yin-yang / yin i yang m

Primera documentació: 21/07/1997

Tipus	manlleu del xinès
Contextos	Ell va contractar un especialista de feng shui per decorar a cop de brúixola, casa seva segons el yin i el yang i així retrobar l’equilibri mental. [El Periódico, 31/05/2002]
	Adaptar-se als canvis estacionals. Alimentar el yang a la tardor i a l’hivern; nutrir el yin a l’estiu. [L’Ofici de Viure (Catalunya Ràdio), 14/11/2015]
Observacions	El yin ‘fosc, tapat’ i el yang ‘assolellat’ són una ‘parella de forces antagonistes complementàries en tot l’univers, que constitueixen els dos aspectes d’un únic principi en el pensament xinès’ (Termcat). Aquestes forces, a partir de les combinacions de les quals es generen totes les coses, es corresponen, d’una banda, al que és femení, fosc i passiu (yin) i, de l’altra, a allò que s’associa amb el que és masculí, lluminós i actiu (yang). El símbol que el representa, el taijitu, ha esdevingut cada vegada més reconeixible, i representa l’equilibri entre les dues forces, que es trepitgen mútuament. El Termcat marca que les formes yin i yang o yin-yang són sinònims complementaris, encara que la primera presenta els dos aspectes de manera individual i la segona ho fa com a concepte únic, que s’utilitza, per exemple, per fer referència al corrent filosòfic que planteja aquesta dualitat a l’univers. A partir de les ocurrències recollides a l’Observatori observem que en alguns casos el primer formant s’escriu erròniament com a ying, i que en la majoria d’exemples apareixen els dos components junts dins de la frase.

[Font: neolosfera.wordpress.com]