Lo cornic benefícia d’ara enlà del mai naut nivèl de proteccion previst per la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias, al meteis títol que lo galés e las lengas gaelicas del Reialme Unit
 |
| Lo govèrn britanic reconeis la lenga cornica |
Lo govèrn britanic a anonciada la reconeissença oficiala del kernewek al nivèl de proteccion mai naut previst per la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias, çò rapòrta NHU Bretagne. Aquela decision plaça d’ara enlà lo cornic sus un pè d’egalitat amb lo galés e las doas lengas gaelicas del Reialme Unit, l’irlandés e l’escocés (lo manés non depend pas de la juridiccion britanica mas de la Corona), e culmina de longas annadas d’esfòrces menats pel Conselh de Cornoalha, per las associacions culturalas e per de nombroses grops comunautaris mobilizats per defendre aquela lenga celtica britonica.
Los responsables politics locals an saludada una avançada istorica. Per Sarah Preece, conselhièra responsabla del torisme, de çò local e de l’urbanisme, lo cornic constituís una partida essenciala de l’identitat cornica e merita plenament aquela reconeissença afortida: «Aculhissèm aquela anóncia coma una immensa avançada, ofrissent a la lenga la reconeissença e la proteccion que merita per las generacions futuras», çò diguèt Preece. Dick Cole, president del Fifth Nacion Working Group (Grop de Trabalh de la Cinquena Nacion), soslinha qu’aquel estatut novèl se deurà acompanhar d’un engatjament acrescut de las autoritats britanicas per sosténer e promòure la lenga, dins l’amira d’una presa melhora en compte de la nacion cornica dins las estructuras de govèrn del país.
La lenga cornica moriguèt coma lenga comunautària a la fin del sègle XVIII. Se considèra tradicionalament que Dolly Pentreath (mòrta en 1777) foguèt una de las darrièras parlantas plenament competentas, e mai de testimoniatges ulteriors indiquen que la lenga subsistiguèt de faiçon fragmentària pendent qualque temps. Al començament del sègle XX, s’engagèt un movement de renaissença lingüistica, menat sustot per l’activista Henry Jenner, dont la publicacion de son libre A Handbook of the Cornish Language (Manual de la lenga cornica) en 1904 pausèt las basas del novelum modèrne. Aquel procès conduguèt a la creacion de corses e de materials pedagogics e, fin finala, a l’adopcion d’una ortografia unificada en 2008. Uèi, lo cornic es una lenga minorizada e minoritària sus son territòri mas realament viva, amb mantun centenat de locutors competents e de milièrs d'aprenents.
Aquela reconeissença del cornic met en evidéncia lo fòrt contrast amb l’estat francès, que, comparat amb lo Reialme Unit, ofrís pas de proteccion oficiala a sa lenga celtica pròcha del cornic, lo breton (ni a cap de sas lengas autras que la de París, en fach), malgrat de longs decennis d’esfòrces militants, d’iniciativas educativas e de revendicacions culturalas per assegurar sa subrevivéncia e sa transmission. Auriam de deplorar l’eissida de la Guèrra de Cent Ans?
Sem comentários:
Enviar um comentário