El PAR ha començat a utilitzar aquesta denominació per segregar el parlar de la Franja del de la resta dels Països Catalans
Un nou terme per intentar arrelar un 'blaverisme' autòcton a la zona i que cada cop més habitants pensi en la seva llengua pròpia, la catalana, com un parlar amb poca entitat, recorregut i futur, i l'abandoni pel castellà. Un nom que recorda molt al de llengua aragonesa de l'àrea oriental (LAPAO), que apareixia a la Llei de Llengües de l'Aragó del 2013, aprovada pel PP i el PAR i tombada pel PSOE, Podemos, CHA i IU el 2016.
Cal apuntar que el PAR és un partit regionalista, anticatalà i castellanoparlant que sustenta les majories del PP i PSOE en no pocs ajuntaments. Ha estat al darrere de la majoria de moviments segregacionistes que hi ha a la zona; entitats, mitjans de comunicació local i accions.
Un dels últims intents als quals han donat suport, a través de la consellera delegada de Patrimoni i Llengües del Baix Aragó, María José Gascón, és la sèrie documental de l'actor català Ferran Rañé sobre La Torre de Vilella, la comarca i el que ell anomena "xapurriau", que vindria a ser un idioma propi. Aquesta producció és doblement o triplement secessionista lingüísticament parlant; s'inventa aquest xapurriau com a nom d'una llengua que només es trobaria als 7 pobles que conformen el Baix Aragó, que seria diferent del dels 55 pobles restants de la Franja, que tampoc parlarien català, ni valencià, al que veu també com un idioma diferenciat.
Totes aquestes afirmacions les va fer Rañé, sense cap mena d'acreditació com a filòleg ni rubor, en una entrevista publicada a 'Temps de Franja'.Aquest mateix agost, des del PAR i entitats satèl·lits s'ha impulsat un manifest contra l'actual llei de llengües, que reconeix el caràcter i la identitat del català i l'aragonès, on adopten tant la denominació de xapurriau com d'aragonès oriental i en reclamen la seva oficialitat.
[Font: www.racocatala.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário