Del 25 al 30 de setembre, la comunitat jueva de Ciutat Vella recorda l’èxode del poble hebreu cap a la Terra Promesa i dona les gràcies per les collites de tardor amb la celebració del Sukkot, o festa dels Tabernacles.
Durant 5 dies, els i les membres de la comunitat jueva instal·laran una sukkà (cabana) a la placeta del Pi per compartir activitats i àpats com si estiguessin a casa seva, serà la primera vegada que la ciutat celebrarà el Sukkot. El dimarts 25 a les 17 h de la tarda hi haurà una xerrada oberta a tot el veïnat.
La festa dels Tabernacles és una festa jueva de tardor que s’estén al llarg d’una setmana, durant el mes del calendari hebreu de Tixrí (que coincideix amb els mesos de setembre o octubre, segons el calendari romà). La celebració es fa a les sukkot, cabanes o tabernacles que es construeixen per a l’ocasió, i commemora els dies de pelegrinatge del poble jueu a través del desert de camí a la Terra Promesa, després d’haver sortit d’Egipte.
Van ser 40 els anys que els i les israelites van passar al desert després d’abandonar Egipte per deixar enrere l’esclavitud a la qual eren sotmesos i dirigir-se cap a la terra promesa de Canaan. La travessa per l’àrid desert va ser llarga i les condicions molt dures. Per aquest motiu, cada any es construeixen les cabanes que simbolitzen les precàries condicions amb què van creuar el desert. Al llarg dels 7 dies, en el seu interior s’hi celebren menjars, oracions i algunes persones jueves fins i tot hi dormen.
La significació de la celebració és a la vegada històrica i agrícola. A banda de recordar l’èxode hebreu, Sukkot se celebra com un dia d’acció de gràcies per les collites de tardor, i de forma més general pels dons de la natura per tot l’any.
Juntament amb la Pasqua jueva i la festa de Xavuot, la festa dels Tabernacles és una de les festivitats més importants del judaisme, ja que representa una de les tres peregrinacions que el poble jueu va dur a terme.
La cabana o sukkà
La Torà ordena als jueus i jueves a mudar-se de casa seva a la sukkà (singular de sukkot) durant els dies que duri la festivitat. Així doncs, les persones jueves construeixen una cabana al balcó o al pati de casa seva que ha de ser còmoda i apta per a menjar-hi i dormir-hi.
Per emfatitzar el caràcter temporal de la sukkà, aquesta ha d’estar construïda de tal manera que recordi la precarietat de les cabanes al desert i només s’utilitzen elements naturals.
Les parets són de fusta i teles, s’instal·len sobre una estructura temporal de fusta o de metall i tenen un sostre fet amb branques i fulles que permeti veure el cel. A l’interior s’hi pengen ornamentacions de colors per celebrar la festa de la collita.
És tradició convidar amics, amigues i familiars a gaudir de la festa en companyia, ja que les cabanes simbolitzen la força i la unió d’estar junts en comunitat i l’hospitalitat és una costum habitual de la festivitat. A més, arreu regna l’alegria que celebra la primera llibertat del poble jueu.
A llarg dels dies de celebració, a les cabanes tenen lloc una sèrie de ritus en els quals no pot faltar la benedicció de les “Quatre Especies”: la palmera (lulav), el cítric (etrog), la murtra (hadas) i el salze (arava).
A causa de la dificultat d’erigir sukkot a les urbs modernes, s’han estès al món jueu les sukkot públiques. El concepte de sukkà pública, és a dir en l’espai comú urbà i no només a la sinagoga, és bastant comú a Israel (amb més de 1000 instal·lacions), en els grans centres jueus als Estats Units, Sudamèrica i Europa. La festa de Sukkot 2018 a Barcelona instal·larà la primera sukkà pública a tot l’Estat Espanyol.
[Font: ajuntament.barcelona.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário