ecoturisme m

Primera documentació: 22/05/1998

Tipus	composició culta
Contextos	El turisme de qualitat s’identifica, més aviat, amb turisme sostenible; no ha d’equivaler necessàriament a l’ecoturisme, si s’han d’explotar igual que a la costa. [El Temps, 22/05/1998]
	Amb la voluntat de fomentar l’ecoturisme vinculat al projecte, s’organitzaran diferents cursos per a agents turístics i guies locals sobre la situació de l’ós al Pirineu per incorporar-lo en la promoció de la zona. [La Vanguardia, 2/03/2016]
Observacions	El substantiu ecoturisme és un compost culte construït amb la forma prefixada eco- ‘medi’ i el substantiu turisme, amb el qual també s’han format altres compostos com agroturisme, enoturisme o necroturisme. Aquest terme fa referència a l’activitat turística que té com a objectiu visitar àrees naturals per gaudir-ne, apreciar-ne i estudiar-ne els atractius naturals o qualsevol manifestació cultural que s’hi pugui trobar, sense destorbar-les, de manera que se’n promou així la conservació i el respecte a l’equilibri del medi ambient. Aquest moviment va aparèixer a finals de la dècada de 1980, i pocs anys més tard es va crear la Societat Internacional d’Ecoturisme (TIES per les sigles en anglès). L’ONU va declarar el 2002 l’Any Internacional de l’Ecoturisme i va reconèixer que aquest turisme «anima les comunitats locals i indígenes dels països en què es practica i els turistes a preservar i respectar el patrimoni natural i cultural». Països com Kenya, Costa Rica o Madagascar es beneficien d’aquest turisme que els aporta una part important dels ingressos de les divises provinents del sector turístic i, fins i tot en alguns casos, de l’economia del país. El Termcat també proposa el sintagma turisme ecològic, però l’Observatori no n’ha documentat cap ocurrència a la base de dades.

[Font: neolosfera.wordpress.com]