quarta-feira, 19 de abril de 2017

La querella argentina contra la impunitat franquista rep el suport de les institucions valencianes

La UV s'afegeix , amb un acte el 26 d’abril, a les mocions de les Corts, la Diputació de València i l'Ajuntament de la capital


Article de Vicent Galiana 
D’ençà que al 2010 es va interposar la querella argentina contra els crims contra la humanitat comesos pel règim franquista, la societat civil i les institucions valencianes han donat progressives mostres de suport a la causa judicial oberta a l’altra vora de l’Atlàntic. Ara, s’inicia el camí per a sumar les universitats a la causa. El primer pas és un acte organitzat per la Plataforma de Suport a la Querella Argentina del País Valencià, que tindrà lloc a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València el pròxim 26 d’abril.
La querella suposa un intent més d'aplicació de la justícia universal amb destacats precedents. El 10 d’octubre del 1998, el jutge de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón va dictar una ordre de detenció contra Augusto Pinochet Ugarte per la seua presumpta implicació en delictes de genocidi, terrorisme internacional, tortures i desaparició de persones ocorregudes a Xile des de l’11 de setembre del 1973.
Així, poc més de 20 anys després de l’aprovació de la Llei d’Amnistia xilena, s’obria una escletxa en el panorama jurídic internacional que intentava posar límits a la impunitat de la Dictadura Militar. D’aquesta manera, malgrat que el Decret Llei 2191 de 18 d’abril del 1978 assegurava l’amnistia a “totes les persones que, en qualitat d'autors, còmplices o encobridors hagueren incorregut en fets delictius durant la vigència de la situació d'estat de setge, compresa entre l'11 de setembre del 1973 i el 10 de març del 1978", es posava en dubte la universalitat del seu impacte i s’obrien les portes a jutjar, sota el precepte de la justícia universal, els crims contra la humanitat des d’altres indrets geogràfics.
12 anys després, el 14 d’abril del 2010, la jutgessa argentina María Servini, titular del Jutjat Federal Número 1 de Buenos Aires, va obrir el procés judicial conegut popularment com a querella argentina –oficialment Querella 4591/2010–. Aquest procediment se sustenta en la concepció que els delictes comesos per la dictadura franquista entre el 17 de juny del 1936 i el 15 de juny del 1977 pertanyen a la categoria de "crims contra la humanitat", ja que s'emmarquen en un pla sistemàtic d’eliminació d’adversaris polítics.

Acabar amb la impunitat

Amb la promulgació a l’Estat espanyol de la Llei 46/1977 de 15 d’octubre del 1977, es va garantir l’amnistia i la impossibilitat d’obrir causes judicials per a investigar, jutjar i condemnar els milers d’assassinats, torturats i desapareguts per la dictadura franquista.
Aquesta impossibilitat d’avançar en la veritat, justícia i reparació va rebre un important colp 30 anys després: l’Estat espanyol, el segon del món amb més persones desaparegudes –més de 114.226, solament per darrere de Camboia– que romanen enterrades a fosses comunes o cunetes, fou amonestat el gener del 2009 pel Comité de Drets Humans –promogut per l’ONU– pel manteniment en vigor de la “Llei d’Amnistia”. Les Nacions Unides advertien que “els delictes contra la humanitat són imprescriptibles” i les amnisties “relatives a les violacions greus de drets humans són incompatibles amb el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics”.
Un any després, es va iniciar la causa judicial a Buenos Aires i va començar la mobilització per a mostrar el suport social a la causa judicial i exigir la col·laboració de les institucions espanyoles. La xarxa AQUA –actual CEAQUA: Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina– canalitza la mobilització des del juny del 2012.
Des d'aleshores, milers de persones s’han adherit a la querella i s’han interposat centenars de denúncies que s'han incorporat a la investigació. Així, malgrat el boicot actiu de la judicatura espanyola i la negativa a facilitar declaracions o extradir els torturadors reclamats per la justícia argentina, el suport social i institucional viu un moment de creixement exponencial.

Suport valencià a la querella argentina

La tardor del 2015 es va constituir a València la Plataforma de Suport a la Querella Argentina del País Valencià amb l’objectiu de “visibilitzar els crims del franquisme que l’Estat està amagant, tot excusant-se en una Llei del 1977, coordinar el suport i les adhesions a la querella argentina i mobilitzar la societat i les institucions valencianes per a avançar cap a la justícia i la reparació”. La plataforma recull diferents moviments memorialistes –Plataforma per la Memòria del País Valencià, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, el Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Castelló, La Comuna, l'Associació de Represaliades i Represaliats Polítics del Franquisme i el Col·lectiu per la Recuperació de la Memòria Històrica de Callosa d’en Sarrià–, col·lectius, ONG’s, sindicats i partits polítics –Amnistía Internacional, Compromís, Podem, Esquerra Unida, Comissions Obreres i PSPV– i diferents persones a títol individual.
Solament uns dies després, Callosa d'en Sarrià es va convertir en el primer poble del País Valencià a adherir-se a la querella. Els últims mesos, el suport institucional ha augmentat notablement. El plenari de la Diputació de València va aprovar el desembre –amb 17 vots a favor de Compromís, Podem, EUPV i PSPV i 14 en contra del PPCV i Ciutadans–  una moció on declarava el “suport incontestable a les víctimes del franquisme” i “es comprometria a donar suport als municipis que se sumaren a la querella argentina”. Unes setmanes després, a finals de gener, es feia públic l’acord de la Diputació de València amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i la Plataforma de Suport a la Querella Argentina.
El passat 30 de març, l’Ajuntament de València va aprovar una moció que reconeix el suport institucional a la causa judicial instruïda a Argentina i sol·licita la incorporació del consistori a la Xarxa de Ciutats per la Memòria. El van seguir, el 5 de abril, les Corts Valencianes, amb una Proposició No de Llei (PNL) amb els vots favorables de Podem, Compromís i el PSPV. La moció, a més de mostrar el seu suport a la querella, demana la modificació de la Llei d’Amnistia, insta el Ministeri de Justícia a garantir el dret a la justícia i exigeix la modificació de la Llei Orgànica 1/2014 del poder judicial per a fer possible l'actuació en matèria de justícia universal.

Més enllà de la Querella

El moviment memorialista és conscient de les dificultats que presenta el procés judicial iniciat a l’altra banda de l’Atlàntic. El mateix jutge Garzón, en declaracions a El Diario, va afirmar el passat mes d’octubre que “serà difícil que Argentina acabe jutjant els crims del franquisme”. En el mateix sentit, a la Jornada de Treball Municipalista, el representant de CEAQUA, Jacinto Lara, va insistir en la idea; “Amb la impunitat del franquisme hem d’acabar nosaltres des d’ací. Cal invertir esforços en la querella argentina, sí, però cal mobilitzar els nostres entorns, implicar-nos en la difusió de la memòria històrica i presentar les nostres denúncies”.
En aquest mateix sentit, la Plataforma de Suport a la Querella Argentina del País Valencià ha convocat un acte per al proper dimecres 26 d'abril, a l’Àgora Prometeus de la Facultat de Geografia i Història. A l’acte –que compta amb el suport de la Facultat i de la seua Assemblea de Representants (ADR)– hi haurà parlaments, actuacions musicals i projeccions de vídeo. L’acte té com a objectiu la creació d’espais de debat i reflexió entre diferents generacions de sindicalistes estudiantils amb la memòria històrica i la lluita antirepressiva com a nexe d’unió.
Hi participaran Marc Baldó –en representació de l’Aula de Memòria de la Universitat de València–; Manolo Tello, Elisa Sanchis i Ramón Pérez– estudiants repressaliats pel franquisme durant els anys 70– els col·lectius estudiantils Front d’Estudiants Unificat (FEU), UNIDES-Assemblea Feminsita Estudiantil, Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), Acontracorrent, i Assemblea de Representants de la Facultat (ADR). La diputada de Podem Llum Quiñonero hi intervindrà en nom de la Plataforma de Suport a la Querella Argentina del País Valencià. A més, hi haurà actuacions musicals de Pau Alabajos i Lucho Roa.


[Font: www.racocatala.cat]

Nenhum comentário:

Postar um comentário