Tries lingüístiques: res no és per sempre

Una persona que de jove sempre parla en castellà, vol dir que d’adult mai no utilitza el català? Les nostres tries lingüístiques són immutables o evolucionen amb el temps? Segurament ja coneixeu la resposta: poden evolucionar amb el temps. Sóc escèptic, doncs, amb afirmacions contundents sobre l’ús de les llengües en segons quins sectors de la població (així, a l’engròs), com les que va fer Enric Larreula en una entrevista a El Temps: “A les grans àrees metropolitanes, (la llengua catalana) ja no és usada per les generacions joves.” La meva experiència, tant personal com acadèmica, em mena a conclusions diferents.

El cas d’una escola de Barcelona

En la meva recerca de tesi, vaig estudiar en quina llengua es parlaven els nens d’una classe de P3 d’una escola situada a cavall d’Horta i del Carmel. Malgrat que a l’aula hi havia dos nens més de llengua primera (L1) castellana que de llengua primera (L1) catalana, l’ús global del català superava de molt el de castellà. Això passava perquè tots els infants de L1 catalana usaven el català amb tots els seus companys i alguns nens de L1 castellana, també.

Concloïa la tesi preguntant-me què passaria més endavant, quan els nens tinguessin més coneixements de la seva segona llengua (L2) i haguessin adquirit més competència sociolingüística, aquella que fa que molta gent de L1 catalana acabi parlant en castellà a les persones dels altres grups lingüístics (vegeu aquest altre apunt: “Com que no ets dels meus, et parlo en castellà“).

Això és el que vaig investigar 8 anys després, conjuntament amb David Ginebra. Vam estudiar el comportament lingüístic dels mateixos nens, quan ja tenien 11 anys. El resultat? Vegeu la infografia i l’explicació següents.

Com s’intueix a partir del gràfic, la major part de les tries han romàs immutables entre els dos punts temporals observats, el 2004 i el 2012. Els nens de L1 catalana continuen parlant-se entre ells en català, talment com ho fan els nens de L1 castellana en castellà (en una demostració més que l’escola no modifica els usos lingüístics dels alumnes).

Això no obstant, el castellà ha guanyat bastanta més presència. Per què? Perquè el 2012, quan els alumnes de L1 catalana parlen amb els seus companys de L1 castellana, la meitat de les converses no segueixen la pauta del 2004, i en conseqüència el català ha estat substituït per usos bilingües o directament pel castellà. En el cas dels alumnes de L1 castellana, el grup principal de converses que s’han modificat han substituït el català pel castellà, mentre que el segon grup és el format pels usos bilingües en substitució del castellà.

L’altra meitat de converses, però, estan consolidades des del 2004, i aquí el català té una presència més notable que no pas el castellà (l’article en què es basa aquest apunt és “Tries lingüístiques: vuit anys després“). 

El cas d’uns joves de Santa Coloma de Gramenet

Santa Coloma és la primera ciutat catalana on es va implantar la immersió. Potser per això en l’imaginari col·lectiu és un dels llocs de referència per saber com evoluciona el català.

En el marc d’un estudi, fa uns anys vaig entrevistar un grup de joves colomencs per conèixer l’ús que feien del català i del castellà. El patró més general era el d’una persona de llengua primera castellana que ni a l’escola ni, sobretot, a l’institut, havia usat el català per a res. Passats 2, 3, 4 anys des de l’institut, el patró majoritari d’aquests joves és que havien activat l’ús del català com no ho havien fet mai. Per què? En tots els casos hi havia hagut una renovació de les seves xarxes socials per l’accés a nous àmbits, especialment a l’universitari i en menor mesura al laboral.

Recordo que un comentari general de molts d’ells era que vivien com una oportunitat l’accés a la universitat per activar una llengua de la qual en tenien coneixements però que no l’usaven. Per contra, els joves que continuaven movent-se en àmbits més locals es mantenien subjectes a les seves tries linguistiques prèvies, dominades per l’ús absolut del castellà.

Conclusió

Com podeu veure, l’observació i estudi de les tries lingüístiques és tot excepte simple: cal tenir en compte moltes variables, així com les circumstàncies que envolten l’individu perquè condicionen les seves tries lingüístiques.  

Cal compaginar dades estadístiques amb dades etnogràfiques per tenir una visió completa de l’evolució de les tries. I cal defugir de lectures simplistes i generalistes que col·loquen tot un sector de la societat dins un mateix patró de comportament. Si fem això no entendrem què passa al nostre voltant ni serem capaços de descobrir mecanismes que permetin augmentar l’ús de la llengua.

Si us ha agradat l’article, us animo que el compartiu i que deixeu els vostres comentaris en el blog. I si no us ha convençut, també m’agradaria molt saber el perquè.

[Font: www.labbc.cat]