Lo pilòt catalan Walter Dintinger a fach una accion revendicativa per que lo nom de la region incluga lo país catalan
Lo pilòt nòrd-catalan Walter Dintinger escriguèt dimècres passat lo mot “català” dins lo cèl amb la fumada d’un avionet. L’accion, que se poguèt veire de la platja de Canet de Rosselhon (Catalonha) e de qualques quilomètres enlà, la faguèt per revendicar que lo nom de la nòva region, nomenada Occitània, incluga una referéncia al territòri de Catalonha qu’es tanben dins aquela region.
Walter Dintinger es un professional de l’aviacion format a l’aeropòrt de Perpinhan. Es un dels pauques especialistas en “skywriting” (art d'escriure dins lo cèl) que i a dins lo Mond, amb qualques australians e estatsunidencs. Après los atemptats contra Charlie Hebdo e lo supermercat cashèr, dessenhèt un simbòl de la patz dins lo cèl de Lion (Arpitània).
Occitània, Pirenèus-Mediterranèa
La region centrala d’Occitània, fruch de la fusion de Lengadòc-Rosselhon e Miègjorn-Pirenèus, que compren tanben lo nòrd de Catalonha, a adoptat lo nom d’“Occitània”, acompanhat del sostítol “Pirenèus-Mediterranèa”. L’assemblada plenièra de la region aprovèt a la fin de junh aquela denominacion per 85 vòtes contra 60.
Los elegits partisans del nom an soslinhat lo respècte del procès participatiu ciudatan e de la cultura del país. Los opausants an criticat un vòte ciutadan sens campanha, an apelat a l’indivisibilitat de la Republica Francesa e an quitament entonat de fragments de la Marselhesa.
L’assemblada de la nòva region nomenada Occitània, sostitolada Pirenèus-Mediterranèa, a avisat lo govèrn francés del nom causit per la region, e lo Conselh d’Estat francés deurà validar aquel nom abans lo 1r d’octòbre. Pasmens la decision ciutadana es pas inalienabla e las autoritats de l’estat an totjorn lo darrièr mot de dire. Aquí s’acabarà lo procès ciutadan d’aquela granda consulta sul nom de la region.
“Occitanie” ganhèt largament lo vòte ciutadan
“Occitanie” (Occitània) ganhèt, largament, lo procès participatiu per causir lo nom d’aquela region. Lo 45% de las 203 993 personas que votèron causiguèron aquel nom.
Los autres tres noms que se podián causir, “Languedoc” (Lengadòc), “Occitanie-Pays Catalan” (Occitània-País Catalan), “Pyrénées-Méditerranée” (Pirenèus-Mediterranèa), se situan entre lo 10 e lo 12%.
Los vòtes se comptabilizèron amb lo metòde de Condorcet.
De contrapartidas pels catalans
De totas las opcions, la sola qu’inclusiá una referéncia a Catalonha èra “Occitanie-Pays Catalan”, mas lo feble pes demografic del territòri catalan dins la region faguèt impossible qu’aquela opcion s’impausèsse. “Es una denegacion totala de l’identitat catalana”, çò declarèt alavetz l’adjoncha al cònsol de Perpinhan, Anabelle Brunet.
Per compensar tot aquò, s’es prepausat de contrapartidas als catalans. D’un costat, Delga a parlat de la creacion d’un Ofici Public de la Lenga Catalana e d’installar a Perpinhan la capitala de l’euroregion Pirenèus-Mediterranèa. Mas las protèstas en Catalonha nòrd contra lo nom de la region se son pas arrestadas.
Protèstas dins l’occitanisme
Tanben un sector important de l’occitanisme es malcontent del nom d’Occitània per aquela region, e remembra que la region concernida cobrís aperaquí lo 36% del territòri occitan e concernís solament lo 35% de sa populacion. Una letra dobèrta lançada pel collectiu Òc-Provença es ara signada per 15 associacions e per 73 personas del mitan occitanista d’Occitània tota, e contunha d’amassar de sostens, çò raportàvem dimars passat sus Jornalet.
[Poblejat dins www.jornalet.com]

Sem comentários:
Enviar um comentário