Traductor: Ramon Folch i Camarasa
La felicitat. Qualsevol acte que realitzem a les nostres vides està encaminat a aconseguir-la. És la fita suprema. A les societats actuals, la felicitat és un estat d’ànim dinàmic, que s’adquireix i desapareix constantment, que no perdura immutable amb el pas del temps. La subjectivitat de cada individu i les expectatives vitals generades condicionen la seua adquisició: la felicitat és relativa per a cadascun de nosaltres. Ara bé, i si poguérem convertir aquest estat emocional caduc en un estat impertorbable al llarg del temps? Quin preu estaríem disposats a pagar per a aconseguir la felicitat eterna?
cinc castes socials, diferenciades pel seu nivell intel·lectual. No hi ha ni mares ni pares, els xiquets són de l’Estat, i les relacions sentimentals han quedat reduïdes a l’amor carnal, sexual, sense vincles ni patiments
Any 632 després de Ford –l’equivalent al 2540 després de Crist. El naixement d’un nadó s’ha convertit en un procés mecànic en el qual les futures personetes són emmagatzemades en petits flascons, on són condicionades psicològicament i física amb unes característiques determinades. Si volem crear, per exemple, un enginyer, sense malalties fins als seixanta i que faça metre vuitanta només cal condicionar el flascó. Així de simple. Aquest condicionament distingeix entre cinc castes socials, diferenciades pel seu nivell intel·lectual. No hi ha ni mares ni pares, els xiquets són de l’Estat, i les relacions sentimentals han quedat reduïdes a l’amor carnal, sexual, sense vincles ni patiments. La hipnopèdia, que consisteix a educar durant el somni, s’ha consolidat com a la metodologia educativa dominant i cada casta social rep les seues sessions hipnopèdiques segons el coneixement que interesse que assolisquen: “És la força moralitzadora i socialitzadora més gran de tots els temps”, resa un dels personatges de l’obra. La cultura, font de discerniment social, i la religió, font d’alienament, han quedat fora de combat. També la guerra, la fam, la pobresa i les malalties han sigut erradicades. Per últim hi ha el soma, una droga ultraavançada que injecta felicitat instantània al seu consumidor: “Proporciona tots els avantatges del cristianisme i de l’alcohol, i cap dels seus inconvenients”, s’alaba a la novel·la. La tecnologia impera al món. I aquest és un món feliç.
 |
Aldous Huxley, escriptor anglès, vaticinava en 1932 –any de publicació de la novel·la Un món feliç– la societat utòpica del futur amb aquestes característiques. La llibertat i les relacions afectives han quedat absolutament erradicades en nom de la felicitat i és l’Estat únic qui s’encarrega de proporcionar-la. Possiblement influenciat pel període d’entreguerres en què fou escrita l’obra, Huxley s’allunya dels dos corrents ideològics que començaven a imperar en aquella època: el comunisme i el capitalisme. D’una banda, del comunisme critica aquest control absolut i demagog per part de l’Estat sobre la població, sense deixar marge a la identitat i a la diferenciació personal. D’altra banda, el rebuig cap al capitalisme se centra en el consumisme exacerbat i l’hedonisme superficial, amb la consegüent creació d’una societat buida. A més a més, amb el propòsit d’accedir a un públic massiu, Huxley fa ús d’un llenguatge senzill i col·loquial, sense floritures.
Una de les curiositats de l’obra és que els noms i cognoms dels personatges no estan escollits en va, sinó que fan referència a pensadors històrics. Així apareixen Bernard Marx, Herbert Bakunin, Sarojini Engels o Lenina Crowne, entre d’altres. A més a més, la mecanització i el consumisme social eleven la figura de Henry Ford com a deïtat suprema de la nova societat establerta. Tant és així que la data d’introducció del primer model T de Henry Ford és escollida a l’obra com a data inicial de la nova era. Per això l’any 632 després de Ford, que esmentàvem abans.
inconcebible per a nosaltres, ja que associem les idees de llibertat i d’amor amb la felicitat, de manera que seria un preu que no estaríem disposats a pagar
En definitiva, podem afirmar que Un món feliç és una crítica als valors d’una hipotètica societat utòpica on la llibertat i els sentiments afectius han quedat captius de la felicitat eterna: “Ara el món és estable. La gent és feliç, té tot el que vol, i no vol res que no pugui tenir. Viu bé; viu segura, no hi ha malalties, la mort no fa por a ningú; s’ignora, beatíficament, la passió i la vellesa; no hi ha el destorb dels pares i les mares; no hi ha mullers ni fills ni amants que inspirin sentiments poderosos; la gent està tan condicionada que pràcticament no té més remei que captenir-se tal com s’ha de captenir. I si alguna cosa no rutlla, sempre hi ha el soma.” Aquesta societat utòpica seria inconcebible per a nosaltres, ja que associem les idees de llibertat i d’amor amb la felicitat, de manera que seria un preu que no estaríem disposats a pagar. La transició del món actual al món de la novel·la seria inimaginable. Però, i si creàrem una societat des de zero? Seria tan descabestrat aplicar algunes de les característiques socials plantejades a l’obra? Mai ho resoldrem, així que quasi millor seguir amb la nostra felicitat.
[Font: www.laveudelsllibres.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário