Crims contra la memòria a Ucraïna

 La destrucció de patrimoni cultural serveix la majoria de vegades (per no dir sempre) com a arma de guerra. D’aquesta manera, l’art i la cultura passen a ser víctimes directes dels conflictes.

L’obra de Maria Prymachenko ha estat en bona part destruïda per les bombes russes a Ucraïna.

Escrit per Clara Cardona

La destrucció de la biblioteca d’Alexandria és un dels primers símbols culturals que van ser destruïts (tot i que la seva desaparició està envoltada de desavinences) i podria haver marcat un precedent en l’aniquilació de qualsevol manifestació estètica. El 2001, molts tenim la imatge gravada de la destrucció per part dels talibans dels Budes de Bāmiyān, a l’Afganistan, ja que consideraven que eren contraris a l’Alcorà. La destrucció de Palmira, a Síria, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, també va ser sonada. I aquests són només dos “petits” exemple recents, sense oblidar que a tots els conflictes armats (eufemisme de guerra) es porten a terme destruccions d’aquest tipus de forma deliberada. L’arqueòleg i historiador francès Paul Veyne va dir en el seu moment a l’agència EFE que la destrucció de Palmira no només era un atemptat contra el patrimoni històric i arqueològic, sinó “un crim contra els records i contra la memòria”.

Precisament, que les guerres se succeeixin cada x temps i sovint en els mateixes llocs, ja demostra que anem justets de memòria. O que volem -i molt volgudament- oblidar ràpid.

Fer desaparèixer bens culturals és una tàctica potent de propaganda per determinats moviments o líders polítics. Putin ho sap i, malgrat que moltes vegades determinades destruccions es volen vestir de casualitat, probablement no és fortuït que durant la primera setmana del conflicte a Ucraïna ja hagin destruït referents culturals ucraïnesos com el Museu Ivankiv. L’orgull d’aquest museu, com expliquen a la seva pàgina web, és una exposició de pintures de l’artista folklòrica Maria Ovksentiyivna Primachenko “l’artista del poble d’Ucraïna”, una artista autodidàctica que treballava l’art naïf. Ara aquestes obres ja són cendra.

Per altra banda, també es curiós que mentre Putin no para de repetir que la justificació per envair Ucraïna és la seva “desnazificació” -sobretot tenint en compte que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, és jueu i que el seu avi va lluitar contra les tropes nazis durant la Segona Guerra Mundial- es llancin bombes molt a prop del monument a les víctimes de l’Holocaust, Babyn Yar, el lloc on milers de jueus varen ser afusellats massivament i que té un significat especial per a Kíiv. “De què serveix dir “mai més” durant 80 anys, si el món es queda en silenci quan una bomba cau al mateix lloc de Babyn Yar? Almenys 5 morts. La història es repeteix…”, ens recorda el president ucraïnès al seu compte de Twitter. Els crims contra el patrimoni, doncs, són crims contra la memòria, com bé ens recordava Veyne, i molt em temo que ens cal menjar cues de pansa.

 

[Font: www.nuvol.com]