VOC: una incubadora per al talent en català

VOC són les sigles de Versió Original en Català, una iniciativa d’Òmnium Cultural que té com a objectiu potenciar la producció audiovisual en català a través d’uns premis i una mostra de curtmetratges, websèries i micrometratges que s’hagin rodat en català. La mostra es celebrarà entre el 17 i el 27 de novembre a 28 espais de tot Catalunya i a cada sessió es projectaran fins a 8 dels curtmetratges finalistes i un llargmetratge fora de concurs, El Rei Borni o El camí més llarg per tornar a casa.

El Rei Borni, pel·lícula de Marc Creuhet

Escrit per Joan Burdeus

 

L’audiovisual està canviant. Fins al punt que, precisament, cada cop ens veiem més obligats a parlar d'”audiovisual” i no de “cinema” per referir-nos als productes més interessants que estan fent els creadors del nostre país. I és que, a les facultats de cinema i comunicació audiovisual, ja no hi ha un sol somni, sinó molts. Abans de l’arribada dels millenials, hi havia un sol camí cap a l’èxit: feu curtmetratges, guanyeu festivals, i aconseguireu fer una pel·lícula. Però el vídeo a la carta -i les descàrregues il·legals, perquè enganyar-nos- ha fet saltar tot això pels aires. Avui, el talent audiovisual ja no sospira necessàriament per la sala gran amb les butaques plenes. “Mama, els Cines Verdi estan molt bé però jo, de gran, vull sortir al catàleg de Filmin“.

El gran encert del VOC és que neix per respondre a aquesta nova realitat. En altres paraules, la voluntat de muscular la llengua és la base de tot plegat, però el disseny del projecte el justifica en si mateix. Si volem que l’audiovisual català no giri l’esquena al futur, no en tenim prou amb pel·lícules en català de qualitat, també caldran sèries per a Netflix i vídeos per Youtube. Permeteu-me parlar en primera persona: jo he escrit i rodat curtmetratges i pilots de sèrie en totes dues llengües i els efectes de la diglòssia són monstruosos. La mateixa que els ignorants i els demagogs que parlen de la Catalunya real i de “reflectir la realitat del país a les aules” s’escarrassen a negar. En el cas del cinema, els incentius per rodar en castellà o, fins i tot en anglès, estan inscrits en la inèrcia col·lectiva dels aspirants a guionistes, directors i productors. Aneu a la secció de Nova Autoria del Festival de Sitges, mireu els curts que surten de l’ESCAC, compteu el percentatge d’obres en la llengua de Pompeu Fabra, i veureu com el Versió Original en Català no és només una bona idea, sinó urgent i necessària.

Més 2.0: podreu gaudir dels continguts del VOC però també hi podeu participar veient i votant tant les websèries com els micrometratges al web del VOC. Pels curts, haureu d’anar a qualsevol dels espais que ofereix la mostra: uns raonables 2 euros a canvi de 8 curtmetratges i una pel·lícula, que, sigui El Rei Borni o El camí més llarg per tornar a casa, dues de les millors pel·lícules en català del darrer any, garantiran una experiència cinematogràfica rodona. Si heu anat seguint la gala dels Premis Gaudí al llarg dels darrers anys, potser us heu pensat que la pràctica totalitat de les bones pel·lícules que es fan amb participació catalana es roden en castellà. El VOC neix per intentar ajudar a revertir aquesta tendència i, en definitiva, perquè la diglòssia és un problema greu que l’audiovisual català encara està molt lluny de resoldre.

Per més info, aneu a www.voc.cat

[Font: www.nuvol.com]