desmemòria f

Primera documentació: 21/03/1992

Tipus	prefixació
Contextos	El Paral·lel sempre ha estat un món a part, un món que es llepa les ferides de la desmemòria. [Diari de Barcelona, 21/03/1992]
	Esclar que, també per allà pot deambular el caballerete de la veu atiplada, mirada tèrbola, culgròs, amanerat i criminal a qui els conciutadans de Tortosa li han votat la permanència del seu monument per “reconvertir-lo”, “reinterpretar-lo”, “revisar-lo” i tot això que es diu quan la memòria es torna desmemòria. [La Vanguardia, 10/06/2016]
Observacions	El substantiu desmemòria és un neologisme format a partir de l’adjunció del prefix des- al substantiu memòria. El prefix des- indica inversió, negació o privació del radical al qual acompanya. D’acord amb això i segons els contextos recollits per l’Observatori, el neologisme desmemòria es fa servir amb el sentit de ‘manca de memòria’ o, fins i tot, de ‘destrucció de la memòria’. L’objectiu que té és fomentar l’oblit (una paraula sinònima però amb un to crític menys marcat) mitjançant la presència o l’absència d’un seguit d’accions, i s’aplica, sobretot, a contextos polítics, com les dictadures franquista i argentina. Cal dir que, tot i que el substantiu desmemòria és neològic, tant el verb desmemoriar-se ‘perdre la memòria’ com l’adjectiu desmemoriat ‘mancat de memòria’ no ho són i ja surten als diccionaris de referència.

[Font: neolosfera.wordpress.com]