La casa Batlló, un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de
Barcelona, acaba de fer una restauració en profunditat de la seva
façana. Ara lluirà encara més en les fotografies que els turistes
disparen sense parar.
La Casa Batlló del Passeig de Gràcia
Escrit per Josep Maria Cortina
L’edifici original de la Casa Batlló va ser construït el 1875 per l’arquitecte Emilio Sala, amb la configuració arquitectònica convencional de l’època. L’any 1900 el va adquirir l’industrial tèxtil Josep Batlló, que va encarregar-ne una reforma integral a Antoni Gaudí.
L’any 1906, el gran mestre li va donar la forma definitiva. Va comptar
amb el seu equip ampli de col·laboradors, entre els quals l’arquitecte Jujol, els escultors Llimona i Matamala i artesans de totes les especialitats: vidriers, fusters, ebenistes, ferreters…
La gran delicadesa i complexitat del seu disseny i la varietat de
materials que la componen – vidre, ceràmica, ferro, fusta i pedra- fan
que aquesta façana sigui molt sensible als processos de contaminació i
degradació, i exigeixen una especial cura. Per això, en els anys 70 i
80 ja s’hi van fer diverses intervencions, normalment de caràcter
parcial, per resoldre incidències urgents.
L’any 2001, poc abans que l’edifici fos declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO,
es va restaurar per primera vegada de forma integral. Ara, divuit anys
després, calia una nova restauració que netegés a fons la façana i
restituís els materials danyats o perduts. És el que ha fet un potent
equip, en el que han participat diversos especialistes de cinc gremis
amb una mitjana de 34 treballadors i en un temps rècord, de gener a maig
d’enguany.
Quan ens aturem una estona per contemplar l’edifici des de fora, no
podem deixar de pensar que la coordinació dels treballs junt amb la
continuïtat de les visites massives a la Casa deu haver estat també una
tasca organitzativa d’orfebreria fina, a l’alçada de la façana que es
restaurava. La casa Batlló, amb el seu milió de visitants anuals, deu
batre, per un edifici de les seves dimensions, tots els records
d’assistència i imagino que deu ser un excel·lent negoci.
Com assenyala Xavier Villanueva, director d’obres de
la casa, aquesta rehabilitació ha volgut anar a l’origen de la façana
gaudiniana. No només s’ha netejat sinó que s’ha actuat, sense escatimar
recursos, sobre els diversos materials, recuperant colors, textures,
restituint elements que mancaven, retornant la lluïssor original al
trencadís i protegint la pedra de la humitat.
Gràcies a les noves tecnologies de la imatge, els treballs s’han
complementat amb una exhaustiva documentació gràfica en tres dimensions
que permetrà valorar en futures rehabilitacions els desperfectes que
hagi pogut provocar el temps i recuperar amb major fidelitat l’estat
original d’aquesta obra mestra de Gaudí.
Cal reconèixer que tants anys després de la seva mort, l’obra del
genial arquitecte ha esdevingut un dels motors fonamentals de l’èxit
turístic de la ciutat, i per tant és essencial tot esforç que es faci
per mantenir i protegir la seva obra en benefici de la ciutat i
les futures generacions. En aquest sentit potser convindria reflexionar
sobre el fenomen d’una possible sobreexplotació d’aquests recursos
turístics, perquè si bé és veritat que el seu èxit fa possible la seva
preservació i manteniment, l’abús pot tenir conseqüències nocives tant
pels propis edificis com pels veïns i habitants de la ciutat.
Penso que aquest és un debat obert sobre el qual tots hem de
reflexionar per tal de trobar els punts d’equilibri entre els interessos
generals de la ciutat i els dels operadors turístics i els gestors dels
monuments i espais d’atracció, per tal que entre tots aconseguim no
morir d’èxit.
[Font: www.nuvol.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário