quarta-feira, 5 de abril de 2017

‘La causa dei popoli’: la revista dels pobles sense estat que neix i reneix

El periodista Alessandro Michelucci llança per quarta volta una publicació sobre el món nacionalitari i indígena · “El rebuig a la diversitat és un fenomen creixent i preocupant”, diu.



“Sent com sóc periodista, estic convençut que, en certa manera, fer una revista sobre aquests temes era un deure”. Qui parla així és Alessandro Michelucci, fundador del Centre de Documentació sobre els Pobles Amenaçats, a Florència, en referir-se a La causa dei popoli, la revista en llengua italiana que (de nou) acaba de veure la llum a internet. “És la quarta volta que ho provo”, explica, “i esperem que ara duri... ho donarem tot!”.

El primer número d’aquesta nova singladura (“Il mosaico turco”) fa, en 50 pàgines, un repàs profund sobre la diversitat dels pobles de Turquia. I, és clar, va més enllà del cas kurd: s’hi poden trobar peces sobre pobles com el laz i el seu procés per evitar perdre la seva llengua, emparentada amb el georgià. O sobre els circassians descendents d’aquells fugits del Caucas durant la conquesta russa del segle XIX. O sobre els yörüks nòmades de l’Anatòlia central.

“La forta involució, en sentit autoritari, impulsada per Erdogan no portarà res de bo a les minories de Turquia”, lamenta Michelucci. El president turc “havia anunciat un paquet legislatiu que ampliava els drets de les minories, però ara hi ha el risc que aquestes millores siguin desbaratades per la nova Constitució”. Aquest 16 d’abril, els turcs estan cridats a les urnes per aprovar, o no, l’esmena constitucional.

El segon número de La causa dei popoli està a punt de sortir, i se centra en els genocidis oblidats. De nou, la revista va un pas més enllà d’allò obvi i rescata massacres molt poc conegudes, “com és el cas dels morioris”, un poble polinesi “que va ser exterminat pels maoris. Estem acostumats a pensar que els pobles indígenes són víctimes dels genocidis duts a terme pels europeus, però segons sembla, no sempre ha estat així”. En qualsevol cas, el número també inclourà exemples de genocidis executats pel colonialisme europeu, per exemple el dels hereros i names de Namíbia o el dels aborígens de Tasmània. “L’interès pels genocidis”, un tema recorrent en l’obra de Michelucci, “deriva del fet que molts encara són desconeguts. Creiem que el nostre deure és donar-los a conèixer”.

Per què cal una revista així

Michelucci n’està convençut: fan falta més revistes que tractin la qüestió dels pobles sense estat. “El rebuig a la diversitat és un fenomen creixent i preocupant, i no es limita pas a la islamofòbia”. Ho exemplifica: “L’ascens al poder de Trump és un fenomen negatiu, però no només pels motius que llegim a la premsa”. Michelucci es refereix al conflicte que manté el nou president amb els grups indígenes que s’oposen a l’oleoducte DAPL. “És absurd que, quan es parla d’un president nord-americà, mai no es prengui en consideració la seva política en relació amb els indígenes, ni tan sols per part d’aquells que tant parlen de drets humans”.

Més enllà dels pobles indígenes —i com ja hem dit—, Michelucci també tracta en les seves publicacions la qüestió de les nacions sense estat al continent europeu. “Crec que Catalunya i Escòcia reivindiquen la independència per motius diferents”, reflexiona, “però en qualsevol cas, penso que allò millor és que es doni la paraula als interessats directes. Tan sols espero que una Escòcia o una Catalunya independents, si és que hi arriben, no repeteixin els errors que avui atribueixen a Madrid i a Londres”.

Una trajectòria que va començar el 1983

“M’interesso pels problemes de les minories, dels pobles indígenes i de les nacions sense estat des de 1983, quan vaig començar a col·laborar amb la revista italiana Etnie”, explica Michelucci. Un dels seus primers contactes amb el món nacionalitari, explica, va ser amb el CIEMEN, que ja als anys 70, de la mà del seu fundador Aureli Argemí, publicava a Milà la capçalera Minoranze, amb una temàtica similar a la que tindran en el futur les revistes impulsades per Michelucci.

“Poc a poc vaig començar a entrar en contacte amb activistes i estudiosos de tot el món”. Entre ells, la Societat per als Pobles Amenaçats, amb seu a Alemanya: Michelucci i d’altres persones en van fundar la secció italiana el 1992. És aquí on va néixer la primera de les quatre capçaleres que el periodista ha provat de tirar endavant: Pogrom, fundada el 1994 en llengua italiana, que reprenia el nom de la revista homònima que la Societat per als Pobles Amenaçats editava des de 1970 en alemany.

Pogrom va tirar cinc números i, el 1996, va plegar veles. Michelucci va iniciar un projecte al marge de la Societat i, el 2001, va llançar la seva segona capçalera: La causa dei popoli. Va durar dos números. La tercera experiència, amb el mateix nom, va aparèixer el 2005 i també va publicar dos únics números. Ara, onze anys després, la ressuscita.


[Font:  www.nationalia.cat]

Nenhum comentário:

Postar um comentário