Debat sobre Catalunya a Nàpols

L’ambaixada espanyola a Itàlia ha pressionat la Universitat de Nàpols perquè canviés el títol de la jornada acadèmica i inclogués un ponent

 

El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) i la Universitat de Nàpols Frederic II han organitzat aquest matí una jornada acadèmica sobre Catalunya a la ciutat italiana. Ha donat la benvinguda en nom de la universitat el professor titular de Dret Constitucional Gennaro Ferraiuolo, que s’ha mostrat sorprès pel fet que l’ambaixada espanyola a Itàlia els hagués obligat a canviar el títol de la jornada acadèmica. Originalment, aquesta duia el títol de “Moviments d’autodeterminació i secessió postcolonials a l’àrea europea: el cas de Catalunya”, però finalment s’ha acabat dient “La qüestió catalana”. “No volien referències al dret internacional”, ha explicat Ferraiuolo. També ha donat la benvinguda als assistents Luca Bellizzi, delegat del Govern de la Generalitat a Itàlia, que ha parlat breument sobre la situació política actual a Catalunya.

L’ambaixada espanyola també ha estat qui va suggerir a la universitat napolitana que convidessin Josu de Miguel Bárcena, professor de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona. Un fet similar ja va passar fa mesos a Cracòvia, en què l’ambaixada va introduir un ponent de Societat Civil Catalana a una altra jornada acadèmica. Bárcena ha defensat que dins la UE no hi poden haver secessions regionals que no estiguin contemplades per la legislació europea. Montserrat Guibernau, professora visitant al Departament de Polítiques i Relacions Internacionals de la Universitat de Cambridge, li ha respost que Catalunya té un estatus de “minoria permanent” i que per tant mai no podrà accedir a canviar la legislació espanyola.
 
En el torn de debat ha pres la paraula el secretari de l’Ambaixada espanyola a Roma, Juan Cla, per explicar el contingut d’un document que han repartit a tots els assistents amb el posicionament oficial del govern espanyol sobre la qüestió catalana.
 
Francesco Palermo, catedràtic de Dret Constitucional Comparat a la Universitat de Verona, ha parlat sobre els procediments cap a l’autodeterminació, si existeix un dret a decidir i com exercitar-lo. Giuseppe Martinico, catedràtic de Dret Comparat a l’Escola Superior Santa Anna de Pisa, ha parlat dels conflictes i tribunals existents en entorns multifederals. Enrico Milano, catedràtic de Dret Internacional a la Universitat de Verona, ha analitzat la validesa i la complexitat del principi d’integritat territorial en el dret internacional. Daniele Amoroso, investigador de Dret Internacional de la Universitat de Nàpols, ha fet una aproximació al cas català centrant-se en les qüestions jurídiques i polítiques relatives a l’autodeterminació i ha subratllat el rol proactiu que haurien de tenir les institucions europees com a mediadores en el conflicte.
 
Ha clos l’acte Fulvio M. Palombino, catedràtic de Dret Internacional de la universitat amfitriona, que ha fet referència al repte que suposa el cas català i a la necessitat d’abordar-lo des de la pluralitat, i ha anunciat la voluntat de tornar a tractar sobre el tema en el futur.
 
 
Martí Estruch Axmacher
Cap de Premsa i Comunicació
Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) 

[Font: www.diplocat.cat]