengües com el català i el gal·lès, Jones destaca la importància de fer un
diagnòstic correcte de la situació, i entendre el paisatge lingüístic en què
ens trobem. Dit d’una altra manera: comprendre la realitat de la nostra parla.
A partir d’aquest punt, Jones recalca que imposar una llengua minoritzada es
tracta d’un error, ja que és l’entorn lingüístic qui genera aquests hàbits de
forma inevitable. La família, les escoles, l’entorn social, són els principals
factors que determinen quin idioma tria l’individu per comunicar-se amb el
company, per raonar i per expressar-se en el seu dia a dia.
En el marc d’unes jornades que busquen
promoure l’ús de llengües minoritzades entre els joves per mitjà de l’esport,
Jones afirma que el futbol realment pot jugar un paper clau en la resolució
d’aquest repte. Aquest esport, segons Jones, és «una eina de construcció i
identitat, un prestigi compartit». Des d’aquest punt de vista, l’esport és una
oportunitat per promoure la llengua i posicionar-la com a un dels pilars
identitaris dels clubs, aconseguint normalitzar la seva parla entre les
generacions d’infants que, amb els anys, gaudiran la seva passió al mateix
temps que creixen interioritzant i emprant la seva llengua.
El paper dels ajuntaments en la normalització
lingüística
L’acte va culminar amb una activitat dinàmica
entre els assistents a l’acte, majoritàriament regidors de llengua i cultura de
diferents municipis catalans. L’exercici col·lectiu consisteix a proposar
mesures pels ajuntaments de cara a posar en marxa la iniciativa de ImpliCat.
La metodologia consisteix a perfilar el
projecte a partir d’un objectiu clar: normalitzar l’ús del català entre els
joves, potenciar i sentir l’ús de la llengua en el futbol, un àmbit en què el
castellà ocupa l’espai de diàleg entre esportistes i entrenadors com a llengua
majoritària. Establir una meta clara marca l’inici d’una lluita, activa però
pacient, en la que cal unir forces per fer front al retrocés de la llengua.
Malgrat ser un començament indispensable,
situar el punt on es vol arribar no és suficient, segons Plataforma. Per mitjà
de quins agents podem fer-ho realitat? Impulsar l’ús del català en l’àmbit
futbolístic es planteja com un objectiu estratègic que exigeix convertir-lo en
llengua vehicular de clubs i entitats. Les propostes inclouen com a eix
transversal formació i tallers de sensibilització per a entrenadors i
directius, la incorporació del català en la comunicació digital i la promoció
de música i càntics en aquesta llengua als espais esportius.
Joan Estruch, delegat de la Federació
Catalana de Futbol al Penedès-Garraf, proposa accions com clàusules
lingüístiques als contractes dels futbolistes per empènyer-los a utilitzar el
català en el seu espai de treball. Estruch també remarca la importància
d’establir un paisatge lingüístic en l’espai esportiu, així com un protocol
d’ús de la llengua estipulat a les normes de les entitats. Les jornades han
tornat a situar al centre del debat una realitat encara vigent: la fragilitat
de les llengües minoritzades en l’actualitat, amb diversos factors socials que
en dificulten la transmissió i l’ús. Tal com advertia l’assagista Joan Ramon
Resina, «les llengües no es moren, les maten».
[Foto: Plataforma per la Llengua - font: www.eltemps.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário