Torna Portugal a la literatura catalana?

Sembla que a poc a poc la literatura portuguesa torna a ser present a casa nostra amb noves traduccions i propostes, moltes d'editorials independents i perifèriques. Remarquem quines són i proposem unes quantes incorporacions imprescindibles

Escrit per SEBASTIÀ BENNASAR

La passió per la literatura portuguesa d'Antoni Xumet és coneguda per tothom que coneix el sector literari català. Un dels responsables de títols de El Gall Editor és traductor d'aquesta llengua i a més a més va provar la seva pròpia experiència editorial amb El Salobre. El resultat és que des de Mallorca s'han incorporat alguns autors imprescindibles de la literatura portuguesa a la nostra llengua. Hi influeix, és clar, que a l'illa hi ha exercit el seu mestratge Perfecto Cuadrado, un dels màxims experts mundials en l'obra de Fernando Pessoa, però també especialista en l'obra dels poetes del surrealisme portuguès, que coneix a la perfecció en versió literària i plàstica. I és clar, entre els seus deixebles ha deixat traductors de tanta vàlua com Gabriel Sampol o Nicolau Dols a més del mateix Xumet o de Ponç Pons, per exemple. La presència a l'illa de la portuguesa Marta Ferré des de fa molts anys també s'ha fet notar en aquests catàlegs. I ara sembla que la literatura portuguesa es va incorporant amb força en diferents catàlegs i amb diferents propostes.

Si entre finals del 2016 i principis del 2017 arribaven títols de Gonçalo M. Tavares, Mia Couto -El Gall, Periscopi- o Valter Hugo Mãe a Lleonard Muntaner, en els darrers temps hem gaudit de molts bons llibres que auguren alguns dels que vindran. L'èxit del seminari impartit pel mateix Gonçalo M.Tavares a l'escola Bloom de Barcelona demostra que hi ha un interès creixent pels autors contemporanis portuguesos.

Així les coses, el mes d'abril de 2017 es publicava el número 150 de la plaquette Senhal, dedicada a la literatura portuguesa, amb una selecció de poemes traduïts per Ponç Pons amb textos de José Gomes Ferreira, Vitorino Nemésio, José Régio, Manuel da Fonseca, Joaquim Namorado, Ruy Cinatti, Natércia Freire, Carlos de Oliveira, Mário Cesariny, Antonio Ramos Rosa, Daniel Filipe, Alberto de Lacerda, Ana Haterly, Herberto Helder, Ruy Belo, António Osório, Manuel Alegre, Maria Teresa Horta, Casimiro de Brito, Fiama Hasse Pis Brandão, Luisa Neto Jorge, Vasco Graça Moura, Al Berto, Maria do Rosário Pedreira, Natália Correia, que constitueix una antologia imprescindible de noms a descobrir.

I amb la represa de setembre ens han arribat Portugal, de Miguel Torga, en edició de El Gall i traducció d'Antoni Xumet, un llibre breu i bellíssim d'un dels millors prosistes portuguesos, nascut el 1907 i traspassat el 1995. Portugal traspúa l'amor per la terra i el país i és una lectura breu i intensa, deliciosa per entrar a conèixer un dels autors més interessants de la literatura portuguesa.

L'editorial Lletra impresa també ha optat per la literatura portuguesa en aquest retorn de les vacances i ens ofereix una obra majúscula: la poesia completa i les cartes a Fernando Pessoa de Mário de Sá-Carneiro en la traducció excel·lent de Vicent Berenguer. Una joia literària de primer ordre que aplega les obres d'aquest malaguanyat autor, que va viure entre el 1890 i el 1916, quan se va suïcidar a Paris. La modernitat literària portuguesa no es pot entendre sense la seva poesia i sense la influència que exercí en Pessoa. La poesia s'ofereix en versió bilingüe.

A aquestes obres se li afegirà ben aviat Jerusalem, de Gonçalo M. Tavares, un dels títols majors de l'autor, que publicarà El Gall Editor, que continua amb la seva aposta per furgar en aquesta literatura. També està previst que en el 2018 aparegui un assaig sobre Europa i la lectura dels evangelis a càrrec del professor Gabriel Magalhães, que publicarà la Fundació Joan Maragall, i és segur que també apareixerà El barri de l'estrella polar, de Francisco Moita Flores, a la nova col·lecció Lo Marraco Negre, de Pagès Editors.

Però és clar, encara queden molts títols per anar a pouar en la literatura portuguesa i autors de primer ordre. Ens atrevim aquí a fer cinc recomanacions que s'haurien d'incorporar a la nostra literatura com més avia millor:

-Teoria geral do esquecimento. José Eduardo Agualusa. L'autor angolà en llengua portuguesa és un dels millors autors vius de la literatura contemporània i en aquesta obra arriba a unes quotes de saviesa literària i estilística a l'abast de molts pocs narradors.

-O retorno. Dulce Maria Cardoso. Un dels grans èxits de la literatura contemporània és aquesta novel·la que explica el retorn a la metròpoli d'un nen de quinze anys després de la descolonització. Una joia que encara no s'ha editat ni en català ni en castellà.

-Livro. José Luis Peixoto. Hem optat per aquest títol, però en general hauríem de recomanar la traducció de tota la seva obra al català. Avui per avui és el millor escriptor jove portuguès i un dels millors d'Europa.

-O apocalipse dos trabalhadores. Valter Hugo Mãe. En general tota la seva tetralogia sobre la condició humana és molt interessant, però aquest llibre és una autèntica meravella. Molt dura, això sí.

-Totes les obres d'Antonio Lobo Antunes. N'hi ha quatre o cinc traduïdes al català, però necessitem la resta.

[Font: www.revistabearn.com]