Pere Casaldàliga: “A més de creient cal ser creïble”

El bisbe català ha mort al Brasil als 92 anys. Recuperem l'article que li va dedicar Josep M. Font arran del seu 90è aniversari

Escrit per Josep-Maria Font

Capellà, promotor i activista cultural de Terrassa

Amb aquesta cita del bisbe català Pere Casaldàliga i Pla nascut a Balsareny el 16 de febrer del 1928 per a glòria de Catalunya, de l’Església i dels més pobres del món i en concret del Brasil, on ell és un més de la comunitat des d’ara fa just 50 anys. És a dir, que ara n’ha fet noranta.

He tingut l’oportunitat de parlar, veure i compartir moments amb persones que han viscut prop de Pere Casaldàliga. No n’he trobat ni una que no s’hagi sentit tocada per la seva senzillesa i compromís amb l’Evangeli de Jesús i amb el món. Tot un referent que fa realitat l’estimar als altres, malgrat la repressió política i eclesial que ha patit durant molts anys. Just això és el que el fa creïble i enganxa als qui el coneixen encara que nomes hagin passat unes hores, o uns dies amb ell.

Com deia tots tornen corpresos, cap indiferent; conviure prop seu esdevé com una mena d’exercici espiritual modern, talment una sacsejada a l’ànima. El cap rutlla a cent per hora davant tantes preguntes que hom es fa des d’aquest món veient el compromís d’en Pere. Fins i tot els qui només n’han sentit parlar. No puc deixar de pensar en la reacció dels testimonis directes als quals el 2016 vaig demanar de participar en un cicle d’activitats ben diverses que la Fundació Torre del Palau va organitzar al Centre Cultural Terrassa a l’entorn del bisbe Pere.

Alguns d’aquests testimonis, prou coneguts, van ser Eduard Fernández, Kai Puig, Mónica López, Francesc Escribano, Joan Guerrero, Mónica Terribas, Joan Soler Felip, Clara Segura i Antoni Traveria, tots tocats per en Pere. Quan els trucava ningú es va resistir a venir: “Per aquest senyor el que calgui”. Sentien un enyor que es palpava en tots ells, recordant dies que van ser allà rodant la pel·lícula. Recordo que la Terribas tenia un desig de poder-hi tornar: “llàstima que no puc, però ho necessito”, em deia. Anar a Säo Félix do Araguaia al Mato Grosso al costat del Pere esdevenia remei pel mal de cada dia, la seva presència interrogava i feia que es deixessin enrere les nimietats, o potser no tant, quotidianes. Als esmentats, molts agnòstics, se’ls va remoure el cor i l’ànima i van albirar un món i una Església que podrien ser molt, molt i molt diferents. Llàstima que en aterrar de nou a Barcelona, sempre tan avançada, van retrobar el món amb el diner per Déu. Ni la mateixa Església amb l’Evangeli per bandera i la creu de Jesús per capçalera es proposen decididament anar més a fons en el missatge evangèlic.

Malgrat tot, en Pere no ha perdut mai l’esperança que ha estat fortament provada. Francesc, el bisbe de Roma, tampoc l’ha perdut, el seu testimoni, bàsicament verbal, al costat d’altres bisbes (malauradament massa pocs) que oportunament i inoportuna insisteixen en portar l’Evangeli a la vida de cada dia, donen un nou rostre que fa creïble aquest tresor que com diu l’Evangeli, “portem en vasos de terrissa”.  Que tinguin llarga vida i mantinguin la força i alhora la tossuderia per seguir plantant cara al cor de l’Església de la qual tenen responsabilitat d’acostar-la al poble amb més coherència.

I vull acabar amb unes idees d’en Pere aplicables a l’avui del nostre país:  “La revolució l’hem de començar dins del cor”, “ la causa indígena m’ha fet més català”, “el fet de ser català m’ha tornat més sensible al problema de la llengua i la identitat dels indis…”, “en amor, en fe i en revolució no és possible la neutralitat”, “l’expressió no violenta no ha de ser sinònim de passivitat”. Que cadascú en tregui les seves conclusions.

Jo m’apunto a la recuperació de la llibertat  i de la justícia amb el perill de ser acusat de tumultuós, rebel, sediciós; i em refereixo al món i a l’Esglèsia. 

Per cert, us recomano el poemari Jo vaig néixer a Cal Lleter que conté 17 poemes d’en Pere,+CD+DVD. El trobareu a les llibreries. Tot una mostra del seu pensament i del poeta.

 

[Font: www.nuvol.com]