polla f

Primera documentació: 22/05/1995

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Per a l’autora, “parlar de les conseqüències de tenir un nòvio amb la polla enorme també pot ser revolucionari”. [Ara, 9/05/2015]
	Aquesta barrabassada amb tècnica, feinada i pressupost d’un ‘blockbuster’ d’animació infantil, és un reguitzell d’acudits de polles. No de penis, no de cigales, no de titoles. De polles, que aquest barbarisme groller és el que es fa servir en la nomenclatura de la ‘writer’s room’. [Ara, 7/10/2016]
Observacions	Les paraules que una cultura i, doncs, una llengua considera tabús se solen evitar en contextos formals i, fins i tot, col·loquials, motiu pel qual no solen aparèixer en els textos dels mitjans. Normalment, aquestes paraules estan relacionades amb la mort, les malalties i el sexe, com el cas que ens ocupa, i es recorre a metàfores diverses que depenen de les equivalències que estableixen els parlants amb els elements amb què es comparen. Així, per al membre viril, es recorre a metàfores vegetals (fava, plàtan), animals (cigala, sardina), comestibles (xurro, melindro), instruments (simbomba, flauta) per evitar esmentar explícitament el penis. La paraula polla és un manlleu del castellà, que prové del llatí pŭllus -a -um, que volia dir ‘cria d’un ocell, especialment de la gallina’, i que designa vulgarment el penis. El diccionari de la Real Academia Española el va incloure per primer cop en l’edició de 1985, tot i que aquest significat es documenta en els corpus des de finals dels anys 70 del segle passat.

[Font: neolosfera.wordpress.com]