La cambra bassa del parlament argerian debat d’un projècte de lei que qualifica de criminala la colonizacion francesa, e qu’a per tòcas d’establir las responsabilitats istoricas, d’obténer d’excusas oficialas e de protegir la memòria nacionala de las falsificacions.
La comission de la defensa de l’Assemblada Populara Nacionala (APN) argeriana es a examinar una proposicion de lei qu’a per mira de qualificar de criminala la colonizacion francesa en Argeria, çò rapòrta APS. Dins un contèxt marcat per de tensions diplomaticas amb París, lo tèxt, debatut pels 407 deputats, ambiciona de far reconéisser los crimes comeses pendent los ans de dominacion coloniala e d’exigir d’excusas oficialas de l’estat francés.
Segon lo president de la comission, Younes Hariz, aquela cambada legislativa constituís una victòria per la justícia e lo drech, ramentant que los crimes que pòrtan tòrt a la dignitat dels pòbles son imprescriptibles; segon Hariz, los argerians "oblidaràn pas jamai los crimes comeses per la França coloniala pendent 132 ans”, çò diguèt. Mai d’una organizacion nacionala a saludat aquela iniciativa, considerada coma una estapa istorica destinada a preservar la memòria argeriana e a luchar contra tota temptativa de falsificacion de l’istòria.
Lo president de l’APN, Ibrahim Boughali, qualifica lo projècte de lei de presa de posicion morala explicita e de “messatge politic clar qu’exprimís l’estacament d’Argeria a sos dreches inalienables e sa leialtat envèrs los sacrificis de son pòble”. Estructurat en cinc capítols e comprenent 27 articles, lo tèxt s’apièja suls principis del drech internacional e prevei l’establiment de las responsabilitats de la França coloniala. Reclama tanben l’obtencion de reparacions materialas e moralas, aital coma la restitucion d’archius, de bens e de rèstas mortuàrias ligadas a la resisténcia argeriana, coma condicion a tota reconciliacion memoriala.
La guèrra d’Argeria (1954-1962) foguèt lo conflicte d’independéncia del país contra la colonizacion francesa, marcat per de combats armats, d’atemptats e una repression sevèra. Pendent aqueles uèch ans, se cometèt de grèvas violacions dels dreches umans: chaples de civils, torturas, desaparicions forçadas e deportacions. Es malaisit d’establir lo nombre de mòrts amb precision, mas s’estima que foguèron entre 300 000 e 1,5 milion, civils e combatents confonduts, e de milions d’autres foguèron desplaçats o afectats per las consequéncias de la guèrra.
[Sorsa: www.jornalet.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário