Noam Chomsky: "Trump vol portar el món al desastre tan ràpid com sigui possible"

Noam Chomsky ha impartit la conferència anual de l’UNU-GCM a Barcelona. El lingüista americà ha criticat la política exterior dels Estats Units i Europa. L’intel·lectual creu que el futur vindrà marcat pel canvi climàtic i l’amenaça nuclear. “Trump vol portar el món al desastre tan ràpid com sigui possible”, ha dit quan se li ha preguntat sobre el futur president dels Estats Units.

Noam Chomsky dissabte al Palau de Congressos de Barcelona

Escrit per Clàudia Rius

Faltaven poc menys de deu minuts per l’inici de la conferència de Chomsky al Palau de Congressos de Barcelona, i a fora una cinquantena de persones esperaven poder entrar a l’auditori tot i no tenir entrada. L’organitzador de l’acte, l’Institut de la Universitat de les Nacions Unides sobre Globalització, Cultura i Mobilitat (UNU-GCM), ja s’havia vist sobrepassat de bon principi per l’allau de peticions d’entrades. És per aquest motiu que l’UNU-GCM va modificar la ubicació de la conferència. Primer havia de situar-se a l’auditori del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on cabien 400 persones, i finalment va acabar celebrant-se al Palau de Congressos de Catalunya, que té un aforament de 1.500 assistents. La sala era plena.

L’expectació era enorme. Chomsky és internacionalment reconegut com un dels intel·lectuals més compromès i crític d’avui en dia. Aquest activista ha renegat obertament tant de la política exterior americana com del deix neoliberal del capitalisme global, i a Catalunya venia a parlar de la crisi migratòria actual convidat per l’UNU-GCM, que treballa per fer front al problema de les migracions. “Generacions i generacions estem en deute amb ell”, va dir Parvati Nair, directora de la UNU-GCM, a l’hora de presentar el mestre.

Chomsky va exposar de manera sumària tot el que el món occident ha fet malament respecte a la crisi dels refugiats. “Els immigrants no són un perill, sinó estan en perill”, va començar, citant unes paraules del Papa Francesc. La primera part del discurs va basar-se en l’enumeració de diversos casos passats en els quals també es va tractar malament la immigració, com per exemple la migració forçada d’esclaus a Amèrica, el fet que el 1924 els Estats Units van idear les primeres mesures contra la immigració europea, o l'”intent fallit internacional” d’evitar l’holocaust amb la conferència d’Evian.

Les conclusions de la primera part de l’acte van ser clares: “La crisi d’immigració és essencialment una crisi moral d’occident” i “Els països responsables de generar refugiats són els que menys responsables es fan d’aquests refugiats”. Aleshores va parlar dels territoris als quals ha perjudicat l’acció exterior d’Estats Units i Europa. Les crisis del Pròxim Orient, l’Àfrica i l’Amèrica Central. La situació insostenible de Líbia, Afganistan o el ja tancat camp de Calais a França. La invasió d’Iraq, que l’intel·lectual americà defineix com un “crim internacional suprem”. En resum, una crítica a les polítiques del primer món, a la falta de generositat dels països desenvolupats a l’hora d’acollir refugiats i a la poca vista dels poderosos a l’hora de deixar que Estat Islàmic creixés i s’expandís.

Sobre el futur, el filòsof i lingüista va recalcar la gravetat del canvi climàtic -que també generarà refugiats- i el risc d’una guerra nuclear, dos problemes que no s’aborden prou des dels mitjans de comunicació i que el debat electoral entre Clinton i Trump ha passat completament per alt.

Al torn de preguntes, les qüestions van girar sobretot al voltant de les imminents eleccions americanes. Què pensa Chomsky de Trump? Com és que el 50% de les persones d’Estats Units es plantegen votar al candidat del Partit Republicà? “Trump vol portar el món al desastre tan ràpid com sigui possible”, afirma el pensador, que per una banda critica que aquest polític digui que el canvi climàtic no existeix, i per altra banda veu un fil d’esperança en la voluntat de Trump de “parar la tensió entre Estats Units, Rússia i Xina”.

Sobre el fet que un gran nombre d’americans votin Trump, Chomsky ens aconsella mirar al nostre voltant. L’auge dels partits polítics d’ultradreta es fa notar en països com Àustria, Alemanya i França. “Sóc prou vell per a recordar els discursos de Hitler a la ràdio [...] i el meu primer article el vaig escriure amb 10 anys, sobre la caiguda de Barcelona”, recordava Chomsky. “Tenia por perquè aquell feixisme semblava imparable”. És per això que el professor creu que els nous populismes de les democràcies occidentals són preocupants.

“I què farem quan vostè mori?” -va preguntar un dels seus fans. També se li va demanar quines accions concretes es podien emprendre per superar la situació crítica que vivim. A la primera qüestió, Chomsky va respondre que tenia fe en les generacions futures, posant el cas de Bernie Sanders com a exemple: Sanders ha sigut un candidat de les eleccions americanes que tot i ser poc conegut i no ser finançat per cap poder, va aconseguir convèncer gran part dels votants joves americans.

Sobre què podem fer per redreçar la crisi migratòria i tot el que se’n deriva, les respostes del professor van ser quatre. Les tres primeres: acceptar refugiats, superar la crisi moral i donar més ajuda humanitària. La quarta tractava sobre Síria. Segons ell, la solució pot ser negociar un procés diplomàtic que es basi en un règim transitori sense arraconar Al Assad. “Desfer-se d’Estat Islàmic és militarment possible, però pot ser pitjor si no ens fixem en les arrels reals del problema”, va dir Chomsky. Per acabar, el filòsof va insistir que ens trobem davant d’una crisi moral i política sense precedents, que s curt termini ens obligarà a fer front a noves onades migratòries, el canvi climàtic i l’amenaça nuclear. I per acabar, va adreçar-se al públic dient: “Tots hauríem de dedicar-nos a denunciar el que s’està fent malament”.

[Font: www.nuvol.com]