El Govern regularà que els familiars puguin gestionar el llegat del mort a la xarxa
Per Toni Muñoz
Les xarxes socials formen part de nosaltres en la vida...
i també després de la mort. Internet testimonia un llegat, tot un
patrimoni digital farcit de fotos, articles i comentaris que en algun
moment hem publicat a les xarxes socials. Gràcies a una nova llei en
potència sobre la mort digital que impulsa el Departament de Justícia de
la Generalitat, a Catalunya l’última paraula sobre la destinació
d’aquests continguts la tindran els familiars. Podran, així, complir-se
les voluntats del mort, si és que va donar alguna instrucció expressa.
La majoria de famílies sol·liciten a Facebook, per exemple,
que tanqui el compte quan una persona mor. Si no es notifica, el perfil
continua actiu. Això implica que coneguts i persones del difunt
continuïn rebent missatges automàtics emesos per la mateixa xarxa
social que ofereixen entaular amistat. Apareix la seva foto acompanyat
de missatges del tipus: “persones que potser coneixes”. És un
procediment automàtic massa dolorós si es dilata en el temps. En altres
casos, la xarxa social es converteix en una vetlla on es publiquen les
últimes paraules en record de la persona morta. Hi ha famílies que com a
part del dol mantenen obert el compte perquè el record no quedi
difuminat amb el pas del temps.
“Quan ens morim, no ho fem digitalment”, assegura el
conseller de Justícia, Carles Mundó. D’aquí la necessitat de la nova
llei, que ampliarà el Codi Civil de Catalunya perquè es pugui designar
un hereu digital. Aquest hereu tindrà plens poders per gestionar el
patrimoni que el mort deixi penjat a la xarxa. “La llei ha de preveure
com ens podem morir digitalment si aquesta és la nostra voluntat”,
afirma Mundó.
El Govern ultima ja l’avantprojecte amb la voluntat que el
Consell Executiu ho aprovi al setembre i que s’iniciï després la seva
tramitació al Parlament. L’aspecte troncal de la futura normativa és la
creació de la figura de l’hereu del patrimoni digital, que podrà
designar-se al testament i que serà qui s’encarregui de tancar el compte
del difunt a internet o bé que en manegi el patrimoni virtual: fotos,
música, llibres, etcètera.
Les grans operadores de serveis a internet ja ofereixen
dins dels seus protocols i normes d’ús la possibilitat de tancar el
compte d’un mort així com recuperar el contingut que deixen. Google,
Facebook i Twitter tenen a disposició dels usuaris uns formularis en els
quals es demana documentació que certifiqui la defunció i el grau de
parentiu. No obstant això, la nova llei proporcionarà una cobertura
legal al demandant que ara no existeix.
En qualsevol cas, les grans tecnològiques no faciliten en
cap cas la contrasenya ni l’accés al compte, fins i tot sent possible
–després d’un minuciós examen de les circumstàncies que realitzen els
responsables de les xarxes– recuperar part del contingut que el mort va
penjar a la xarxa.
Facebook i Google ofereixen opcions per acreditar-se
com a hereu digital, en la mateixa línia que apunta la llei catalana,
però fins ara no resulta res fàcil acreditar-se com a tal. Google
l’anomena gestor de comptes inactius: aquesta persona podrà manejar el
tancament del compte i la recuperació dels arxius en cas de defunció.
Per la seva part Facebook ofereix des de febrer de l’any
passat el que denomina contracte de llegat, a través del qual l’usuari
designa un responsable perquè gestioni el seu compte en cas de morir.
Els familiars a més tindran accés a Facebook amb un “compte
commemoratiu” que permetrà continuar recordant el difunt, recuperar-ne
els arxius encara que amb una sèrie de restriccions per evitar la
suplantació de la identitat. No es podran modificar les publicacions que
va fer, llegir-ne els missatges privats ni eliminar-ne les amistats.
La reforma que impulsa Justícia facilita les coses i, fet
que és més important, reconeix i apodera una persona perquè tingui la
capacitat de reclamar davant els prestadors de serveis la possibilitat
de gestionar un determinat compte. “El que farem és apoderar-lo perquè
no tingui dificultats a l’hora d’acreditar que representa la persona
difunta. Es tracta de succeir-lo en la personalitat perquè davant els
operadors pugui dir-los: miri, el titular d’aquest contracte que va
permetre obrir el compte ha mort i com que ara sóc jo el que representa
aquesta persona i complint amb el mandat demano que es tanqui el compte o
que se’m passin els arxius”, explica el conseller Mundó. D’aquesta
manera es facilita cobertura legal als ciutadans si les tecnològiques en
desatenen la petició o incompleixen les garanties.
Aquesta és l’única via que la Generalitat té a disposició
per poder regular la mort digital. No pot obligar les companyies que
adoptin uns determinats requisits ja que no té competències en matèria
de protecció de dades i de telecomunicacions, una possibilitat que sí
que estan adoptant a França, per exemple. “ Pensem que encara que no
tinguem tot el marc legislatiu que ens agradaria, estem sent sensibles a
una realitat social que existeix i que serà creixent”.
Tot i això, hi haurà els qui creguin innecessari pagar un
notari per deixar sa i estalvi el llegat del parent mort. Pot passar,
sobretot, entre els joves que se sentin allunyats de la burocràcia dels
testaments o bé quan no existeixi un patrimoni immobiliari o econòmic.
Per a aquests casos, el Departament de Justícia crearà el registre de
voluntats digitals.
En aquest registre, les persones que ho desitgin podran
designar el seu hereu digital a través d’internet i sense necessitat
d’anar al notari. Al web de la conselleria es podrà omplir gratuïtament
el document de voluntats digitals, que tindrà davant els operadors de
serveis el mateix valor oficial que el testament.
“Creiem que dóna resposta a totes aquelles persones, més
joves, que poden tenir la fatalitat de morir-se i segur que té un
patrimoni digital que algú ha de gestionar”, comenta Mundó. Si es hi ha
la circumstància que el mort va omplir tant el testament com el
registre prevaldrà el més recent.
Un dels dubtes que pot suscitar la normativa és si
no és més fàcil deixar les contrasenyes escrites al testament. El
conseller assegura que en tractar-se d’un element canviant que s’ha
d’actualitzar periòdicament és més eficaç designar un hereu digital.
Sem comentários:
Enviar um comentário