Beatrine Heilmann: «Els danesos estan molt tancats a aprendre groenlandès»

La directora de la Secretaria Lingüística de Groenlàndia ens rep per parlar del groenlandès, una llengua que, tot i tenir molts menys parlants i una situació política, històrica i social diferent, comparteix amb el català el bilingüisme asimètric 

Beatrine Heilmann

Escrit per Pau Torres Pagès

Tot i les dificultats de ser una llengua minoritària amb només 50.000 parlants, el groenlandès és un idioma robust, amb un estès ús social i presència cultural. El 2021, l’escriptora inuit Niviaq Korneliussen va guanyar el Premi de Literatura del Consell Nòrdic amb La vall de les Flors (Periscopi). El cantautor local Rasmus Lyberth continua tocant a ciutats d’arreu d’Europa i l’illa inaugurarà la seva acadèmia de cinema a principis d’any. 

Com a part del Regne de Dinamarca, Groenlàndia és majoritàriament bilingüe i els seus habitants també parlen danès. El 85% dels ciutadans del país són inuits i quatre dels cinc partits amb representació al parlament nacional Inatsisartut defensen la independència total de l’illa com a mínim a mitjà termini. Tot i tenir molts menys parlants que el català i una situació política, històrica i social diferent, les dues llengües comparteixen el bilingüisme asimètric. 

Per promoure i estandarditzar l’ús del groenlandès, el 1998 es crea l’Oqaasileriffik, la Secretaria Lingüística de Groenlàndia. El passat mes d’agost, la seva directora, Beatrine Heilmann, va rebre Núvol a la seu de l’organització a Nuuk.  

Com d’important és la llengua pels groenlandesos?

És molt important per la nostra identitat. Gran part de la nostra cultura originària s’ha perdut. Ens hem danesificat. Els groenlandesos s’esforcen per no perdre la llengua perquè ja hem perdut massa tradicions.

Com d’estès és el seu ús arreu de l’illa?

El danès s’utilitza sobretot aquí, a Nuuk. A les altres ciutats i assentaments, el groenlandès és l’única llengua. En l’administració encara s’usa sobretot el danès, però el groenlandès comença a guanyar terreny.

La Llei d’Autogovern del 2009 declara el groenlandès com l’única llengua oficial a Groenlàndia, però el dia a dia continua sent bilingüe.

Amb aquella llei, cal que tot estigui traduït al groenlandès. Anteriorment, la majoria dels documents oficials només es podien trobar en danès. Ara bé, també funciona al revés: si un document només existeix en groenlandès, s’ha de traduir al danès perquè la majoria dels treballadors del govern només parla aquesta llengua.

També passa en el context sanitari. La majoria dels doctors venen de Dinamarca. Com afecta això als pacients que se senten més còmodes en groenlandès?

Es pregunta als pacients si necessiten una persona que faci d’intèrpret. Quasi sempre hi ha algun treballador al centre que pot traduir. 

Quina és la situació de l’idioma en el sector educatiu?

A Nuuk, depèn de l’escola. No és un problema a la resta del país, on la llengua és molt viva. La situació a les universitats és diferent, la major part de la producció encara és en danès. És una àrea a millorar, però és una qüestió terminològica. Hem de crear guies lèxiques que els professors puguin utiliitzar per fer classe.

Groenlàndia està en un moment de desenvolupament econòmic i el govern ha anunciat que vol atraure més treballadors de fora. Hi ha una onada migratòria provinent de les Filipines i Tailàndia. Com afecta la llengua?

No crec que impacti massa. Els migrants asiàtics estan molt oberts a aprendre l’idioma. La majoria treballa en botigues o restaurants. Intenten parlar-lo i aprenen expressions simples per atendre els clients. Són de ment molt oberta.

No passa el mateix amb els parlants de danès, que estan molt tancats a aprendre groenlandès. Amb el danès tothom els entén, no els cal res més. En part és culpa nostra perquè canviem de llengua: si em parles en danès, et respondré en danès. Alguns groenlandesos comencen a mantenir la llengua en aquests casos per ajudar a l’aprenentatge.  

Quines opcions té algú que acaba d’arribar a l’illa per aprendre groenlandès?

Estem incrementant el nombre de materials, però encara no estan del tot desenvolupats. Molts simplement copien el mètode d’altres llengües i el tradueixen al groenlandès, però no tenim la mateixa estructura: combinem diversos morfemes en una sola paraula. Quan els materials segueixen el mateix mètode d’aprenentatge que amb el danès, acabes amb un groenlandès d’estar per casa: algunes expressions que no et permeten tenir una conversa sencera.

Com treballa la Secretaria?

El Consell Lingüístic aprova noves paraules i expressions. Estandarditzen l’ortografia i distribuïm els nous termes a través del nostre web. Tenim una llengua molt forta, però encara estem en procés de desenvolupar vocabulari en certes àrees tècniques. També creem programari: correctors, eines de transcripció, anàlisi de frases… 

Nuuk 

El kalaallisut (groenlandès occidental) és el dialecte més parlat, però també existeixen variants amb força diferències, l’inuktun (septentrional) i el tunumiit (oriental). Com els teniu en compte?

Tenim col·leccions de vocabulari. En llenguatge oral, els dialectes no estan limitats, però quan escrius has de seguir l’ortografia estandarditzada. És cert que es basa principalment en la variant occidental, però l’estàndard és neutre i incorpora paraules de l’inuktun i el tunumiit. Som tan pocs que no ens podem permetre dividir, això alentiria el procés. Necessitem l’estàndard per poder desenvolupar programari.

El diari local Sermitsiaq fa servir la intel·ligència artificial per traduir els seus articles. Com es poden utilitzar els avanços tecnològics i alhora mantenir la qualitat del text?

El seu sistema de traducció és robust quan es fa servir en el context del llenguatge periodístic perquè la IA es va entrenar amb l’arxiu del diari, però és limitat en altres àrees. No el pots fer servir en història o geografia, per exemple, àmbits amb una terminologia diferent. 

El groenlandès no està disponible com a opció per a la interfície dels mòbils. Treballeu perquè les grans empreses tecnològiques l’incorporin?

Només som 50.000 parlants i costa que ens facin cas. L’única manera d’assolir-ho és amb l’ajuda del govern danès. Els inuits del Canadà ho van aconseguir amb Microsoft, gràcies al suport del govern canadenc. Com a institució, som massa petits per convèncer les grans tecnològiques, necessitem l’ajuda del govern danès per arribar a acords.

Col·laboreu amb institucions lingüístiques d’altres comunitats inuits?

Sí, però amb certes limitacions. La llengua inuit del Canadà i d’Alaska està en procés de revitalització. En canvi, el groenlandès és més fort, quasi tothom a la comunitat l’utilitza. No ens trobem en la mateixa situació. Això sí, ens inspirem als uns als altres. 

 

 

[Fotos de l'autor - font: www.nuvol.com]