terça-feira, 1 de agosto de 2017

PERIODISME DOMINICAL, Lady Diana i una carta de Cortázar


Escrit per SEBASTIÀ BENNASAR
El diumenge 31 d'agost de 1997, enguany farà vint anys, era diumenge. Lady Di s'havia estampat al pont de les ànimes de Paris i un servidor estava de guàrdia al Diari de Balears. Tenia 21 anys i els diumenges al diari es feia de tot perquè només hi havia un redactor per tancar un munt de pàgines, fer les agendes, la programació de la tele, comprovar articles d'opinió i cobrir la crònica negra i els actes del dia que hi pogués haver. Una escola de periodisme pura i dura. També hi havia un redactor per fer nacional i internacional, el director i tota la plantilla d'esports i el reforç del cap de setmana, una legió de nois i noies que agafaven per telèfon les cròniques dels partits de les categories inferiors. Eren uns diumenges formidables, excepte quan passava quelcom tan gros com la mort de Lady Di, sobre la qual s'ha especulat tant.
Era una època fascinant en què al diari de Balears no hi havia internet -crec que el primer ordinador connectat va arribar el 98 i el va subministrar l'empresa Bitel, participada pel Govern Balear, que després va traduir-se en un cas de corrupció important, un dels múltiples que hem vist al llarg dels anys. La mort de Lady Di ens la cobririen les agències, és clar, però hi havia quelcom que no podien explicar les agències internacionals: els estius que havia vingut a Mallorca amb la seva família. Per documentar-ho s'havia de baixar a un arxiu enorme que hi havia als soterranis i tenir sort.
A l'arxiu hi treballaven dos tipus singulars, joves però del sector més espanyolista que us pogueu imaginar, perquè l'arxiu era compartit amb l'Última Hora i el Majorca Daily Bulletin. Quan hi baixàvem els del Balears ens rebien amb allò de Viva España. A mi m'agradava baixar-hi i parlar amb ells perquè era impressionant veure com arribaven a saber-se de memòria números i números de carpetes de fotografies. L'arxiu de documentació no era tan interessant, però hi havia joies. A la carpeta d'informació sobre Ladi Di, em va aparèixer un tresor: una carta de Julio Cortázar datada del gener de 1984 en què s'excusava per no poder assistir a un congrés per motius de salut. Efectivament, Cortázar va morir el febrer d'aquell mateix any.
No sé com ni per què aquella carta de Cortázar havia arribat a la carpeta de Lady Di. Aquell diumenge vaig escriure tres pàgines sobre les visites reials dels prínceps anglesos a Mallorca, per donar allò que es denomina en el periodisme "color local" a la mort de l'anomenada princesa del poble. La recompensa va ser trobar aquella carta, que va servir per il·lustrar un reportatge sobre les relacions de Cortázar amb Mallorca, on va passar nombroses temporades, primer a casa de la seva amiga Claribel Alegría i després a casa d'Aurora Bernárdez, la seva primera dona, que va viure a Deià i que era una excel·lent traductora i que va ser la seva millor amiga, hereva i marmessora intel·lectual.. Cortázar féu alguna visita a l'illa amb Carol Dunlop, la seva segona dona, a qui un fotògraf va treure una fotografia en top-less, fet que enfurismà l'autor de Rayuela. Cortázar va escriure algunes coses a l'illa, com altres autors del boom llatinoamericà, especialment Carlos Fuentes i José Donoso -la primera redacció de El obsceno pájaro de la noche diuen que es féu a l'illa- entre elles el conte El rayo verde, escrit a Son Marroig i publicat pòstumament per Alfaguara el 2009 a Papeles inesperados. Cortázar té un carrer a Palma i un a Calvià i des de 1979 no va venir mai més a l'illa.

No sé si Lady Di va llegir mai a Cortázar, però sí que recordo que la troballa de la carta i la publicació en el reportatge va fer molt content el professor Antoni Figuera, una de les persones més apassionades per l'escriptor argentí, que ens el va fer llegir amb quinze anys al col·legi Sant Pere de Palma. Dubto que ara els nois de 15 anys llegeixin Cortázar, potser ja ni tan sols saben qui va ser Lady Di. Però aquesta és una altra història.

[Font: www.revistabearn.com]

Sem comentários:

Enviar um comentário