sexta-feira, 7 de abril de 2017

Cari, m’he follat el ficus (Where is the límit? III)



Escrit per Jordi Dotras

A l’hora d’explorar els límits de la pròpia sexualitat hi ha una paraula que no ha de faltar mai a la recerca: fília. Una fília, o parafília, és, segons el diccionari, una perversió sexual. En termes acadèmics, les parafílies s’associen a termes negatius, sobretot si la persona que les té no pot controlar-les i per això acaba fent mal a d’altres persones. Aquest estadi vull pensar que és l’últim i, per tant, si en fem una gradació, podem anomenar “simpàtics desitjos” a les sensacions més inicials d’aquestes fílies.
El títol que dona nom a aquest article, que podeu titllar de groc amb tota la raó del món, no és més que una exageració que us ha portat, empesos per una curiositat que aplaudeixo i que animo que sigui encara més gran, a un text que us parla de les fílies que ratllen l’absurd. Però algunes d’elles us poden servir d’exemple per ampliar mires, explorar possibilitats fins ara remotes o per proposar a la parella allò que feia tant temps que volíeu fer. “Cari, m’he follat el ficus” és una frase d’algú que té dendrofília, això és l’excitament sexual a partir dels arbres i vegetals. Si una persona és capaç de controlar aquests desitjos sexuals, quin mal fa a incorporar una planta al llit?
Les parafílies no són un món, són un univers. Hi ha, si seguim amb la metàfora astronòmica, sistemes, com ara el dels fetitxes: l’excitació a través d’objectes o parts del cos. Hi ha objectes que us en produeixin, més enllà de les plantes? Us posa calents la roba bruta? Això és que sou misofílics. O la roba i l’estètica dels bebès? Aleshores sabreu què és l’autonepiofília. O alguna part del cos humà que us posi especialment calents? Aquí hi ha la podofília (amb “o”!) o podolatria, relacionada amb els peus; la pigofília, per les natges; o la crurofília, amb les cames; per citar-ne només algunes. Si ens fem un cop d’ull als fluids del cos humà, la coprofília (amb excrements), l’urofília (amb orina) o l’emetofília (amb vòmits, aquesta última anomenada també “dutxa romana”) tenen els seus adeptes.
El context on es practica sexe també és font de parafílies, com ara en llocs foscos (ligofília) o en cotxes aparcats (amomaxia) o les característiques de l’altra persona. Però n’hi ha més com imaginació té una persona: que sigui alta (acrofília) o gran (macrofília) o petita (microfília), tingui membres amputats (acrotomofília), que sigui germà teu (fratrilàgnia) o que sigui de la tercera edat (gerontofília).
La llista, una vegada més, és interminable. Us repto a trobar-ne de nous i a explicar els vostres: compartir és viure. Tot s’hi val, mentre no s’infringeixi el codi penal. I ara, si em permeteu, vaig a regar el ficus.


[Font: www.racocatala.cat]

Nenhum comentário:

Postar um comentário