Nou dossier sobre drets culturals i memòria de les comunitats minoritzades procedents de la immigració a Catalunya

L’estudi inclou un capítol sobre la preservació i transmissió de la memòria col·lectiva en què han participat cinc dones amazigues de Tortosa

Nou dossier sobre drets culturals i memòria de les comunitats minoritzades procedents de la immigració a Catalunya

Les celebracions de l’Any Nou Amazic (Yennayer, o Innayr) han arrelat des de fa anys com una tradició al nostre país durant els caps de setmana de gener. Coincidint amb aquesta efemèride, el CIEMEN publica un nou treball relacionat amb aquest poble nord-africà amb presència destacada als Països Catalans, elaborat al llarg de 2023 i 2024: Drets culturals i memòria. Aportacions per al debat i estudi de cas de les dones amazigues de Tortosa.

El dossier es fixa en les condicions, possibilitats i necessitats de la preservació de la memòria de les comunitats minoritzades procedents de la immigració recent a Catalunya, un aspecte que ha estat poc prioritzat en les recerques acadèmiques al país sobre l’àmbit migratori. Per elaborar aquest dossier, el CIEMEN ha partit de la idea que les memòries dels diferents grups que componen un país, un poble o una nació haurien de ser reconegudes socialment com a existents. “Però, qui i com decideix com es narren les migracions, les cultures i les memòries que les vehiculen i les expliquen? Com s’expliquen les cultures i trajectòries de les comunitats minoritzades al conjunt de la població? Es pot arxivar, aquesta memòria, i cal fer-ho? Estan relacionades amb algun conjunt de drets existent?”, són les preguntes que l’entitat mira d’abordar amb aquest dossier.

L’estudi inclou articles del gestor cultural Oriol Cendra Planas —sobre l’exercici dels drets culturals—, la directora del Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, Imma Boj Labiós —sobre l’experiència del museu— i la directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Yolanda Corredera —sobre quines informacions s’han de recollir i preservar—, abans de passar al capítol més extens, elaborat per la investigadora Ilene Glasser Martínez, que ha parlat amb cinc dones de la comunitat amaziga de Tortosa (Baix Ebre) per abordar el seu punt de vista en relació amb la preservació i transmissió de la memòria. En aquesta recerca a Tortosa s’ha comptat amb l’acompanyament, mediació i interpretació de Rabha Et Taoiul.

Cendra i Glasser, a més, han presentat dues sèries de propostes de polítiques públiques orientades, d’una banda, al món local, i de l’altra, a l’àmbit general català. Finalment, el dossier ha estat presentat a un altre grup de dones amazigues de Tortosa, que han aportat les seves opinions, reaccions i aportacions, recollides en les darreres pàgines del dossier, amb el suport de l’entitat tortosina Atzavara-Arrels. Aquestes dones han manifestat, entre més, que la preservació de la seva memòria passa per una major presa de consciència pròpia dels seus drets i, alhora, per un major reconeixement i suport de les administracions i de la ciutadania en general. Aquestes condicions, diuen, els afavoriria en l’objectiu de tenir un espai propi per donar a conèixer la cultura amaziga, transmetre-la a les noves generacions, fer exposicions i festes relacionades amb l’amaziguitat i exposar els béns materials que formen part del seu patrimoni cultural.

El dossier ha estat coordinat per Elena Ferreiro i David Forniès, tècnics de Som Part, el projecte del CIEMEN i la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles que treballa des de 2015 pels drets dels pobles minoritzats que tenen presència a Catalunya, com és el cas dels amazics. Drets culturals i memòria és el dotzè número de la Col·lecció Drets Col·lectius, en què es poden trobar més títols sobre pobles com l’amazic, el kurd, el maputxe o l’armeni, entre altres.

[Font: www.nationalia.cat]