tabula rasa f

Primera documentació: 7/08/1995

Tipus	manlleu del llatí
Contextos	És clar que no podia permetre’m de cap manera fer tabula rasa. No partir de zero és potser el sacrifici més gran que he fet. [El Temps, 7/08/1995]
	Per justificar la tabula rasa, va dibuixar una imatge tan catastròfica dels Estats Units que no podia semblar versemblant ni al pitjor del seus enemics. [Ara, 21/01/2017]
Observacions	El sintagma tabula rasa prové del llatí i significa literalment ‘taula allisada’. En l’antiguitat, la tabula rasa era una tauleta de cera en què s’havia esborrat un escrit aplanant de nou la cera amb l’estil, i actualment també designa aquella taula en la qual encara no hi ha res gravat o pintat. A partir d’aquest significat, es fa servir la locució fer taula rasa per indicar que s’ha esborrat el que hi havia escrit i, en sentit figurat, per considerar com a nul tot el que ha estat fet anteriorment, tal com s’observa en els contextos anteriors. En l’àmbit de la filosofia, la tabula rasa és una ‘expressió aplicada a l’ànima o la ment per significar que no posseeix cap idea amb anterioritat a l’experiència i independentment d’ella’ (GDLC). El corrent que es deriva d’aquest concepte és l’empirisme, que afirma que els coneixements i habilitats de l’ésser humà són exclusivament fruit de l’aprenentatge a través de les seves experiències. El filòsof anglès John Locke (1632-1704) va ser qui va popularitzar la idea de la tabula rasa, tot i que altres filòsofs com Plató (427 aC-347 aC) o Sant Tomas d’Aquino (1225-1274) ja la utilitzaven per descriure la memòria. Tot i que en els mitjans de comunicació encara s’utilitza el manlleu del llatí, els diccionaris en llengua catalana ja recullen l’adaptació taula rasa, així com la locució fer taula rasa, amb els mateixos significats que en llatí.

[Font: neolosfera.wordpress.com]