quinta-feira, 15 de junho de 2017

El lingüista Jon Landaburu rebrà el XXVIIè Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística

El jurat del Premi Internacional Ramon Llull ha decidit atorgar aquesta distinció per unanimitat en la seva modalitat de Diversitat Lingüística al professor Jon Landaburu, especialista en les llengües ameríndies. El professor Landaburu és un important lingüista que s’ha destacat per la defensa i la protecció de les llengües natives de l’Amèrica Llatina i pel seu treball en l’educació bilingüe en aquests contextos. Ha estat professor de les universitats de París i de Los Andes (Bogotà) 

Jon Landaburu
El premi, dotat amb 6.000 euros, es convoca anualment i de forma conjunta per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Aquest reconeixement té per objectiu valorar el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o bé l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat. Les bases del premi estableixen que almenys un cop cada quatre anys el guardó s’ha d’atorgar en aquesta modalitat de reconeixement a la promoció de la diversitat lingüística.
Enguany, el jurat ha estat format per Marta Rovira, Miquel Strubell i Josep Massot, per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana; i Vicenç Villatoro, Joaquim Torres, Manuel Pérez-Saldanya i Teresa Cabré, per part de la Fundació Ramon Llull.
En les darreres edicions els guardonats han estat Kathryn Woolard (2016), Philip D. Rasico (2015), Juan Carlos Moreno Cabrera (2014), Max Wheeler (2013), Georg Kremnitz (2012), Malika Ahmed (2010), Denise Boyer (2009), Michael van Walt van Praag (2008), Alan Yates (2007), Tilbert Stegmann (2006), Paul Preston (2005) i Giuspeppe Tavani (2004).
Jon Landaburu Illarramendi
Jon Landaburu va néixer a París l’any 1943, fill d’exiliats republicans. El seu pare va ser vicepresident del govern basc a l’exili. Té la doble nacionalitat francesa i colombiana i la seva carrera acadèmica s’ha desenvolupat a cavall d’ambdós països.
És doctor en Lletres i Ciències Humanes per la Universitat de la Sorbona (1976), ha exercit la docència a la Universitat de París i a la Universitat dels Andes (Bogotà), i ha impartit matèries diverses sobre lingüística, antropologia i gramàtica del basc i sobretot de les llengües ameríndies. És director emèrit al Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) de França pel que fa a les llengües ameríndies. És també “euskaltzain ohorezko” (membre honorari) de l’Euskaltzaindia.
Les seves principals línies d’investigació són:
a) la lingüística teòrica, i més específicament, l’anàlisi comparativa de les construccions sintàctiques i semàntiques de les llengües ameríndies de Colòmbia (p. ex. la categorització de dominis cognitius de la persona, del temps, de l’espai o de la modalitat);
b) la lingüística descriptiva, centrada fonamentalment en tres llengües ameríndies amenaçades: l’andoque i el nonuya de l’Amazònia, i l’ika de la Serra Nevada de Santa Marta;
c) la lingüística aplicada, especialment els problemes de l’educació escolar dels pobles indígenes en un context bilingüe, el pas de societats de tradició oral a l’escriptura, i la reflexió i el disseny de polítiques lingüístiques a favor de les llengües ameríndies, i
d) l’etnolingüística, amb estudis sobre el simbolisme religiós de la cultura andoque i les cultures veïnes.
A banda de nombroses publicacions sobre aquestes qüestions, també ha supervisat i assessorat tesis de màster i doctorat. A més, el seu mestratge i dedicació han estat decisius per a impulsar els processos de formació de lingüistes natius.
Entre les seves publicacions es poden destacar les obres següents:  La langue des Andoke (1979), Tradiciones de la gente del Hacha, Mitología de los indios andoques del Amazonas (1984 en col·laboració), diversos quaderns pedagògics en llengua andoque (1992-94), Estructuras sintácticas de la predicación: lenguas amerindias de Colombia (1995, editor i autor), Faits de Langue (2003, coautor i coeditor), L’énonciation médiatisée II. Le traitement épistémologique de l’information: illustrations amérindiennes et caucasiennes (2007, coautor i coeditor); Documentos sobre lenguas aborígenes de Colombia del archivo de Paul Rivet (1996-1999, editor dels quatre volums).
Com a assessor del Ministeri de Cultura de Colòmbia, va ser l’encarregat de dissenyar i dirigir el Programa de Protecció de la Diversitat Etnolingüística, l’objectiu del qual era posar en marxa polítiques públiques per a protegir i fomentar l’ús de 68 llengües presents a Colòmbia (65 ameríndies, dues criolles i el romaní). Un dels fruits més importants d’aquesta col·laboració amb el govern colombià va ser la Llei de llengües natives, aprovada el gener del 2009. Ha estat també coordinador del programa de traducció de la Constitució Política del 1991 a les llengües ameríndies.
En reconeixement al treball realitzat, va rebre l’any 2012 el premi Linguapax, que té com a objectiu reconèixer la tasca realitzada per lingüistes, investigadors, docents i membres de la societat civil que hagin destacat en la promoció de la diversitat lingüística o de l’educació multilingüe.

[Font: www.llull.cat]



Nenhum comentário:

Postar um comentário