Els Manel interpretant 'Boomerang' del seu segon disc '10 milles per veure una bona armadura' a 'Los Conciertos de Radio 3.

 

Els que no visquin a Catalunya difícilment seran conscients de l'estatus assolit pel quartet barceloní Manel aquí gràcies al seu debut, 'Els millors professors europeus' (08, Discmedi), sens dubte el més brillant disc cantat en català publicat en anys. El seu folk pop amable, la seva imatge i la seva dicció de bons nois, les seves cançons amarades de costumisme i sobretot la seva forma de combinar l'herència anglosaxona amb la tradició catalana van suposar una fita enlluernadora, erigint de zero a cent en el cap visible d'una generació d'artistes que acollien de nou la seva llengua materna sense vocació política, sinó emocional. El temps ha passat i, encara que altres han intentat recollir el seu testimoni sense una desena part de la seva vàlua, el tron continua sent seu.

L'autoproduït '10 milles per veure una bona armadura' (cita shakespeariana via Kenneth Branagh a 'Molt soroll per no res') aporta novetats diverses al mateix temps que es manté fidel al que pensàvem que eren Manel i mantenint aquests fantàstics textos que tant optimisme contagiaven a 'Els millors professors europeus'. Al llarg de quaranta-cinc minuts i deu talls, Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé (amb l'ajuda d'onze vents, diversos instrumentistes convidats, el cor Arsinova i les vocalistes Clara Molins i Gisela Foll) ens descobreixen novament tot el talent que atresoren, i nosaltres més contents que unes pasqües. 

I és que pocs peròs se li poden posar a un disc capaç d'arribar a cotes de fantasia com les de la impressionant 'Aniversari', que ens remet al Sufjan Stevens més orquestral, com si d'un conte de fades es tractés, acomiadar-se dels excitats oients amb 'Deixa-la, Toni, deixa-la', una peça-signada per Padilla, que obre foc amb les formes d'una havanera per acomiadar-se amb tot el ritme d'una brass band de New Orleans, o deixar-nos pel camí peces tan precioses i captivadores com 'Boomerang' o 'Benvolgut'. Manel ho han tornat a aconseguir. I tant de bo el cantar en la + m sels hi haurien de obrir de bat a bat si l'únic que importés en aquest món fossin les bones cançons.



[Font: www.youtube.com]