«Tots els motius de l’èxtasi», de Hafez de Xiraz

Poesia | Traducció de Pere Suau | Parla d’amor carnal, de desig sexual que el portava cap a tots els altres amors naturals, morals o còsmics.

Hafez de Xiraz

Escrit per Santi Borrell

Hafez de Xiraz (1315-1390) és un dels grans poetes perses de tots els temps, amb una aura llegendària. Popular. Va escriure uns poemes molt propers a la simbologia romàntica, a la vida errant i mística. Al cap dels segles, continua sent un dels poetes més llegits i admirats a l’actual Iran. Caldria remarcar, abans de tot, l’excel·lent edició de Pere Suau (1970), poeta mallorquí i traductor, que ja ens va meravellar amb la versió que va fer dels Himnes Òrfics (Cal·lígraf, 2022). Es així com la col·lecció de poesia de la petita editorial empordanesa va fent el seu treball, destacant de les seves últimes publicacions, l’obra poètica (1989-2019) de l’eminent filòsof i savi JMa Uyà (1960-2019).   

Què sabem del poeta persa que escrivia en rimes apariades, en una forma d’encadenament molt típic i molt clàssic de la poesia àrab, associant idees, pensaments i sentiments al llarg de diverses estrofes ben delimitades, fins a la raó final del poema? No sabem gaires coses de la seva vida, però si llegim les seves composicions ho sabrem tot d’ell, ja que és en els poemes on es troben les arrels biogràfiques dels poetes. Sabem que era xiïta, i que estava imbuït pel sufisme, per la tradició mística.

Hafez és un poeta de l’amor, de l’amistat, de la bonhomia, del tracte humà, de la conversa. Ens parla d’amor carnal, de desig sexual, que el portava cap a tots els altres amors naturals, morals o còsmics. La visió moral d’Hafez era clarament llibertària. I en aquest aspecte, no hi ha ambigüitats acceptades. La poesia d’Hafez es pot llegir des d’una visió plaent, oberta a les relacions entre els éssers humans.

De quin món ens parla? D’un món idealitzat, d’un món mític, perdut en el temps, de contacte, de conversa, d’ambients a l’entorn d’un got de vidre, amb el bon servei d’una copera. Era el món real del segle XIV? O era un món molt particular, molt reservat a uns ambients molt concrets? Hazef ens parla de la joventut, del dret al plaer, de l’oportunitat que ens dona la vida, del temps que s’ha de viure, que s’ha d’aprofitar, seguint les màximes d’Horaci. Per Hazef, negar el plaer es converteix en un pecat. Ha de ser castigat: “qui no vulgui assadollar-s’hi, que la vida ja per sempre més li sigui privada.”

Hafez de Xiraz, Tots els motius de l’èxtasi, Cal·lígraf (2024)

El vi, segons els seus poemes, era entès com un medicament per al mal d’amor o per al desig, com un estímul, com una porta d’accés al plaer. Ho desitjava així, “només amb els llavis regalimosos de vi.” El mestre compara l’amor amb la infància, amb la natura i els processos biològics. “Si aquest amor meu es mustia, no serè jo qui acabarà marcint-se?”

El to, la seva veu és planyívola, suau, cap a la compassió, cap al reconeixement de la pena. Impressiona la capacitat humana i ètica de donació cap als altres. Ho subscriu així: “Que el mal d’ull d’aquest temps no pugui mai, els ulls dels enamorats, fitar-los”. I segueix amb un gran consell: “La teva vida, en aquest món, no la malbaratis. Un dia no hi seràs i aquells altres, en l’oblit, et silenciaran.”

I de sobte, apareix el possible origen manllevat del gran vers de J.V.Foix: “És quan dorms que ben clara la veus”. També podem trobar la seva influència claríssima en algun poema d’Enric Casasses. “Quin és el destí que algú al meu front, va escriure?”. Divines influències.

Una consideració a destacar de la poesia d’Hafez de Xilaz és l’ús del llenguatge, d’una veu melosa i dolça. Un altre element simbòlic és la rosa, metàfora vivent de l’amor, de l’esclat sexual. L’amor, en poques paraules, es contempla amb el seu resultat, amb un sí o un no, de forma molt pràctica. “Els rulls de l’estimada, no deixeu de besar-los.” Els poemes lliguen amb l’esperit d’una època, d’uns punts lluminosos, d’unes ànimes lliures, d’una lírica amorosa. Ens parla d’una vida de joglar, de contactes, de trobades, de compartir nits, cançons i copes de vi. Un menú poètic, creatiu, universal, de primer ordre.

 

 

[Font: www.laveudelsllibres.cat]