quarta-feira, 26 de abril de 2017

Lo segond torn de la presidenciala: un cantatge politic?

Los ciutadans franceses deuràn causir entre la xenofobia de Le Pen e lo neoliberalisme de Macron, que voliá anar mai luènh que la lei El Khomri quand èra ministre



“França deurà causir entre la xenofobia de Le Pen e lo neoliberalisme de Macron”, çò ditz lo jornal catalan Directa. Dins un rapòrt de la nuèch electorala escrich a París per las jornalistas Eva Moyano e Joana Voisin, analisan lo resultat del primièr torn de l’eleccion presidenciala. “La cap de l’ultradrecha e lo candidat liberal s’afrontaràn lo 7 de mai que ven al segond torn. Al primèr torn an amassat lo 45% dels vòtes, e lo Partit Socialista es lo grand perdeire”, çò rapòrtan.
 
Mas al delà del rapòrt de las chifras dels vòtes e de la participacion, Directa prepausa una analisi interessanta. D’un costat, afirman que la desbranda socialista es causada per l’usura del govèrn d’Hollande, del temps que los Republicans son estats apartats del segond torn a causa dels grèus afars de corrupcion que tòcan Fillon. Aquel panorama aviá daissat la presidenciala de 2017 dins una incertitud inedita: los sondatges indicavan que Le Pen, Fillon, Macron e Mélenchon avián gaireben la meteissa intencion de vòte, a l’entorn del 20%. E gaireben foguèt atal.
 
 
De partits contra lo poder establit
 
Per las jornalistas de Directa, En Marcha e lo Front Nacional an seduch los electors car se son presentats coma los partits del cambiament. Aital, lo jorn de la victòria de Trump als Estats Units, Le Pen lo felicitava amb estrambòrd del temps que fasiá un parallelisme de son ascension amb la de Podemos en Espanha e de Syriza en Grècia, en tot far una crida a un trabalh conjonch dels partits antiestablishment. Es amb aquel sòrta de discors que Marine Le Pen a sauput renovelar l’imatge del partit de son paire, e mai se quita pas d’èsser prigondament xenofòb, nacionalista e militarista. D’un autre latz, Macron a presentat son programa articulat a l’entorn de dos ponches principals: assolidar las relacions amb Euròpa e lo transpartidisme. De fach, dimenge de ser a Versalhas, lo candidat insistissiá que la clau de sa victòria èra, segon el, “un sentiment general del pòble francés per la pàtria e l’engatjament collectiu delà las divisions”.
 
 
Macron es lo responsable del virament neoliberal d’Hollande
 
De tot biais, Directa tanben remembra que Macron es dirèctament lo responsable del virament neoliberal de las politicas d’Hollande. Quand el èra son ministre de l’economia, Macron promulguèt una lei orientada devèrs las privatizacions e una pus granda desregularizacion de l’economia. En mai d’aquò, es Macron que soslinhèt lo besonh d’una reforma del còde del trabalh, que se materializèt en la celèbra Lei El Khomri, e quitament voliá anar mai luènh. Aquela reforma polemica s’aprovèt sens lo vòte del Parlament, gràcias a l’estratagèma de l’article 49.3 de la Constitucion, e ocasionèt de protèstas per tot l’estat francés e lo movement Nuèch De pè (Nuit Debout).
 
“Los oligarcas seràn tras que satisfaches. Res los pòt pas convenir mai qu’un segond torn entre dos candidats qu’apròvan las institucions actualas e las vòlon contunhar, qu’an pas mostrat cap de sòrta de consciéncia ecologica e qu’an l’intencion de metre fin als dreches socials pus basics d’aqueste país”, çò disiá Jean-Luc Mélenchon a prepaus del resultat del primièr torn. Pasmens, lo candidat de l’esquèrra francesa aviá fach una crida en favor de Chirac contra Le Pen en 2002.
 
 
Un cantatge politic
 
La situacion ara es, d’un latz, Le Pen que prepausa un replec de França sus se meteissa, e de l’autre Macron que cèrca de prolongar las politicas de la tròica europèa. Per protestar contra aquel “cantatge politic”, lo collectiu Génération Ingouvernable (Generacion Ingovernabla) convoquèt divèrses rassemblaments jol lèma “Nuèch de las Barricadas”, que finiguèron amb de rambalhs e un bilanç d’un quarantenat de detenguts.
 
Dimenge, mai de dètz mila personas manifestèron per las carrièras de París jos l’eslogan “Ni cap ni patron, ni Le Pen ni Macron”.



[Imatge: Alexis Kraland (Street Politics) - poblejat dins www.jornalet.com]

Nenhum comentário:

Postar um comentário