La comuna de Tolosa a enfin aprovat
son sosten a las emissions en occitan del servici public de ràdio e
television. Atal, lo consistòri mondin a jonch la revendicacion del Collectiu Occitan
que demanda la preséncia de l’occitan cada jorn a la television e la
ràdio publicas, una peticion plan justa se prenèm en compte qu’a l’ora
d’ara la television publica francesa non prepausa d’emissions en occitan
que 17 oras per an, çò que fa una mejana d’una ora e quart per mes.
![]() |
Segon Olivier Arsac, adjonch al
cònsol màger de Tolosa encargat
de la seguretat, l’occitan se deu
practicar a l’ostal e dins l’intimitat
coma se fa amb las religions
|
Mas lo debat dins lo capitòli tolosan foguèt pas aisit. La majoritat
municipala de Tolosa, que sosten lo cònsol màger Jean-Luc Moudenc, se mostrèt devesida
a prepaus del sosten de l’occitan. D’un latz, l’adjonch al cònsol
delegat a la cultura occitana, Jean-Michel Lattes, presentèt son vòt per
mostrar lo sosten dels elegits a las emissions en occitan, mas de
l’autre, Olivier Arsac, adjonch al cònsol màger encargat de la
seguretat, diguèt d’arguments contra l’occitan que nos an indignats.
L’argument principal d’Arsac contra la preséncia de l’occitan dins los
mèdias publics èra qu’aquò contravendriá a “l’unitat e a la concòrdia
nacionala” [voliá dire estatala]. “M’interrògui sus l’oportunitat de
prene lo risc de nos fòraviar dins de revendicacions lingüisticas e
culturalas que devesisson mai que recampan, e que noirisson benlèu
d’autras revendicacions” coma “de corses universitaris en occitan” e
“l’usatge de l’occitan dins d’actes oficials”, çò diguèt. A mai, Arsac
afirmèt que “la Republica es l’unitat dels franceses al delà de lors
diferéncias e doncas una lenga comuna” e que “l’estacament al patrimòni
lingüistic deu èsser vist coma un afar privat, a l’imatge de las
religions”.
Analisem lo discors d’Arsac. Çò que constatam primièr es aquel culte de
l’estat monolitic e del monolingüisme, e aquela obsession de veire
d’enemics dins las autras lengas e las autras culturas. Atal, segon el,
per èsser de ciutadans franceses cal quitar d’èsser occitans e
sacrificar la lenga e la cultura del territòri, l’istòria, la memòria
dels aujòls e tot çò que nos a fach èsser qui sèm.
“L’occitan se deu practicar a l’ostal e dins l’intimitat coma se fa amb las religions”
Pus espantanta es sa conclusion que se l’administracion nos concedís un
pauqueton d’occitan dins los mèdias publics, demandarem de causas pus
grèvas coma “de corses universitaris” o l’occitan dins “d’actes
oficials”. Bon Dieu! Sénher Arsac a paur qu’un jorn los occitans
revendiquem nòstres dreches umans! Enfin, conclutz que l’occitan se deu
practicar a l’ostal e dins l’intimitat coma se fa amb las religions.
Los pauques subrevivents de l’extermini de nòstras lenga e cultura o
devèm suportar tot aquò? Bensai deuriam raportar aquela mena de
discorses occitanofòbs al Ret Europèu per l’Egalitat Lingüistica e quitament far nòstra denóncia a la Cort Europèa dels Dreches Umans.
[Imatge: Allan Dcosta - poblejat dins www.jornalet.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário