El Suprem d’Estònia rebutja que l’Estat hagi de garantir educació pública en rus

 

La llei establirà a partir del setembre que l’estonià és l’única llengua d’ensenyament a l’escola bàsica i a l’institut

 

El Tribunal Suprem d’Estònia ha dictat que la Constitució no dona dret a exigir l’educació bàsica pública en una llengua diferent de l’estonià. La resolució de l’alt tribunal ha arribat poc abans que entri en vigor l’1 de setembre, una modificació de la llei, segons la qual la llengua d’ensenyament tant a l’escola bàsica com a l’institut és l’estonià.

Arran de l’aprovació d’aquesta esmena, un avi va acudir als tribunals per protegir els seus drets i dels seus nets i va sol·licitar que l’Estat estigui obligat a proporcionar educació als nens de la comunitat de parla russa a Estònia en la seva llengua materna. El tribunal administratiu va rebutjar el recurs i ara el Suprem ha resolt que el dret a l’educació previst en la Constitució no obliga l’Estat a proporcionar educació bàsica en una llengua diferent de l’estonià. L’alt tribunal assenyala que és possible estudiar en altres llengües, en escoles i institucions privades i que l’Estat no pot impedir l’aprenentatge i l’ús de la llengua materna. La sala avisa, però, que d’això no se’n desprèn cap obligació de l’Estat o dels municipis de proporcionar educació en una llengua estrangera, tampoc el rus, idioma matern de prop d’un terç de la població del país.

Durant el domini soviètic, tant l’estonià com el rus eren llengües oficials del país, tot i que part de la població russòfona no considerava útil aprendre l’estonià, encara que s’ensenyés a l’escola. Estònia té ara un altre problema amb la seva llengua, que és que hi ha una part dels qui viuen al país que no saben l’idioma. El Ministeri d’Educació ha anunciat que vetllarà perquè es compleixin els requisits de competència lingüística d’Estònia amb mesures com augmentar la quantitat de multes i introduir una taxa per registrar-se a la mateixa prova de competència a partir de la tercera vegada. S’estima que hi ha uns 80.000 treballadors al mercat laboral estonià que no poden comunicar-se en estonià, uns 20.000 dels quals en llocs de treball que requereixen habilitats lingüístiques.

[Foto: gent caminant per un carrer de Tallinn, a Estònia / Raül G. Aranzueque - font: www.diaridelallengua.cat]