Primera documentació: 15/06/1992
| Tipus | manlleu de l’anglès |
| Contextos | El grup de Brett Anderson recupera i renova el concepte de glam que van inventar David Bowie i Iggy Pop als anys 70. [El Temps, 21/11/1994] |
| Tot allò que culmina amb Warhol i The Mineshaft, ve dels beats dels cinquanta, dels hippies dels seixanta i del glam dels setanta en l’underground novaiorquès amb rock alternatiu, cinema diferent, explosions de llibertat sexual per tot arreu, cocaïna i heroïna. [La Vanguardia, 18/03/2017] | |
| Observacions | L’adjectiu glam, escurçament de glamorous ‘glamurós’, fa referència sobretot a la música rock (glam-rock), tot i que també s’associa al punk, al qual va arribar per influència del primer. Segons el Termcat, el glam-rock es va originar ‘a principis dels anys setanta del segle xx al Regne Unit’, i ‘es caracteritza pel retorn a l’espontaneïtat del rock-and-roll i per la importància de l’estètica, amb artistes sovint maquillats i vestits d’una manera andrògina i teatral’.
Un dels artífexs per excel·lència d’aquest moviment va ser David Bowie, que va crear un alter ego que adoptava quan actuava, Ziggy Stardust, i que es vestia i es maquillava de manera molt extravagant. En general, els artistes glam jugaven molt amb l’aspecte visual: es vestien amb colors cridaners i solien portar plataformes i molta purpurina. A més, jugaven amb els rols de gènere sobretot amb els talls de cabell que portaven.
|
[Font: neolosfera.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário