maniqueista adj

Primera documentació: 23/10/1995

Tipus	sufixació
Contextos	El futur líder de la formació a Madrid es va lamentar que el president del govern central estigui “hipotecant” Rajoy per la seva actitud maniqueista i per portar a la pràctica les màximes de l’“amb mi o contra mi, o jo o el caos”, va reblar el líder d’Unió. [Avui, 21/01/2004]
	La pel·lícula denuncia la repressió de l’estat però amb plantejaments molt maniqueistes: la gent del poble és ignorant, passiva i alienada i els militars són molt sàdics. [Font, 01/01/2016]
Observacions	L’adjectiu neològic maniqueista fa referència al maniqueisme, una doctrina fundada el s. iii dC pel savi persa Mani que es basa en un principi fonamental: la distinció dualista del bé i del mal, els quals són fomentats per dues divinitats diferents (una de benigna i una altra de maligna) que es troben al mateix nivell. Les doctrines en -isme solen tenir el seu correlat en -ista per designar els seguidors, tal com ocorre amb budisme - budista, marxisme - marxista o impressionisme - impressionista. Tanmateix, aquesta relació no és totalment constant: per una banda, tenim substantius en -ista que no tenen correlat en -isme, com taxista, accionista o ebenista. Per l’altra, tenim substantius en -isme que no tenen correlat en -ista, com acefalisme, erotisme o el cas que ens ocupa, maniqueisme, ja que el substantiu i adjectiu que li correspon és maniqueu -ea, forma que sí que es recull als diccionaris. Això no obstant, els parlants han creat la forma maniqueista per analogia amb el cas regular.

[Font: neolosfera.wordpress.com]