Una marxa feminista amb mires internacionals recórre el centre de la capital catalana el vespre del 28 de setembre, Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament
 |
Al llarg el recorregut es van cridar consignes en pro d'un avortament lliure, segur i gratuït, aquí i arreu del món
|
Escrit per ANNA CELMA
Malgrat el breu recorregut, de la font de Canaletes fins a la Plaça Sant Jaume, les manifestants que es van concentrar ahir al vespre a Barcelona en defensa del dret a l'avortament, van preferir prendre-s'ho amb calma i invertir una hora en la caminada pel centre de la ciutat, cridant consignes en pro d'un avortament lliure, segur i gratuït, aquí i arreu del món. Com ja és habitual, la marxa generava miríades de selfies entre les turistes que habiten la Rambla, moltes de les quals també gravaven el pas de les vora 200 manifestants feministes que s'havien donat cita al vespre del 28-S.
A la part frontal, les veteranes de la lluita feminista catalana s'anaven barrejant amb les joves generacions, que guanyaven pes a mesura que s'arribava al final de la marxa. Els seus càntics, en català i en castellà, combinaven el familiar "si toquen a una, ens toquen a totes", amb una estrofa corejada per desenes de veus: "Educación sexual para decidir, Anticonceptivos para no abortar, ¡Aborto legal para no morir!".
Enguany, la marxa unia la lluita per la despenalització internacional de l'avortament amb la solidaritat per la repressió contra les activistes feministes de Palma de Mallorca. Entre avui i demà hi ha a l'agenda el seu judici, acusades d'atemptar contra la llibertat de culte i amb l'amenaça d'una petició de penes de presó de fins a quatre anys per a les sis joves. Unint-se a l'etiqueta #AbsolucioFemis, tant a les xarxes com a les pancartes, la manifestació barcelonina mostrava la seva repulsa a la persecució de les que lluiten contra les imposicions religioses sobre el cos de les dones. A més, també reunia feministes provinents d'Andorra i de Xile, dos països que comparteixen la penalització de l'avortament.
47.000 dones moren anualment en avortaments clandestins
Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), 47.000 dones moren anualment per complicacions en avortaments duts a terme en condicions insegures per la seva salut i el seu benestar. Al món, 21,6 milions de dones pateixen avortaments insegurs cada any; d'aquestes, 18,5 milions de casos es produeixen en països pobres, en particular a l'hemisferi sud i a territori oriental. Les morts arran d'un avortament en condicions ineficients segueix sent la causa de mort pel 13% de les defuncions de dones embarassades.
La Campanya pel Dret a l'Avortament denunciava en el seu manifest que la majoria d'aquestes morts es donen en països on la pràctica de l'avortament és il·legal. Aquest fet obliga a les dones, en particular les de classes pobres sense recursos econòmics, a recórrer a avortaments clandestins, duts a terme sense les condicions higièniques i sanitàries necessàries per garantir el seu benestar. Però pensar que l'avortament clandestí és quelcom només dels països anomenats "en vies de desenvolupament" és un miratge reduccionista: Irlanda, Polònia i Malta, tres estats europeus, tenen lleis molt restrictives que posen en risc la vida de les dones.
Durant els parlaments es va recordar el cas de Savita Halappanavar, resident a la República d'Irlanda que l'any 2012 morí en un hospital durant un avortament espontani a causa d'una infecció. L'equip mèdic refusà dur a terme una interrupció de l'embaràs, que li hauria pogut salvar la vida. Això generà un fort debat nacional i europeu, menant cap a la modificació de la llei irlandesa que, avui dia, permet la interrupció en cas que la vida de l'embarassada corri perill, també incloent-hi el risc de suïcidi. Un avenç, però, que es queda curt per complir les demandes del dret a decidir sobre el propi cos i la pròpia maternitat.
Aquestes lleis obliguen a les dones a viatjar a altres països, si tenen els mitjans econòmics necessaris per fer-ho. Però també la campanya destacava el cas de França o Itàlia, on les legislacions emparen una interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) i on, malgrat tot, moltes dones es veuen obligades a recórrer a clíniques estrangeres, d'Anglaterra o Holanda, per exemple. Les legislacions italiana i francesa permeten dur a terme una IVE fins als tres mesos de gestació, per la qual cosa passades les dotze setmanes les dones no tenen aquesta possibilitat al seu territori. D'altra banda, el cas italià és particular, ja que el 70% dels ginecòlegs es neguen a dur a terme IVE en els hospitals públics, dificultant l'accés a un servei d'avortament legal, segons denuncien les feministes de la Campanya pel dret a l'avortament.
D'altra banda, sovint guanya més pes el dret a l'objecció de consciència que no pas l'obligació estatal de garantir l'accés a una IVE en condicions segures i dignes per a les embarassades. La llibertat de consciència dels professionals no hauria d'impedir que les dones puguin obtenir un servei de la sanitat pública a la qual tenen dret, segons les lleis vigents i sota declaració del Consell d'Europa, el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg i el Comitè Europeu de Drets Socials.
Per tot això, les activistes de la Campanya declaren que "la qüestió de la despenalització de l'avortament i del reconeixement del dret a la interrupció de l'embaràs 'en pràctica' és, de fet, no solament una qüestió de salut pública i de drets humans fonamentals de les dones, sinó també una qüestió de justícia social".
Andorra i Xile: un oceà de distància i moltes reivindicacions comunes
La campanya pel dret a l'avortament va comptar amb la participació de companyes feministes provinents de la veïna pirinenca Andorra i del transoceànic Xile, a més de joves vingudes de Mallorca per traslladar les darreres notícies sobre les feministes encausades de Palma de Mallorca, jutjades avui. Els seus parlaments van culminar la protesta a Plaça Sant Jaume, compartint els seus casos i experiències.
L'Olimpia, andorrana, va explicar com la forta autoritat que té el Bisbe d'Urgell al Principat ha imposat unes restriccions morals i legals sobre el cos de les dones que impedeixen l'accés a l'avortament. La legislació d'aquest microestat preveu penes de fins a dos anys de presó per a qui avorti. Segons l'activista, "hi ha una gran opacitat pel que fa a les dades de violències envers les dones, incloent-hi una manca d'informació sobre les xifres de parts de menors, d'agressions sexuals, ni de quantes dones han hagut de sortir del país per poder avortar. Tampoc sabem quantes dones han estat obligades a parir. L'any 2015 una nena de tretze anys va ser obligada a donar a llum per protegir la vida, però no la seva, per descomptat", denunciava. "Tenim un missatge per al Bisbe, que s'encarrega d'estrènyer aquest cercle opressiu sobre les dones: traieu els rosaris dels nostres ovaris!", clamava entre els aplaudiments de les congregades.
A Xile, la situació té ecos similars. Les activistes que empunyaven la pancarta en pro d'un avortament legal, gratuït i segur per a les xilenes, explicaren com aquesta és una meta a llarg termini. "Moltes dones es deixen la vida en avortaments clandestins o posen en risc la seva salut per les conseqüències d'aquestes intervencions insalubres. El govern de Michelle Bachelet ha presentat una llei de mínims, "la Ley de Aborto Terapéutico", a la qual donem suport perquè és un primer pas envers uns drets sexuals i reproductius veritables. Però segueix sent una llei més restrictiva que la contrareforma que el ministre Gallardón volia imposar a Espanya", explicaven. La llei només permet aprovar una IVE en cas d'inviabilitat fetal, de risc per a la vida de la gestant o bé per violació.
Però s'ha trobat múltiples detractors, que, entre altres arguments, esgrimeixen el fantasma de les denúncies falses per afirmar que moltes dones mentiran sobre casos de violació per assegurar-se l'accés a una IVE. Com resumien les activistes, a Xile "no hi ha llibertat ni autonomia, no hi ha accés a recursos mèdics ni judicials per a les dones. En particular, per a les dones que no tenen recursos econòmics i que, per tant, no tenen possibilitats de viatjar a països com Uruguai, on l'avortament està legalitzat.
"Si ells entren a les nostres vides, nosaltres farem el mateix"
Finalment, les mallorquines afirmaren que "les dones seguirem sortint al carrer alçant la nostra veu contra qui ens infantilitza, ens objectiva i ens oprimeix. Perquè avui en dia, el cos de les dones segueix sent un camp de batalla. Per això, vam entrar a Sant Miquel de Palma: si ells entren a les nostres vides, nosaltres farem el mateix, entrarem a casa seva. Sa solidaritat no ha deixat d'arribar en cap moment i sa lluita tampoc. Seguirem, per les menors que a casa nostra encara no poden avortar sense consentiment patern, per les dones que moren en avortaments clandestins", van declarar.
Entre aplaudiments i crits, l'actuació musical d'una de les membres de La Púrria, Júlia, tancà la nit de reivindicacions feministes. La veu feminista llançava a l'aire un clam i una esperança. "I que quan pensi com va anar, / recordarà aquells dies tristos, / tenint clar que no van ser / en cap cas dies submisos. / Que abans vídua que morta / criden les companyes des del cel, / des del cel de la revolta".
Sem comentários:
Enviar um comentário