Bonaire, de patrona de la Sardenya catalano-aragonesa a capital d'Argentina

Publicat per Adrià Mainar Scanu  

 

L'infant Alfons contemplava neguitós el camp de batalla damunt del seu inquiet cavall. Mentre assetjava Càller -defensada per una guarnició pisana- el gros de l'exèrcit de Pisa, desembarcat al sud de Sardenya, l'havia sorprès pel darrere i ara es trobava atrapat entre dos fronts. La lluita era terrible i no s'acabava de decidir, així que el jove príncep -esperant emular els seus nobles avantpassats- decidí intervenir personalment. Acaricià un últim cop el mànec de la seva espasa -ben bé com si volgués assegurar-se que seguia allà- i prengué una llança per carregar amb els seus millors cavallers contra la línia pisana.

L'embat desmanegà les files enemigues durant uns instants però aviat es tornaren a espessir i l'infant i els seus homes -dins d'un mar de cops, braços i crits- anaren quedant separats. Havent caigut del cavall, Alfons s'incorporà com pogué i, lluitant "com un lleó", aconseguí empunyar la Vilardella, la poderosa "espasa de virtut" que feia invencible qui la emprava. En veure com el príncep, amb la Senyera Reial als peus, abatia -un rere l'altre- tots els soldats que l'atacaven, els pisans que l'envoltaven defalliren i començaren a fugir.

La basílica de la Mare de Déu de Bonaire, a tocar de Càller, a principis del s.XX / autor desconegut

Tot plegat s'explica -amb la dosi d'èpica i fantasia que hem mantingut al relat- a la crònica de Pere el Cerimoniós. Allò que sabem és que l'infant Alfons aconseguí una important victòria contra els pisans a Lucocisterna (1324) guanyant -així- la possessió de bona part de Sardenya, que repartiria amb els seus vassalls, la dinastia sardo-catalana dels Arborea. En mans dels enemics restava només la ciutat de Càller, on s'havien refugiat a recer de la seva fortalesa. Considerant que un assalt frontal seria massa costós, l'infant Alfons s'avingué llavors a una treva amb Pisa que li permetia guanyar temps per a un segon assalt.

Decidits a prendre Càller, enclavament estratègic pel control de Sardenya, els catalano-aragonesos mantingueren en peu el campament que havien muntat durant el setge, tancant-lo amb murs de pedra, i cridaren pobladors per fundar-hi una nova ciutat: el seu nom -triat amb vocació més de propaganda que de veracitat, si pensem en les maresmes de la zona- seria "Bonaire". La fundació, nascuda amb la idea d'ofegar el castell pisà, anà creixent amb gent vinguda principalment de Catalunya. Dos anys més tard, els catalano-aragonesos aconseguien rendir finalment Càller i, havent expulsat els sards i pisans que habitaven la barriada adjacent a la ciutadella, hi anaren traslladant progressivament els habitants -catalans- de Bonaire.

A la conquesta per les armes havia de seguir la conquesta per les idees. L'any 1335, l'església dedicada a la Santíssima Trinitat i la Verge, que havia estat posada al turó de Bonaire, és concedida als frares mercedaris, orde nascuda a Barcelona en temps de Jaume I i vinculada a la dinastia catalano-aragonesa. Lluny de la seva pàtria, calia que els nous pobladors que s'arriscaven a venir a Sardenya fessin seva la terra conquerida, i el primer pas per aconseguir-ho era bastir una geografia de llocs i tradicions on arrelar.

Així, segons la llegenda, un 25 de març de 1370 apareixia, a la platja de Bonaire, una caixa de fusta arribada del mar. Procediria d'una nau que, direcció a Sicília, fou sorpresa per la tempesta; els mariners, per alliberar pes, havien llençat apressadament per la borda tots aquells embalums que dificultaven que l'embarcació es mantingués a flot; entre aquestes coses, acabaren desempallegant-se d'una pesada caixa. Quan caigué a l'aigua, com per miracle, la tempesta escampà de cop, la mar s'amansí i el sol tornà a aparèixer. Bressolada per les ones, la caixa acabà encallada a les arenes davant l'assentament fundat per l'infant Alfons, ara mig despoblat, fins que algú la descobrí. En obrir-la, s'hi trobà una bella marededéu de fusta que en una mà sostenia el Nen i, en l'altra, una candela encesa. Devots, els habitants de Bonaire la custodiaren a l'església que des de llavors esdevingué el santuari de Nostra Senyora de Bonaire.

Els peregrins porten la marededéu de Bonaire fins a Santa Maria del Mar (2009) / foto pròpia

Arran d'aquest fet llegendari, la devoció per la Mare de Déu del Bonaire es difongué tant per l'illa de Sardenya -sota poder de la corona catalano-aragonesa- com entre els mariners que navegaven pel Mediterrani. Fou així com, ja al s.XVI, el culte havia arribat a Sevilla, on hi havia la Casa de Contratación de las Indias, la institució que gestionava el comerç amb Amèrica. L'estiu del 1535 una expedició d'un miler d'homes dirigida per l'adelantado Pedro de Mendoza sortia de la costa andalusa amb l'objectiu d'arribar al Riu de la Plata. A principis de 1536 la companyia funda un primer assentament fortificat a la riba sud del riu, probablement en un illot a tocar de terra ferma, i l'anomena Santa María del Buen Ayre en honor a la patrona dels mariners. Tot i el bon auguri que duia de nom, la gana, les malalties i els atacs indígenes minvaren la població del lloc fins al punt que hagué de ser evacuat el 1541. La posició no fou recobrada fins al 1580, quan Juan de Garay hi fundà un segon assentament on hi havia hagut el primer, recuperant-ne el nom. Aquest cop l'empresa prosperà i acabà esdevenint Buenos Aires, capital d'Argentina.

Tornant a Sardenya, tot i que la devoció per Nostra Senyora de Bonaire -o Bonària, com l'hi diuen- vindria de la conquesta catalano-aragonesa, acabà esdevenint la patrona de l'illa (1907). Així i tot, els seus orígens no s'obliden i l'any 2009 se celebrà un multitudinari pelegrinatge en què uns 800 fidels portaren la talla a Barcelona en ferry des de Càller, oficiant una emotiva missa a Santa Maria del Mar. Poc més tard, l'any 2013, el papa Francesc dedicà a la Madonna de Bonària el seu primer viatge com a pontífex en una visita especialment celebrada, ja que -havent nascut a Buenos Aires- tancava el cercle de tota aquesta història.

 

 

[Font: esguardhistoric.blogspot.com ]